Resultats de la cerca

Arxiu de la d’Aragó Corona A Ms Ripoll 116 Expositio Beda et Cantica Foli 42, el qual, amb la presentació d’una caplletra “D” decorada amb motius fitomòrfics i zoomòrfics, constitueix una de les poques miniatures d’aquest còdex Arxiu Mas Aquest còdex, compost per 102 folis 18,30 × 25,40 cm, escrits en lletra carolina del segle XI * sobre pergamí, conté, en la seva major part, texts de Beda “ Incipit liber Bede presbiteri de gratia Dei contra Julianum …” foli 1 la seva part final és complementada amb alguns fragments de sant Gregori “ Expositio in Cantica Canticorum… domini Gregoriipapae ”…

Situació Porta d’arc de mig punt amb arquivoltes, situada a la part nord de l’església de Sant Miquel de la Portella, l’únic element notable d’aquest petit edifici ECSA - E Pablo L’església es troba situada al llogaret de la Portella, vora la masia de can Torres de la Serra Mapa 34-15390 Situació 31TCG675036 L’església és a 5 km de Santa Coloma de Queralt Per a arribar-hi cal seguir un camí que surt a mà dreta de la carretera que va de Santa Coloma de Queralt a la Panadella FEB Història El lloc de la Portella es trobava dins del terme del castell d’Aguiló Com a topònim es documenta l’any 976…

Dins les comarques interiors de Catalunya, el Bages presenta dos trets geogràfics destacats la seva peculiar situació i ésser el punt de confluència de diversos corrents fluvials, relativament importants Per altra banda, i a diferència de les terres ponentines, mostra, respecte al relleu, una notable complexitat interior La possible unitat resta articulada al voltant d’un sector central, el Pla de Bages La situació geogràfica i la confluència fluvial Tenint en compte el conjunt de Catalunya, el Bages resta com la comarca més central Això la fa propera, al mateix temps, a tots els grans…

Situació Vista del costat de ponent, amb el gran atri que dóna accés a l’església EÇSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és situada a la part alta del poble de Castellet, a llevant del castell JAA Mapa 35-17447 Situació 31TCF860693 Història Els orígens d’aquesta església han de relacionar-se amb els del castell de Castellet, documentat des de l’any 977 L’església de Sant Pere s’esmenta l’any 1106, quan Ramon Berenguer III la cedí al monestir de Santa Maria de Solsona aquesta notícia recollida en la documentació solsonina es pot considerar suspecta a causa de la relació de…

Situació Vista de l’absis sobrealçat i modificat en època barroca igual que la resta de l’edifici JA Adell L’església parroquial de Sant Miquel és dins el nucli urbà del poble de Conques, situat sobre la carretera de Tremp a Isona Mapa 33-12290 Situació 31TCG359652 Història L’any 1097 el papa Urbà II atorgà una butlla de confirmació de béns a favor de la canònica de Santa Maria de Solsona, on figura, entre d’altres, l’església de Conques, sense especificació de l’advocació, fet que no permet precisar a quina església del terme de Conques es refereix el document L’església de Sant Miquel de…

Situació L’església parroquial de Santa Maria es troba al centre de la població de Benasc, a la Plaça Gran, dita avui de l’Ajuntament La vila de Benasc és situada al marge esquerre de l’Éssera, a 1 138 m d’altitud, en un petit eixamplament de la ribera La vila antiga té forma ovalada, amb carrers estrets i un xic tortuosos Mapa 32-9 180 Situació 31TBH969202 Condueix a la vall de Benasc i a la vila del mateix nom la carretera C-139 de Barbastre a França, que segueix el curs de l’Éssera i mor prop de l’antic hospital de Benasc JBP Història Aquesta església, inicialment de la diòcesi d’Urgell,…

Situació Vista exterior de l’edifici actual, la Torreta, a l’interior del qual s’aixopluguen algunes dependències que coincideixen, si més no en part, amb la construcció romànica antiga L Prat A la dreta del riu Cardener, vers el costat nordoriental del municipi d’Olius, situat a la conca alta del Cardener, es troba emplaçat el conjunt format per la Torreta, l’església de Sant Esteve i el singular cementiri gaudinià Assentat damunt un cingle rocallós, dominant una part de la vall del Cardener, s’alça el mas la Torreta on, probablement, hi havia hagut l’antic castell d’Olius Mapa 292M781…

Situació Aspecte de les ruïnes del sector oest, el més enlairat, on sembla que hi havia el nucli principal del castell ECSA - J Bolòs Vestigis de la bestorre quadrangular que destaca al sector de llevant del castell ECSA - J Bolòs El castell d’Areny es troba estratègicament situat al cim d’un esperó rocós de la serra de Berganui que barra la vall de la Noguera per la banda de ponent, davant d’Orrit, i alhora domina la confluència de les encaixades aigües de la Valira de Cornudella Al seu peu, hi ha la vila d’Areny Mapa 32-11 251 Situació 31TCG123814 Si sortim del costat de l’església…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca de la Garrotxa amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Garrotxa és una de les més complexes de Catalunya, ja que representa una transició entre la muntanya i el pla i presenta un clar contrast amb les terres que l’envolten La seva extensió és de 849,78 km 2 i ocupa el quinzè lloc en importància entre les comarques catalanes representa un 2,65 % de la superfície total de Catalunya La seva gran diversitat geogràfica i el fet de no tenir una denominació arrelada tradicionalment dificulten la definició del seu…

Introducció Quan, al segle XIV, tenim una informació força segura sobre el nombre d’habitants de la Garrotxa, sabem que les viles o ciutats més importants eren Besalú, Olot i Santa Pau En 1356-70 la vila de Besalú incloïa 238 focs, la d’Olot 201 focs i la de Santa Pau 117 focs —inclosa, però, tota la gent de la parròquia— Aquestes dades havien canviat força amb relació a les xifres que ara ens interessaria de conèixer, com ara, per exemple, els habitants que hi havia l’any 900 o el 1250 Cal tenir, amb tot, ben present que el creixement de Santa Pau i, en part, també d’Olot són força…