Resultats de la cerca

La primera referència del lloc de Foradada es troba en la dotació de la canònica de Montmagastre del 1054, en la qual Arnau Mir de Tost li feu donació de la quadra de Foradada i de la seva església, quan aquesta estigués construïda D’aquest document es desprèn que la conquesta de l’Indret era molt recent i no s’havia encara bastit l’església El fet que Foradada s’esmenti com a quadra ja indica el seu caràcter fronterer i la seva creació en el curs d’una reconquesta de repoblació més organitzada L’any 1065 la canònica de Sant Miquel de Montmagastre passà a dependre de Sant Pere d’Àger i d’…

Situació Antiga parròquia de Finestres, avui abandonada i mig arruïnada ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Santa Maria són a la plaça del poble abandonat de Finestres Mapa 32-12 289 Situació 31TCG028535 Hi podem anar des d’Estanya, en direcció a Casserres Poc abans d’arribar a aquesta població surt a mà dreta una pista que baixa fins als camps del Prat, davalla pel costat del torrent del Reguer i travessa el pont de Penavera En un trencall que trobem poc després, cal seguir el camí de la dreta fins al poble de Finestres La casa forta és situada al cim del turó que hi ha al costat del…

Situació Vista exterior de la capella des del costat sud-oriental Hom pot veure la carretera N-152 que talla l’edifici pel costat de ponent Es tracta, malgrat tot, d’una vista que ben aviat desapareixerà, puix que hi ha la intenció de desmuntar aquesta capella i traslladar-la de lloc G Llop Aquesta capella es troba situada a la part de ponent del poble de Centelles, al terme de Seva, en el congost del Gorg Negre, en un barri que es creà entorn d’aquesta capella i l’hospital del camí ral Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior…

Situació Aspecte de l’església després de la seva restauració o quasi reconstrucció E Pablo L’església de Sant Jaume de Vallverd és situada sobre un esperó emplaçat a l’extrem del torrent de Mascarell, a uns 650 m d’altitud És construïda sobre un gran bloc de pedra L’envolten totalment una vegetació densa i pins Les restes d’una construcció, possiblement el castell o casal de Vallverd, se situen al seu costat nord i a un nivell més alt que el de l’ermita Hi ha escales i camins moderns que pugen per l’esperó fins accedir a l’església Mapa 363M781 Situació 31TDG231138 Del poble de Sant Llorenç…

Situació Un aspecte de les ruïnes que resten de l’església, amb un mur interior de la nau, el qual deixa veure l’arrencada de la volta que la cobria i un arc toral F Tur L’església ruïnosa de Sant Miquel de Freixe es troba al sector septentrional del municipi d’Espolla, dins l’antic terme de Baussitges, en plena serralada de l’Albera És vora el mas de Freixe, a la vall de la riera d’aquest nom Mapa 220M781 Situació 31TEG025998 Per arribar a Freixe cal situar-se a la vila d’Espolla, des d’on s’agafa el camí de Baussitges una pista apta només per a certs vehicles, el qual, en direcció a…

Situació Del conjunt medieval d’Oroners, situat en un relleix d’un espadat sobre l’embassament de Camarasa, només en resta sencera l’església V Buron Castell i vilatge situats en una balma, a l’extrem oriental de la serra de Montclús, al vessant abrupte, orientat cap al sud-est, que baixa fins a la Noguera Pallaresa ara hi ha l’embassament de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG207508 Si seguim la carretera que va d’Àger a Tremp, si fa no fa davant del trencall de l’Ametlla del Montsec, surt cap a mà dreta una pista Arribarem fins a la serra del Pi i continuarem a peu fins a la via de tren…

Situació Vista aèria de l’església, on s’aprecia perfectament la seva capçalera trebolada ECSA - J Todó És situada dins el poble de Terrassola, a la plaça de Pau Vidal, a uns 7 km de Sant Sadurní, a la dreta de la carretera que va a Sant Pere de Riudebitlles JCR-LICS-SLIS Mapa 35-16419 Situació 31TCF937895 Història Aquesta església es va alçar en un indret que s’havia ocupat des del segle IV aC Després de ser abandonada durant el Baix Imperi, l’emplaçament es tornà a poblar al segle X Damunt d’una església anterior, entre els anys 1043 i 1053, el bisbe de Barcelona, Guislabert, consagrà l’…

Situació Façana sud de l’edifici, molt transformat exteriorment, però que conserva íntegra la disposició original de tres naus o estructura basilical ECSA - JA Adell L’antiga canònica i parròquia de Santa Maria la Major, amb una esvelta torre campanar, domina tot el nucli antic de la vila de Tamarit de Llitera Mapa 31-13 326 Situació 31TBG862388 L’itinerari per a arribar a Tamarit és el mateix descrit en la monografia anterior JBP Història En el moment de la primera conquesta de la vila, Tamarit tenia una puixant comunitat musulmana dirigida per un alfaquí Els cristians procediren tot seguit…

Situació Vista aèria del conjunt, situat sobre una gran penya, amb les restes del poblat, el castell —al centre— i l’església de Sant Llorenç —a la dreta de la fotografia— ECSA - M Catalán Castell i poblat situats al cim d’una gran penya que només és accessible pel vessant NE Són al costat d’un petit altiplà, sobre el vessant de la Noguera Ribagorçana, a l’extrem occidental de la serra del Montsec d’Ares Mapa 32-12289 Situació 31TCG093574 Per a anar-hi cal agafar la pista que des d’Àger va fins al coll d’Ares, al cim del Montsec Un cop a la Pedroneta, a uns 6 km d’Àger, cal prendre una pista…

Les vies de comunicació Restes del camí medieval al congost de Tresponts, que comunicava l’Alt Urgell i la Cerdanya amb les terres de ponent T Pollina A l’Alt Urgell, comarca comunicada pel curs del Segre i dels seus afluents, un dels factors de creixença de la Seu i de les viles situades en el camí que vorejava el riu fou precisament la seva situació privilegiada al llarg d’una important via romana de comunicacions el nexe d’unió entre la Cerdanya —on confluïen les de Barcelona i Occitània— i el territori musulmà de Lleida era una de les principals vies segons indiquen tots els documents…