Resultats de la cerca

La història d’aquestes esglésies és molt confusa La seva situació exacta es desconeix, bé que sembla que devien estar situades dins l’actual terme de Gerri de la Sal A més, autors com IM Puig i Ferreté han identificat ambdues esglésies amb Sant Martí de Bavamoll o Ballmoll, quan en realitat aquesta església correspon a Sant Martí de la Torre de Cabdella Vall Fosca, Pallars Jussà A tot això, cal afegir-hi la dubtosa identificació del topònim Valle Stacione —on presumiblement devien estar situades Sant Martí de la Maçana i Sant Martí de Caos — que per Puig i Ferreté és…

Situació Façana de l’església de Sant Cebrià d’Esponellà, en la qual s’esdevina l’antic campanar d’espadanya sota la torre més tardana F Tur L’església parroquial de Sant Cebrià, es troba al bell mig del poble d’Esponellà, al qual s’arriba per la carretera que, partint de Banyoles, en 8 km mena a Figueres Mapa L38-11257 Situació 31TDG832699 MLIR Història Hi ha notícies del segle X referents al judici que se celebrà en aquesta església el 25 de febrer de 925, amb l’assistència del bisbe Guiu de Girona i del comte Miró de Cerdanya i Besalú, i on diversos testimonis juraren que diferents…

Parròquia del poble del Cogul, situat a l’extrem de ponent de la comarca, tocant al Segrià L’edifici actual és una construcció barroca del segle XVIII Segurament ja existia una església al Cogul al segle XIII, predecessora de l’actual Això s’entreveu d’una referència recollida en la dècima papal del bisbat de Lleida del 1279 en què s’esmenta el capellà de Granyena i el Cogul, poblacions que devien compartir el rector

L’església de Santa Engràcia, precursora de l’actual parròquia, és documentada l’any 1007 Era situada més a la vora del riu que l’actual Fou traslladada al nou emplaçament l’any 1381 gràcies a una deixa que havia fet un tal Pere Riera en testar l’any 1378 amb aquest fi Devien fer-s’hi millores l’any 1558, perquè en aquesta data un tal mossèn Guillem Colet deixa una quantitat per a l’obra de l’església Del temple romànic primitiu no n’ha quedat cap rastre

L’església de Castissent apareix esmentada l’any 1099, quan els comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença amb el seu fill Pere, donaren al monestir de Santa Maria de Lavaix les esglésies situades al terme de Castissent Aquestes devien ser la de Sant Joan de Castissent, que vers l’any 1203 consta com a pertinença de la mensa del monestir de Lavaix, i Sant Esteve de Prullans, que en sengles documents dels segles XII i XIII apareix com a sufragània de l’església de Santa Maria o Mare de Déu de Montserbós

Situació Al voltant de la capella hi ha un conjunt de vestigis, probablement medievals, que palesen una certa continuïtat d’habitatge en aquest indret que, per altra banda, gaudeix d’uns condicionants naturals molt idonis per a l’assentament humà Aquest hàbitat figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 X 07,1 — Y 52,6 31 TDG 071526 Poblat Dues vistes dels vestigis medievals consistents en dos nivells de forats que devien compondre la infraestructura d’una construcció de fusta F Junyent-A Mazcuñan A una trentena…

Malauradament resta ben poca informació d’aquesta fortalesa Es trobava situada dins l’antic terme del castell de Claramunt La primera referència indirecta d’aquest casal és de l’any 1199, data en la qual Pere de Soler, senyor del terme de Vilanova, deixà en el seu testament la Vilanova d’Espoia a Albert de Pierola El 1232 Arnau Soler i el seu fill Ramon, senyors de la domus de Vilanova d’Espoia es posen sota la protecció i la custòdia del vescomte Ramon Folc de Cardona, al qual prometen la potestat i l’ajut, llevat de la fidelitat que ells devien a Guillem de Claramunt

Probablement el lloc de Castellsalvà, ara despoblat, era situat en un tossal entre Belianes i Arbeca El 1183 consta que la seva església era sufragània de la parròquia de Santa Maria de Maldà i que depenia de la canònica de Sant Vicenç de Cardona Al final del segle XIII el lloc encara restava habitat, atenent a diversos plets dels homes de Belianes amb els de Castellsalvà per l’ús de les aigües del Riu Corb El seu abandó es produí durant el segle XIV, en una època de gran davallada demogràfica De l’església, en devien restar alguns elements fins a mitjan segle XV Se’n desconeix…

Manuscrit conservat al Museu Episcopal de Vic Ms 28 i realitzat en pergamí de 115 folisLa lletra és carolina amb dues tintes, negra i vermella * No hi ha caplletres, això no obstant, l’espai per a fer-les havia estat previst és a dir, no van ser illuminades Aquest còdex és inacabat L’espai reservat per a les inicials o caplletres és d’uns 2 cm i possiblement devien haver estat unes inicials molt senzilles Apareix esmentat a l’inventari del 1368 Villanueva també l’esmenta * Junyent * puntualitza que l’obra es mou a l’entorn del cercle del copista Ramon de Lió, responsable del…

L’únic esment conegut d’època alt-medieval del lloc de Mentui és de l’any 1035, en una donació que feren la comtessa Estefania i el seu fill, el comte Bernat, al monestir de Gerri, dels alous de Corts i les franqueses de Pujol, entre les quals s’esmenta el lloc de Montiu Aquest lloc i la seva parròquia, actualment un edifici barroc dedicat a sant Antoni, devien pertànyer a la jurisdicció de Gerri, car no s’esmenten en les relacions de visites pastorals del bisbat d’Urgell Havia estat sufragània de Peracalç, fins a la reforma del 1904, en què fou unida a la parròquia de…