Santa Maria de Finestres (Viacamp)

Situació

Antiga parròquia de Finestres, avui abandonada i mig arruïnada.

ECSA - J.A. Adell

Les ruïnes de l’església de Santa Maria són a la plaça del poble abandonat de Finestres.

Mapa: 32-12 (289). Situació: 31TCG028535.

Hi podem anar des d’Estanya, en direcció a Casserres. Poc abans d’arribar a aquesta població surt a mà dreta una pista que baixa fins als camps del Prat, davalla pel costat del torrent del Reguer i travessa el pont de Penavera. En un trencall que trobem poc després, cal seguir el camí de la dreta fins al poble de Finestres. La casa forta és situada al cim del turó que hi ha al costat del poble. Hi podem pujar en pocs minuts per un camí vell. Un altre possible itinerari és arribar al Prat des dels Roials d’Estopanyà, per la pista que surt a l’entrada d’aquest poble. (JBP-JBM)

Història

Aquesta església fou una dependència de l’abadia de Sant Pere d’Àger. Les diferents dotacions d’Arnau Mir de Tost a partir del 1057 i les confirmacions papals (1162, 1179) a favor de Sant Pere d’Àger fan esment sempre, entre les possessions d’aquesta canònica, de les esglésies de Finestres, en plural, per la qual cosa cal entendre que ja existia llavors aquesta església. No sabem si tingué des del segle XI la consideració de parròquia. Potser en un primer moment la parroquialitat del terme de Finestres estigué a l’església de Sant Vicenç del Vilot de Finestres i passà posteriorment a Santa Maria.

Segons la notícia del 1066 sobre la divisió en tres parts dels béns pertanyents a la comunitat de Sant Pere d’Àger, el sagristà Guillem retingué en feu els delmes de les terres i les vinyes que Arnau i Arsenda tenien a Finestres, i el levita Ademar, una vinya de Finestres que produïa una tona de vi. La col·lecta de la dècima per Terra Santa del 1279, dins els territoris exempts del bisbat d’Urgell, cita l’església de Finestres, taxada en 11 sous i 2 diners. La parròquia de Finestres formà part de l’abadiat exempt d’Àger fins al segle XIX. A l’edat moderna depenia de Santa Fe de Blancafort. L’any 1579 l’abat Jeroni Cardona conferí el curat a Joan Cujamar, prevere de Castelló. (JBP)

Església

És un edifici en estat de ruïna gairebé total, a causa del seu abandonament, i que havia estat profundament alterat en època barroca. Malgrat el seu estat i les transformacions sofertes, encara se’n pot reconèixer part de l’estructura alt-medieval. Aquesta correspon a un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular, que probablement es capçava a llevant per un absis semicircular, avui desaparegut, a causa de la substitució de la capçalera original per un mur que tanca la nau, formant un presbiteri indiferenciat que es manifesta només per un graó i una finestra al mur sud. Segurament en aquest mateix procés es va construir una capella i una sagristia al mur nord, i es va sobrealçar la nau per sobre del nivell de la volta original. Pel costat de llevant, al lloc de la desapareguda capçalera, es construí una casa adossada a l’església, que integra l’església a l’estructura urbana del poble.

La porta, d’arc de mig punt amb grans dovelles, s’obre a la façana de ponent que dona a la plaça i és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls.

L’aparell de la part original és format per carreuons allargassats, disposats molt ordenadament en filades uniformes i irregulars, que es destaquen de l’ampliació, on l’aparell és més irregular i amb les cantonades formades per carreus ben tallats.

Tot i la manca de decoració i elements destacats, les fórmules constructives de Santa Maria de Finestres posen en evidència una obra de la fi del segle XI o potser ja posterior, però ancorada a la tradició. (JAA)

Bibliografia

  • Sanahuja, 1961, doc. 21, pàgs. 334-335
  • Chesé, 1972, docs. 36, 45,182 i 331