Resultats de la cerca

El poble de Castellserà és situat a 267 m d’altitud, al vessant de migdia de la serra d’Almenara Malauradament, les notícies de la parròquia de Castellserà són força tardanes La primera referència directa d’aquesta església és dels anys 1279-80, en què contribuí a la dècima pagada per la diòcesi d’Urgell amb motiu de les croades Com totes les parròquies d’aquest sector septentrional de l’actual comarca de l’Urgell, formava part del deganat homònim L’any 1342 era rector d’aquesta parròquia Bonafonat Riculf L’església de Castellserà torna a sortir esmentada en la relació de parròquies de la…

Malgrat que el lloc fou ocupat i repoblat des de la segona meitat del segle XII, de la seva església no se’n tenen referències fins al final del segle XIII L’any 1279 el rector de Monte Brione contribuí amb 20 sous i 8 diners a la dècima papal, una quantitat modesta que és un indicador de les minses rendes de la parròquia en aquells moments El rector de Montbrió va restar exempt de pagar l’esmentada dècima papal el 1280 perquè no tenia les rendes parroquials suficients L’església de Montbrió del Camp esdevingué sufragània de la parròquia de Santa Maria de Cambrils, i al final del…

El castell reial de Lleida disposava d’una capella dins els seus murs És probable que fos dedicada a Santa Maria L’església ocupava un sector de l’ala de ponent de la fortalesa, que fou destruïda en gran part el 1812 per l’explosió del polvorí Segons els plànols que s’han conservat, era un temple que tenia un cimbori octogonal sobre trompes Encara en subsistien vestigis a l’inici del segle XX Una de les primeres referències històriques de la capella de la Suda és de l’any 1279, en què, entre els que contribuïren a la dècima papal, consta B Gaufred, capellà de la capellanía del castell del Rei…

Aquesta església molt probablement degué ser fundada a la segona meitat del segle XI, en el mateix moment que es construí el castell de Montgai, després de la conquesta de la zona efectuada pels comtes de Barcelona i d’Urgell, Ramon Berenguer I i Ermengol III Tot i que n’han pervingut al present escasses mencions documentals, es pot suposar que des de l’inici acomplia les funcions d’església del castell i alhora parròquia del lloc En aquest darrer sentit, l’ecclesia de Mungay figura esmentada en la relació de la dècima recaptada a la diòcesi d’Urgell l’any 1279, i posteriorment, el capellanus…

Aquesta església parroquial té una història molt poc coneguda per la manca de notícies antigues sobre els seus orígens Podem suposar que fou bastida en el mateix moment que es construí el castell d’Hostafrancs, documentat des de l’any 1073 No obstant això, en cap document dels segles XI al XIII no s’esmenta aquesta església, i cal esperar fins al segle XIV per tenir les primeres referències de l’església d’Hostafrancs L’any 1391 consta que el capellà d’Ostafranchs va contribuir amb 44 sous a la dècima de la diòcesi d’Urgell d’aquell any En el llibre de la dècima de l’any 1391 també es fa…

El lloc de Civici apareix esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, juntament amb l’església, l’any 1084, en la venda d’unes terres “in apendicio de Sancto Romano de Zevic” Possessió dels Caboet en feu de l’església d’Urgell, passà posteriorment als seus hereus, els vescomtes de Castellbò Al Spill … d’aquest vescomtat, del 1519, la vila de Civís era vila closa i era integrada a la batllia i quarter de Ciutat L’església de Sant Romà de Seviç fou visitada l’any 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona El capellà d’aquesta església figura en la relació de la dècima de l’any…

L’església parroquial de la Sentiu apareix documentada a la segona meitat del segle XII concretament en una carta enviada pel papa Alexandre III des de Montpeller, el 13 d’agost de 1165, per la qual encarregà a Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, que obligués l’ardiaca Arnau a restituir, abans de trenta dies, la meitat de les primícies de l’ ecclesie de Sentiz , sostretes per aquest contra justícia, i reclamades per Guillem, prior de la Seu d’Urgell Poc després, el 1180, el mateix prior Guillem, amb el beneplàcit del bisbe Arnau de Preixens, donà a Guillem Ponç l’església de Sancti…

Aquesta església és la parròquia del poble de Vilella de Cinca Actualment el temple és un edifici d’estil barroc El seu primer esment es remunta a l’any 1279, que consta que “l’abat” o rector de l’església de Vilella contribuí a la dècima papal d’aquell any

Aquesta església és la parròquia del poble de Rosselló de Segrià, al nord de Lleida L’actual edifici és una construcció barroca El primer esment documental de l’església és de l’any 1279, en què el capellà de Roicello de Segriano contribuí a la dècima papal per a les croades

Aquesta antiga església parroquial del poble de Rocafort formà part del bisbat d’Urgell fins el 1956, en què passà a Lleida S’esmenta per primera vegada en la relació d’esglésies del bisbat d’Urgell que contribuïren a la dècima del 1391 Hi apareix el capellà de Rochafort , que pagà 14 sous