Resultats de la cerca

El poble de Sopeira és situat al marge dret de la Noguera Ribagorçana, a l’inici del pas d’Escales, conegut també com a congost de Sopeira Una de les primeres mencions del castell de Sopeira —el qual nasqué dins l’antic districte del pagus d’Orrit— data de l’any 871, quan Enies féu donació a l’abat Frugell del monestir de Santa Maria d’Alaó d’una peça de terra situada a la villa dita Teudila, pròxima al “ castro quod dicitur Subpetra ” L’any 886, el prevere Manolf donà a Alfons, abat de Santa Maria d’Alaó, i a tots els monjos, una part de l’alou familiar que tenia al castell de Sopeira, que…

Als cingles que vigilen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana hi ha les Esplugues de Penavera, que sens dubte estigueren habitades d’antic El lloc de Peranera és documentat ja el 1045 En principi formava part del districte de Casserres, per la qual cosa va ésser adquirit pels comtes de Barcelona el 1067 El 1137 es documenta el castell de Penavera com a entitat independent, en un capbreu de les rendes del monestir de Santa Maria de Meià

En un principi el lloc de Cardet sempre surt citat com a villa de la vall de Boí Tanmateix, la seva privilegiada situació a l’entrada de la vall, controlant l’estret de les Cabanasses, afavorí que s’hi construís un castell i esdevingués districte casteller Probablement formà primerament part del terme de Grau de Castelló, infeudat als Mir Guerreta El castell ja existia el 1157, en què Bernat I d’Erill donà el castell de Cardet a Santa Maria de Lavaix, i ordenà que el seu castlà fos fidel al monestir L’inventari del monestir de Lavaix de final del segle XII registra només la…

Precedents Vista aèria del sector sud del jaciment arqueològic del Pla d’Almatà, lloc on s’assentà el nucli fundacional de la ciutat andalusina de Balaguer, amb el santuari del Sant Crist al fons, aixecat en l’indret on hi hagué la mesquita major ECSA - M Catalán El final de l’època visigòtica és marcat per una clara dualitat política que enfronta el regne de Toledo i el que seria la zona nordoriental de la península Una guerra civil que esclatà a la meitat del 710 entre les diferents faccions nobiliàries visigodes, al capdavant de les quals hi havia Roderic i Àkhila, que pretenien succeir el…

Es tracta d’un castell mític car surt citat a les fonts musulmanes a la frontera nord del districte lleidatà o bé com a força expugnada pels musulmans al començament del segle X Tanmateix, tractant-se d’un topònim tan genèric —el terreny pedregós abunda pertot arreu—, hom no s’ha posat d’acord respecte a la seva localització Codera suggereix Pedrui segons J Rubió i Lois seria Soperuny fins i tot hi ha qui el situa a Purroi o més avall En la documentació ribagorçana trobem concretament citats els termes de Cornudella i de Pedros com a límits ponentins del castell d’Areny els anys…

El petit nucli d’Iscles es troba a la riba dreta del barranc d’Iscles, afluent de capçalera de la Valira, aprofitant un monticle estratègic bé que dominat pels quatre costats per muntanyes, cosa que es creu que li donà nom “illa” El castell d’Iscles, documentat des de l’any 972, tingué especial importància a la segona meitat del segle X com a baluard fronterer del comtat ribagorçà i nus de comunicacions transversals entre la Terreta i l’Isàvena coll del Vent, coll de les Toralles Això explica que el seu districte comprengués el riu o vall d’Iscles i també bona part de l’actual…

Església parroquial del poble de Soses, a uns 15 km al sud de Lleida, a la riba dreta del riu Segre La primera menció documental de Soses es troba en una convinença signada entre l’alcaid de Lleida Ibn Hilgl i el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, el 1120 El primer concedí al comte diversos castells situats als límits del territori de Lleida, segurament amb la intenció de protegir el mateix districte Entre tots aquests castells s’esmenta el de Soses Sembla que la colonització de l’indret fou força primerenca L’any 1168, en l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis ja consta l’…

El nucli originari de Montagut era situat a l’extrem més meridional de la serra del Coscollar, concretament sobre un tossal situat a pocs quilòmetres al nord de l’actual nucli central de Montagut la Casa dels Canonges, al lloc dit el “Vilot”, que domina una àmplia panoràmica vers el sud La primera menció del “ castrum Monte Acuto ” és de l’any 1120, amb motiu del pacte establert entre l’alcaid de Lleida ibn Hilgl i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III, pel qual el castell de Montagut i altres castells del districte de Lleida s’havien de lliurar al comte La repoblació d’…

El primer esment de Vilalba dels Arcs és de l’any 1224, en què el comanador templer de Ribera va atorgar una carta de poblament del lloc de Vilalba, amb el seu terme, a un grup de quatre pagesos i a qui s’hi volgués afegir En aquest document sembla que el comanador es reserva l’indret per a construir el castell Quan el 1236 es dissolgué el districte de Ribera i s’independitzaren de Miravet les comandes filials, Vilalba passà a formar part de la casa d’Ascó En els sumaris sobre les causes entre els Entença i els templers, queda ben palesa la dependència de Vilalba respecte a…

L’església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà és situada al nucli conegut com Sant Joan de Palamós, cap de l’antic terme de Vila-romà i posterior municipi de Sant Joan de Palamós, el qual fou agregat al de Palamós l’any 1942 Fins l’any 1428 la població de Palamós depengué de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà L’any 1163 en una butlla del papa Alexandre III hom confirmava l’alou de “ villa Romaní” al monestir de Sant Feliu de Guíxols En una sentència arbitral de l’any 1191 s’esmenta l’ “ecclesiam Sanctae Eugeniae” La “ capellae de Villaromano ” és esmentada en el testament del…