Resultats de la cerca

El lloc i la vila de Pujol apareixen esmentats en documents datats els anys 1038,1047 o 1051, com a pertanyents al terme de la Seu d’Urgell, però sense concretar l’indret tan sols en un document s’esmenta com a límit del terme de Sant Just al lloc de Cogomells del terme de Cerc D’altra banda aquesta vila apareix estretament vinculada a la vila de Cabrisacs o Cabrisags, lloc del qual es coneix també sols la seva situació dins del terme de la Seu d’Urgell, però no el seu emplaçament concret L’any 1081, en el document de la publicació sacramental del testament de Trudgarda, consten diverses…

L’única notícia que ara per ara es coneix d’aquesta església, actualment santuari, data del 1348, en què rebé diverses deixes, segons es desprèn dels estudis realitzats dels nombrosos testaments redactats aquest any a conseqüència de l’epidèmia de pesta que es declarà en aquest territori als mesos de juny i agost

Entre les deixes atorgades en el testament de Guitard Bernat l’any 1063, figura el llegat d’un mancús “ad ipso Vult de Estamariz …”, que C Baraut ha identificat amb Santa Faç d’Estamariu Malauradament no s’han pogut trobar més notícies d’aquesta església, ni com a Sant Vult ni com a Santa Faç

Ermita situada al petit agregat de Torrentbò, a l’extrem de ponent del terme, prop de la carretera de Mataró a Arenys de Mar És documentada per deixes testamentàries des del 1287, i durant un temps serví com a parròquia o ajuda parroquial als habitants del sector de Torrentbò antigament format per masies i ara amb un caràcter residencial

Situada dins el comtat de Berga i del bisbat d’Urgell, l’església de Santa Maria de Vallcebre fou, fins a l’edat moderna, església parroquial El lloc de Vallcebre Balceber és esmentat l’any 948 com un dels límits de l’església consagrada de Sant Andreu del Paradís de I parte in termino de Balceber L’església és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del final del segle X o de començament de l’XI, amb la qual cosa cal pensar que era construïda i tenia el títol parroquial L’any 1197 en el testament d’Estefania d’Isarna s’esmenten deixes a les esglésies de…

En deixes testamentàries dels segles XIV i XV apareix mentada una església o capella de Sant Miquel de Puigbò de la qual es desconeix la situació Pel seu titular podria molt bé tractar-se d’una antiga capella del casal, en algun moment anomenat castell de Puigbò, la qual devia desaparèixer abans del segle XVII, motiu pel qual no se’n coneix l’emplaçament, ni apareix més en la documentació

Es tracta d’una església, avui desapareguda, que es trobava vora el camí que condueix al mas de Santescreus, al nord d’Alp És esmentada per primera vegada en una sentència de l’any 1256 en què apareix com a possessió del priorat de Marcèvol Conflent, de l’orde dels canonges del Sant Sepulcre Tenia, segons J Martí Sanjaume, caràcter d’ermita i fou objecte de moltes deixes testamentàries durant els segles XIII i XIV

Aquesta desconeguda església devia trobar-se en el territori d’Alinyà Únicament en consta l’existència en un document del 1063, publicació sacramental del testament de Ponç, jurat sobre I’ “altare sacratum Sancti Saturnini martiris Christi cuius ecclesia sita est … in territorio llininao ” en aquest testament consten deixes per a l’església de Sant Esteve d’Alinyà, cosa que fa pensar que es tracta d’esglésies diferents, no d’una mateixa església amb dues advocacions

L’església de Sant Jaume del castell de Tost es coneix per les deixes testamentàries que feren a favor d’ella Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda en els respectius testaments del 1071 i el 1068 Concretament Arnau Mir deixava a Sant Jaume un alou per a la illuminació i el culte de l’església No s’ha trobat cap més esment ni notícia d’aquesta capella del castell

Antiga capella eremitana, citada en deixes testamentàries a partir del 1282, i més tard convent franciscà, és situada sobre un serrat, a 592 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Vallors, dins l’antiga parròquia de Sant Miquel de Cladells El 1690 es va fundar aquí un convent de franciscans, que va subsistir fins al 1835 Aquesta comunitat va aixecar una gran església i el convent, ara en ruïnes