Resultats de la cerca

A partir de la toponímia i del context històric, alguns autors suposen que l’origen medieval de Carme se situa en una fortalesa musulmana, que seria un esgraó en una pretesa línia defensiva que, venint del Llobregós, recorreria des de Calaf fins a Masquefa De tota manera, no en resta cap rastre documental i tampoc és avalat per la prospecció arqueològica El primer esment clar del castell de Carme no es produeix fins el 1321 Entre els dies 1 i 2 d’abril d’aquest any, l’infant Alfons, hereu de la corona, sojornà al castell de Carme i hi preparà l’assalt al castell d’Orpí, efectuat…

Situació Escasses ruïnes d’aquest castell, de llarga història i pocs vestigis, conegut avui dia com els Castellots ECSA – V Hurtado No existeix avui dia cap castell al Baridà amb aquesta denominació No obstant això, la presència de restes importants del que va ser una fortificació en el lloc anomenat “Els Castellots”, i a molt poca distància del topònim Queralt, —associat aquest al coll de muntanya que es troba precisament a uns 900 m a sobre de les esmentades restes—, ens permeten afirmar que aquestes són el que queda de l’antic castell de Queralt Mapa 35–10216 Situació 31TCG865948 Per…

Al cim del Montpetít, al nord-est de Sant Martí de Toralles, hi ha les ruïnes d’una construcció Francesc Monsalvatje esmentava que hi havia les restes d’un antic edifici, del qual encara es conservava la cisterna Segons aquest autor, d’acord amb la tradició popular, era un convent de monges ell, però, creia que era un petit castell que depenia dels comtes de Besalú i que hom pot identificar amb el Castellar de la Muntanya Pere Català i Roca, en canvi, més aviat l’identifica amb el castell de Toralles, documentat al segle XI “ castrum de Toraies ”, en un plet que hi hagué contra Galceran de…

El poble de Ferran és situat a la dreta del Gaià, al peu del turó on hi ha les ruïnes del castell de Santa Margarida o de Montoliu El lloc de Ferran fou a l’edat mitjana una petita quadra del terme del castell de Tamarit, que possiblement disposà d’una torre o estructura defensiva Tanmateix sembla que el seu origen és tardà, a tot estirar del segle XIII Segons el fogatjament de 1365-70, consta que Romeu de Montoliu era senyor de Ferran i la seva població no sobrepassava els 4 focs Segons A Virgili, cap el 1430 Joan de Boixadors empenyorà els castells de les quadres de Virgili i…

Situació Construcció militar de base quadrada situada al vessant meridional del turó de Sant Pere ECSA - J Bolòs Construcció possiblement defensiva, construïda sobre unes roques i situada prop de Ponts, al vessant meridional del turó de Sant Pere, a Valldans Mapa 34-13329 Situació 31TCG504418 Des de la plaça d’Artigues, de Ponts, surt una pista que va cap a Valldans, tot seguint una torrentera En arribar a la granja d’en Petges cal deixar l’automòbil Les restes d’aquesta possible fortificació són al cim d’unes roques, a la dreta de la carretera, a uns 100 m de la pista…

Situació Vista aèria del petit poble de Montboló, centrat per l’església parroquial de Sant Andreu, d’estructura rectangular, que fou sobrealçada amb una obra de fortificació en època tardana ECSA - Camara JP Joffre L’església parroquial de Sant Andreu centra el nucli, poc agrupat, del poble de Montboló Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 29′ 10″ N - Long 2° 39′ 19″ E Per a anar-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent JBH Història L’església de Sant Andreu és esmentada l’any 993 en una acta de consagració, considerada suspecta, segons la qual Berenguer, bisbe d’Elna, l’any…

Situació Sembla que les restes del castell d’Espinalbet s’han d’identificar amb la construcció que presideix el llogarret del mateix nom Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 01,1 — y 64,1 31 TDG 011641 Per visitar Espinalbet cal agafar la carretera que des de Berga porta al Santuari de Queralt i des d’aquesta prendre la que condueix als Rasos de Peguera A uns cinc quilòmetres, a mà dreta es troba un trencall que porta un rètol on es pot llegir Espinalbet-Castellar del Riu No es pot arribar a Espinalbet…

La vall de Lavansa, una de les grans unitats geogràfiques i culturals de la comarca de l’Alt Urgell, tenia una nodrida xarxa defensiva Tanmateix, gairebé les úniques restes certes dels castells que la formaven es troben a Sisquer Les referències documentals de fortaleses a la vall són abundants el 994 ja es documenta un indret anomenat Guàrdia —avui encara existeix cal Guàrdia, al fons de la vall— que dominava un pont sobre el riu de Lavansa Una altra fortalesa, el castell de Lavansa o de Santa Eulàlia, es documenta el 1084 A l’E de la Guàrdia hi havia un lloc dit Castellar, que…

Vista aèria del centre històric de la vila, en què s’observen el nucli inicial al nord i l’eixample medieval amb el nucli catedralici al sector de llevant ECSA – A Villaró Situació La ciutat de la Seu d’Urgell es troba situada en l’interfluvi del Segre i la Valira, damunt una petita terrassa fluvial Hi conflueixen dues vies de comunicació importants, la carretera C-1313 de Lleida a Puigcerdà i la C-145 que es dirigeix a Andorra Mapa 34–10215 Situació 31TGC735905 Les muralles que encerclaven el nucli medieval de la Seu d’Urgell conformaven un…

Situació Vestigis d’aquesta fortalesa, actualment en curs d’excavació ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un turó, sobre la vall de Canferrer, als contraforts de la serra del Montmell Mapa 34-17446 Situació 31TCF695757 Si venim de Sant Jaume dels Domenys i anem en direcció a Vila-rodona, en arribar a Canferrer hem d’agafar una pista que surt a mà esquerra Una mica després d’haver passat pel costat de dues figueres, cal agafar un camí carreter que va cap a l’esquerra i porta al dipòsit de l’aigua Un corriol mena fins al cim JBM Història No es disposa, ara com ara, de notícies històriques…