Resultats de la cerca

Capella castellerà amb la clàssica denominació de la majoria de capelles de castell El castell de Montagut és documentat al final del segle XIII i va passar molt aviat a domini del monestir de Sant Pere de Galligants Cal suposar que la capella, de la qual es coneixen els vestigis dins les àmplies ruïnes del castell, es devia erigir abans del 1300

El lloc de Cerc és conegut des del segle IX 863 i el terme i la vall apareixen documentats repetidament en els segles següents, sovint amb la denominació de Orsianne o Ursianno Del castell de Cerc, avui desaparegut, hi ha poques notícies Consta que l’any 1086 era de Pere Udalard, el qual féu testament i el deixà al seu fill Més tard, el terme de Cerc apareix sota la jurisdicció del capítol de la Seu

Del castell que donà nom al poble de Castellestaó, conegut popularment com “el castell”, no hi ha referències anteriors al 1300 Els orígens de l’indret semblen ser molt antics, si considerem la valle Stacione vall d’Estaó com la denominació medieval de la Vall Fosca En aquest sentit, el “castell d’Estaó” podria haver estat el primitiu centre de la vall, d’on va prendre el nom Castellestaó consta en el fogatjament del 1381 com un feu de Joan de Bellera Al segle XVII encara depenia dels Bellera i l’any 1831 n’era titular el marquès de la Manresana

L’església de Santa Maria de Lliors era sufragània de Sant Quirze d’Arbúcies, i, per tant, és esmentada en tots els documents, tant en l’acta de consagració com en les posteriors confirmacions, amb la denominació llatina de “ Sanctae Mariae de Lisans ”, mentre que en el Llibre verd de la catedral de Girona, del 1362, és anomenada “ Sanctae Mariae de Lusuris” A banda d’aquests documents, no se’n coneixen d’altres més específics Pel que fa a la construcció, cal dir que no en resta res de l’època romànica, a causa de les reformes dutes a terme als segles XVII i XVIII

De la denominació d’aquesta torre, segons D Diez, se’n derivaria l’actual nom d’un barri de l’antic terme d’Horta anomenat Montbau Les referències documentals sobre aquesta torre són escasses Els senyors del lloc són coneguts des del segle XI El 1052 apareix un Berenguer de Gombau en un document fet per un tal Pere, fill de Vives, en el qual aquest deixava als seus germans Bonús i Bonfill una meitat dels drets que tenia sobre l’església de Sant Martí de Provençals, i l’altra als seus nebots Guillem, Guifred, Bernat Guifred i Berenguer de Gombau Actualment no en resta cap vestigi

Aquesta església apareix esmentada com a “ ecclesia de Cabania ” els anys 1279 i 1280, en les Rationes decimarum Al segle XIV ja apareix amb la denominació “ sancti Vicencii de Cabanis” i “ecclesia parrochialis Sancti Vicentii de Cabanis” L’edifici actual és una construcció del segle XVIII Hom considera força probable que l’església medieval es correspongui amb les restes d’un temple romànic, descobertes fa molt poc al costat del cementiri de la població, als afores del nucli urbà, i de les quals es dóna una primera notícia en el present volum vegeu-ne l’estudi monogràfic Si…

D’aquesta capella no es conserva altre record que la denominació d’una placeta, la de Sant Martí, situada molt a la vora de l’església parroquial, i on havia tingut l’emplaçament Les referències escrites que en tenim comencen a aparèixer al principi del segle XII la primera correspon a un testament sagramental jurat damunt el seu altar l’any 1114 Més endavant, al segle XVII, s’incorporarà a l’escola o estudi, fet que motivà que en prengués el nom així la trobem denominada Sant Martí de l’Estudi en documents de l’any 1670 i posteriors La seva desaparició data de bastants anys al…

Probablement l’origen del Soler sigui una villa romana de fet és el que hom pot deduir de la seva denominació primitiva, Pallaganum , esmentada el 876, dins una carta per la qual Ermemir, Teòdila i Todemar donaven el seu heretatge al monestir de Sant Andreu d’Eixalada Una carta del cartulari d’Elna, del 17 de juliol del 877, es refereix a la venda d’un molí amb el seu rec, “in villa Pallagiano” , sobre la riba de la Tet, amb la seva presa d’aigua “in villa Campillano” Campollanes, a llevant del Soler, feta per un Unoviu a Sunyer i a la seva esposa Virgília D’altra banda, el 29 d’…

Situació Vista de l’església des de la banda de ponent, amb l’absis de tradició romànica afegit al segle XIX ECSA - JL Valls El poble de Montescot és immediatament a l’oest d’Elna, a prop de l’estany de Vilanova La seva modificada església parroquial centra el nucli de població Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 36’ 31,2” N - Long 2° 56’ 2,4” E Montescot és al peu de la carretera D 612 d’Elna a Tuïr PP Història El topònim Montescot s’ha modificat més d’una vegada en el curs dels segles alt-medievals La forma Montescopio és la primera esmentada 883 i evoca un turó rocós scopulus que emergia de…

El poble de Torregrossa és situat al sud del Pla d’Urgell, tocant a les Garrigues, sobre una petita altura que domina la vall intermèdia entre la Femosa i la plana d’Urgell La primera menció de Torregrossa sembla que és la de l’any 1079, que consta entre afrontacions del terme del castell d’Anglesola, sota la denominació “ almuniam grossam ” El mot “almúnia” designa una explotació agrícola musulmana Cal esperar, però, fins a la dècima papal del 1279 per tenir una referència de la parròquia de Torregrossa, dins el bisbat de Lleida El capellà de Torregrossa hi contribuí amb 24 sous…