Situació
Aspecte de l’església després de la seva restauració o quasi reconstrucció.
E. Pablo
L’església de Sant Jaume de Vallverd és situada sobre un esperó emplaçat a l’extrem del torrent de Mascarell, a uns 650 m d’altitud. És construïda sobre un gran bloc de pedra. L’envolten totalment una vegetació densa i pins. Les restes d’una construcció, possiblement el castell o casal de Vallverd, se situen al seu costat nord i a un nivell més alt que el de l’ermita. Hi ha escales i camins moderns que pugen per l’esperó fins accedir a l’església.
Mapa: 363M781. Situació: 31TDG231138.
Del poble de Sant Llorenç Savall surt un carrer en direcció sud que ens porta al pont que travessa el torrent del Bruc. A partir d’allí, i enfront de la confluència de dos camins, ens dirigirem per la pista de l’esquerra, —i sempre trencarem a l’esquerra—, fins arribar al Mas de la Busqueta. D’allí seguirem pel camí que surt de sota la masia fins ensopegar amb l’església. Abans, però, ens hem de trobar dos rètols anunciadors. Del pont fins a l’església hi ha uns 4 km, aproximadament. (NPeP)
Història
Aquesta església fou construïda per Bernat de Vallverd tocant a la seva casa, segons s’especifica en un document del 1190, probablement molt poc posterior a la seva erecció, en què consta que la dota amb un gran alou veí i li confirma la donació que la seva mare, poc abans de morir, havia fet d’un altre alou de Polinyà. Estableix que se celebri a la capella una missa setmanal i que hi cremi una llàntia perpètuament. Encara l’any 1205 el mateix Bernat i la seva muller amplien la donació i funden la celebració d’un aniversari.
Desaparegut el casal de Vallverd, es feu càrrec de la capella el mas Busqueta del Feu; el visitador manà l’any 1606 a Jaume Busqueta que retingués les quantitats que havia de pagar a la capella per tal de reparar-la; a aquestes obres deu correspondre l’allargament de la nau per la part de ponent.
El 1736 es diu que la capella és arruïnada. La reconstrucció no s’ha fet fins fa ben poc, el 1976. (RVR)
Església
L’església de Sant Jaume de Vallverd té poc d’original. Es tracta gairebé en la seva totalitat d’una reconstrucció privada efectuada l’any 1975 a partir dels enderrocs i les pedres de l’ermita autèntica. Sembla que la façana sud i part de l’absis són les restes que es van aguantar en peu fins al moment de la seva reconstrucció.
Poca cosa es pot dir de l’aparell constructiu, únicament que és format per pedres escapçades de dimensions semblants. La part originària presenta una disposició regular de l’aparell.
Es tracta d’una església d’una sola nau amb absis orientat a l’est. Les arcuacions de la part superior de l’absis semblen un afegit d’aquesta reconstrucció. La coberta té dues parts diferenciades fruit de dues etapes constructives. La part est a tocar amb l’absis és formada per una volta de canó, que respondria a la part original romànica reconstruïda. La part oest és coberta amb embigat de fusta i devia correspondre a l’ampliació de l’església, que potser es va dur a terme a l’inici del segle XVIII.
Actualment la porta d’accés a l’edifici és al mur de ponent i té la factura de llinda monolítica sota arc de descàrrega. No sabem si la porta original es va construir sota aquest mateix disseny, o bé si en la reconstrucció es va seguir el de models d’esglésies properes. El mur sud presenta dues petites finestres i una obertura amb arc de mig punt adovellat que aprofita l’esquerda natural de la gran pedra sobre la qual és construïda l’església.
Un altre element reconstruït que no podem assegurar que tingués la seva rèplica en època romànica és el campanar d’espadanya sobre el mur oest, format per una sola obertura rematada per un arc de mig punt.
Pel que fa a la cronologia d’aquesta església, podem situar-la cap al final del segle XII. És en aquest moment que tenim documentades dotacions per a la capella per part de l’hereu del casal de Vallverd, que possiblement manà la seva construcció uns anys abans, cap als anys vuitanta del segle XII. (NPeP)
Bibliografia
- Ballbé, 1988, pàgs. 190-193
- Buron, 1980, pàg. 339
- Ferrando, 1983, pàgs. 271-274
- Pladevall, 1976
- Vall-Masvidal, 1983, pàg. 232
- Mas, XXIII, s/d, fol. 98