Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Santa Maria de la Tor de França
Aquesta església, actual parròquia del poble de la Tor, fou segurament en el seu origen la capella del castell de la Tor Més tard desplaçà l’església de Santa Aularja de Trinhac com a centre de la parròquia del terme És documentada per primera vegada l’any 1056, amb motiu de la donació que en feren l’arquebisbe de Narbona, Guifré, i l’abat de Sant Pèire de Fenolhet, Guillem Ramon, al monestir de Sant Ponç de Tomièras, juntament amb l’església de Santa Aularja de Trinhac L’actual església és obra del segle XVII Al seu costat nord encara hi ha els vestigis del temple anterior Hom sap que en…
Santa Magdalena de Pontons, abans Santa Maria
Art romànic
La primera menció d’aquesta església situada al poble de Pontons és del 1196, any en què Ramon d’Òdena llegà deu sous a Santa Maria de Pontons en el seu testament Ramon d’Òdena deixà també al seu fill els castells d’Òdena, Rubinat, Montlleó i Pontons Originàriament, Santa Maria de Pontons fou una església sufragània dependent de Sant Joan de la Muntanya Quan el centre d’interès deixà d’ésser l’antiga església de Sant Joan de la Muntanya, el centre de la parròquia es desplaçà a la nova població fortificada, creada als peus de l’església sufragània de Santa Magdalena abans de Santa Maria, que…
Sant Joan de Tuissan
L’antiga església parroquial de Sant Joan, avui desapareguda, era situada a l’actual cementiri de Tuissan, ubicat al sud de la vila, a la carretera de Pasiòls, prop de l’encreuament de dues vies Encara en un plànol del segle XVIII que ha pervingut, hom pot veure que dins el cementiri estaven dibuixades les seves ruïnes, anomenades la Glèisa Vièlha L’ ecclesia Sancti Johannis de Tuscianofou ratificada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla de confirmació de béns que el papa Gelasi II atorgà a l’esmentat monestir l’any 1119 En aquest indret, al voltant de l’…
Sant Vicenç del Sas (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Restes de l’església, que fou durant un temps un petit priorat de Santa Maria de Lavaix ECSA - MÀ Font Les restes de l’antiga església de Sant Vicenç es troben 200 m a l’est de l’Hostalet del Sas Mapa 32-11 251 Situació 31TCG071869 Per a arribar-hi cal prendre la carretera que porta a Puimolar Poc abans d’aquest poble, un ramal en direcció nord porta a l’Hostalet del Sas, molt a prop de la roureda on hi ha el conjunt megalític de Cornudella MAF Història En aquesta església, el monestir de Santa Maria de Lavaix hi fundà un priorat, que tingué una vida força efímera L’església i el…
Vila i castell de Tuissan
El poble de Tuissan és situat a l’extrem oriental del Perapertusès, en una vall entre el rec dels Noièrs i la riera del Mas de Segura, i té el rang de capital de cantó Un dels primers esments de la villa Tuxsani data de l’any 1119, quan conjuntament amb la seva església, dedicada a sant Joan, fou confirmada com a propietat de l’abadia de Santa Maria de la Grassa en la butlla que el papa Gelasi II li concedí el mencionat any En ei transcurs d’aquesta centúria, els senyors de Termes estengueren el seu domini fins al sector de Tuissan, fet que creà sovint situacions conflictives amb els abats de…
Despoblat fortificat del Pui (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Un dels clapers de pedres més notables de l’ampli sector que ocupa aquest enigmàtic poblat ECSA - A Roig Les ruïnes d’aquest despoblat es troben escampades al cim d’un turó situat al sud del poble d’Ainet de Cardós, al marge dret del riu, en un lloc totalment isolat Mapa 34-9182 Situació 31TCH549157 Per a anar-hi cal situar-se a Ainet de Cardós, població que es troba a uns 4 km al nord de Ribera de Cardós Des d’aquí cal agafar un camí, cap al sud, que porta als camps, al peu del turó que tanca la població Cal pujar pel bosc, a estones sense camí, fins al cim, on a l’esplanada es…
Sant Andreu d’Évol (Oleta)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt de l’església i el petit nucli que configura la part alta del poble d’Évol ECSA - F Tellosa L’església parroquial de Sant Andreu és a la part més alta del poble d’Évol, sota el promontori del castell Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 34’ 24” N - Long 2° 15’ 0” E Évol és a uns 2 km d’Oleta per la carretera D-4 PP Història Malgrat que per la seva arquitectura és indubtable que aquesta església fou construïda al segle XI, el primer esment documental és molt tardà, de l’any 1347, quan Guillem Fabre, comerciant de Vilafranca, llegà a Sant Andreu d’Évol 5 sous Aquesta…
Santa Eulàlia d’Arboçols
Art romànic
Situació Aspecte general de l’església des del costat de migdia, amb la portalada i l’absis ornat per un fris d’arcuacions sense lesenes ECSA - A Roura Es troba en un indret totalment isolat i envoltada d’alzinars, a 1 km a vol d’ocell sota el coll de Gues, que marca la frontera amb la Fenolleda i el terme de Campossí Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 40’ 34” N - Long 2° 29’ 14” E Hom hi arriba a partir de la sortida nord del poble d’Arboçols per una carretera, en uns 2 km de recorregut Arboçols és a uns 3,5 km al nord de Marquixanes per la D-35 Història Aquesta església fou la primitiva…
Sant Fruitós de Bages
Art romànic
Situació Vista general del nucli antic, el qual, segurament amb ben poques variants, segueix el mateix esquema de població de l’antiga sagrera J Pagans-TAVISA L’església parroquial de Sant Fruitós s’aixeca a la banda ponentina del poble, a l’indret on es desplaça l’antic nucli de la població Long 1°51’14” - Lat 41°45’08” Hom arriba a Sant Fruitós per la carretera de Manresa a Vic El recorregut és només d’uns cinc quilòmetres aproximadament FJM-AMB Història L’església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Manresa, a la zona del Camp de Bages, al lloc de Sant Fruitós Des de…
El marc geogràfic del romànic de l’Empordà
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Baix Empordà amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació L’Empordà és una de les comarques de Catalunya amb una personalitat més definida Era el territori d’influència de la ciutat d’Empúries, a la qual deu el nom L’actual separació en Alt Empordà i Baix Empordà fou establerta pel decret de divisió territorial de Catalunya del 1936 Morfològicament s’assembla a un triangle invertit en què es poden distingir tres unitats de relleu la plana alluvial, els aspres i els turons marginals, i els massissos muntanyosos que emmarquen…