Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Voltregà, assumí molt aviat funcions parroquials que conserva encara Les primeres notícies es troben a partir de l’any 966 quan una casa i un hort estaven situats al terme del castell de Voltregà, a la vila de Sant Hipòlit Les funcions parroquials es documenten a partir de l’any 1064 El creixement de la població el segle XVIII motivà l’erecció d’un temple nou i més espaiós que fou consagrat el 12 d’agost del 1780 Així desaparegué qualsevol vestigi del temple antic, que es trobava emplaçat al mateix indret on avui hi ha l’església

La vila d’Arnes és situada a la banda de tramuntana del terme, a 508 m d’altitud, en un turonet prop del riu d’Algars El lloc d’Arnes sembla que fou conquerit definitivament pel rei Alfons I pels volts del 1163, i vinculat a la comanda templera d’Horta de Sant Joan De la seva primitiva església parroquial, dedicada a santa Magdalena, es desconeix el lloc d’ubicació dins el nucli urbà més antic Tot i això, hi ha referències a la seva existència els anys 1279 i 1280 en la relació de la dècima papal, on consta que el seu rector pagà 36 sous per cadascun dels anys esmentats Á l’inici del segle…

Introducció Quan, al segle XIV, tenim una informació força segura sobre el nombre d’habitants de la Garrotxa, sabem que les viles o ciutats més importants eren Besalú, Olot i Santa Pau En 1356-70 la vila de Besalú incloïa 238 focs, la d’Olot 201 focs i la de Santa Pau 117 focs —inclosa, però, tota la gent de la parròquia— Aquestes dades havien canviat força amb relació a les xifres que ara ens interessaria de conèixer, com ara, per exemple, els habitants que hi havia l’any 900 o el 1250 Cal tenir, amb tot, ben present que el creixement de Santa Pau i, en part, també d’Olot són…

Primitivament el poble de Banyuls només s’estenia pel cim del puig del Mas, situat a una distància d’uns 1 500 m de la mar No fou fins al segle XIII que el poble va començar a tenir un important creixement i a estendre’s vers la mar i cap al seu port En aquest cas, el nom “Munt de la terra”, que sembla molt sovint una elevació de terra que correspon a motes medievals, només s’ha conservat fins al començament d’aquest segle, gràcies a la tradició oral L’any 1833, L Martinet escrivia “Al cim del monticle on s’alça el poble vell de Banyuls hi havia un bony de terres que s’hi havien…

El lloc d’Oleta és esmentat per primera vegada l’any 875 Oleta en el cartulari de Sant Andreu d’Eixalada Baró, aleshores abat d’aquell monestir, hi adquirí el 878 un molí, el qual passaria després a Cuixà Als segles medievals Oleta era només una dependència del territori i la parròquia d’Évol L’església de Santa Maria d’Oleta és esmentada des de l’any 1069, en què apareix com a afrontació de llevant del terme d’Aiguatèbia Fou al segle XII seti d’una pabordia de canonges augustinians que depenia del priorat de Santa Maria de Cornellà de Conflent Després de la secularització de les canòniques…

Les escasses restes d’aquest castell s’adossen a l’església parroquial de Santa Maria, situada a la part més elevada de la població de Preixana El termino de Prixana és esmentat el 1082 com a afrontado territorial del castell de Montalbà, el qual aquest any fou donat pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Mafalda a Miró Riculf Al segle XII el lloc de Preixana era senyorejat pels Anglesola consta que l’any 1150 Berenguer Arnau d’Anglesola cedí la quarta part del castell de Preixana i del seu terme a Berenguer de Sanaüja, el qual n’era el castlà Guillem de Cervera, senyor de Verdú pel…

Generalment es considera que la primera referència a aquesta església, actual parròquia de Vinyols, és del 1246, en què Pere d’Albalat, arquebisbe de Tarragona i senyor del lloc, atorgà carta de franqueses als habitants de Vinyols D’aquest document en tenim notícia gràcies a un breu resum que en feu el canonge J Blanch al segle XVII Segons J Blanch, entre les concessions atorgades, hi havia la que els “habitants y naturals de Vinyols, que aleshores se anave poblant y avien de anar los dies de festa a ohir missa a la Iglesia del terme dels Archs, que puguessen fer una iglesia en dit lloc sots…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Vilallonga, i posteriorment de la vila de Sant Martí Sesgueioles Inicialment fou una capella de la parròquia de Sant Valentí de Vilallonga, per passar posteriorment a parròquia I tenir per sufragània l’antiga parroquial El lloc de Vilallonga apareix documentat l’any 1022, en el testament de Seguí, senyor del castell de Castellar, el qual deixà al seu fill Company la torre de Vilallonga L’església apareix en un document de l’any 1068, en el qual Eriball i la seva muller Ermengarda vengueren al comte Ramon Berenguer I i a la seva…

Aquesta església parroquial era situada en un raval a llevant del turó de la Suda El caràcter menestral d’aquest barri facilità el seu ràpid creixement És documentat des del 1154, en què s’esmenta el raval “ dicitur Villanova, ad portam de Corbins ” La primera menció de l’església de Santa Maria Magdalena és de l’any 1163, en una donació feta per Pere del Talladell a favor d’un tal Joan de Santa Maria Magdalena L’any 1168 hom sap que aquest Joan de Santa Maria havia de pagar un cens de 12 diners per habitar a l’església de Santa Maria Magdalena Aquest mateix any l’església apareix relacionada…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Gironès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La zona de transició situada entre el mar i la muntanya que queda limitada al nord per la nova comarca del Pla de l’Estany, a l’est per la comarca del Baix Empordà, al sud per la comarca de la Selva i a l’oest per les comarques de la Garrotxa i la Selva, és part del territori que històricament ha estat designat amb el nom de Gironès Els límits d’aquesta comarca han anat canviant al llarg del temps, essent diversos els factors que influïren per engrandir-los o reduir-los…