Resultats de la cerca

La capella de Sant Joan de Gavàs San Chuan viejo és situada en un emplaçament excepcional, a frec d’una cinglera, en un indret de difícil accés al sud-oest del poble de Gavàs En aquest lloc hi hagué el castell de Gavàs Tot i el seu aspecte alt-medieval, l’església de Sant Joan és un edifici molt refet i de difícil filiació, que segueix el tipus medieval d’una sola nau, amb absis semicircular a llevant obert directament a la nau Tanmateix, els seus paraments, de reble molt refet i retocat, i l’absis, sense finestra, de factura molt rústega, amb reaprofitament de peces, fan pensar que l’…

Bloc de pedra conservat a la paret de l’hort d’una casa, abans d’entrar a Sant Llorenç de Morunys, venint de Berga L Prat Arribant a Sant Llorenç de Morunys per la carretera de Berga, uns 100 m abans de trobar la capella gòtica de la Mare de Déu de la Pietat, hi ha una darrera casa a mà dreta i al peu de la carretera, dita cal Ros Al jardí d’aquesta casa hi ha una paret de contenció de terres, feta de pedra portada de diversos llocs Una de les pedres d’aquesta paret té per a nosaltres un interès especial, car mostra esculpida una figura d’home dret i emmarcat enmig d’un semicilindre buidat a…

En un document de l’any 1100 s’esmenta com a afrontació oriental d’unes cases properes a Santa Maria de Terrassa l’església antiguitus vocata Justi et Pastoris És molt difícil actualment precisar el seu emplaçament en coincidir amb el llit de la riera de Vallparadís

Aquesta fortalesa es documenta a partir del segle XII En el mas actual del mateix nom es guarda documentació de la família des del 1270 Conserva diverses restes medievals en la part baixa del mas, però es fa difícil de discernir si són romàniques o posteriors

A la vora de l’església de Sant Pere d’Olopte, al tossalet de Castellar, hi ha restes d’una força antiga, al costat d’altres ruïnes d’edificacions desaparegudes No es coneix cap document escrit que parli d’aquesta fortalesa, per la qual cosa es fa molt difícil datar-ne els minsos vestigis

Situació L’esglesiola de Sant Salvador és situada a uns 1 300 m d’altitud i domina la serralada del Catllarí i les muntanyes de Busa Situada en plena Vall de Lord, en un paisatge d’alta muntanya, és una de les moltes capelles romàniques de difícil accés Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,5 — y 67,2 31 TCG 935672 Aspecte que ofereix l’església des del costat sud-oest RViladés Exterior de l’església des de llevant amb la capçalera R Viladés Per arribar a l’església de Sant Salvador cal agafar la…

Desconeixem on era situada aquesta església, i és difícil assegurar si realment existí, ja que l’únic esment que en coneixem es basa en un document datat abans del 1157 en què Ramon, germà del comte Arnau Mir, feu donació a Santa Maria de Mur d’un mas situat al vilatge de Sant Just, al terme del castell de Talarn

És difícil saber en l’estat actual, si el mas de Puig-soutré, a l’est de Castellrosselló, conserva alguns vestigis del que fou un castell d’origen romànic Des del segle XIII aquesta fortalesa era en mans d’una família dita de Puig-oltrer B de Podio Oltrer , 1203, un membre de la qual encara és documentat al segle XV G de Podio Oltrerio , 1402

Situació En la roca més propera hi ha nombrosos forats fets per l’home perquè servissin com a suport de les bigues d’un edifici de fusta, potser d’una torre J Bolòs Forats que havien de suportar les bigues d’una construcció, situats a la cara superior d’una roca propera al trencall que porta al mas Salla de Viver Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 02,5 —y 44,5 31 TDG 025445 Per anar-hi cal seguir la carretera que va de Navars a Viver 1,5 km abans d’arribar a l’església de Viver, s’ha d’agafar la…

A l’interior de la cellera de Torrelles hi havia un castell dit cellera de Laucata o castrum Gausberti de Laucata 1136, el qual, sota Nunó Sanç i Jaume II de Mallorca, era tingut en feu per una família dita de Castell, que compartia els seus drets amb el llinatge llenguadocià de Cascastell Actualment és difícil d’esbrinar i distingir el que pot subsistir a Torrelles d’aquesta fortalesa