Resultats de la cerca

Aquesta fortificació era situada al Tossal Gros, un turó força destacat que serveix de partió als termes de Sanaüja i de Biosca En el punt més alt hi ha les restes d’una estructura rectangular que sembla correspondre a una cabana moderna o un punt de caça i que aprofita algunes de les pedres treballades irregularment que estan escampades al seu voltant El fet que també aparegui algun fragment de ceràmica grisa, juntament amb la seva privilegiada situació, permet evidenciar que en aquest indret hi hagué una fortificació o torre de guaita que degué servir d’enllaç visual…

Apareix citat el 983 El primer senyor conegut és un tal Seguí, que testà el 1022 i deixà al seu fill el castell de Castellar i un seguit de petits nuclis de població amb una torre de defensa, dels quals pertanyen a l’actual terme d’Aguilar de Segarra els de Puigfarner i Santa Maria de Melancosa el 1078 testà el seu fill, Sendred Company, el 1123 un fill d’aquest, Berenguer Sendred, però ja no posseeix el castell de Castellar, que anà a parar a mans d’un altre germà El 1259 apareix un Simó de Castellar fill de Guillem de Castellar La família Castellar desapareix definitivament per trobar com a…

Les primeres notícies del lloc d’Estac són del segle XI Entre el 1061 i el 1098 Girbert i Udalard, fills de Bernat Arnau, signaren amb el comte Ramon V de Pallars Jussà una convinença per la qual li establiren la batllia del castell de Rivert i de l’alou d’Estac amb els seus termes El castell d’Estac és documentat des del segle XII L’any 1193, Agnès, vídua de Pere d’Estac, amb el consentiment de la seva filla i del seu gendre, donà al monestir de Gerri una terra situada al terme del castell d’Estac L’any 1631 Estac, Arcalís, Escós i Mencui apareixen en mans dels comtes de Vallfogona Petronila…

La vila d’Ares és esmentada en documents dels anys 1068, 1080, 1090 i 1162 —el castell ja ho era l’any 1027, com a límit pel nord d’un alou de la vila de l’Ametlla—, formant part de la vall de Cabó, domini de la família Caboet i, després del 1185, per l’enllaç matrimonial entre aquesta casa i la de Castellbò, del vescomtat de Castellbò, que gaudia de la jurisdicció criminal i alta, mentre que la jurisdicció civil i baixa era exercida pel capítol d’Organyà Així, en cas de pena pecuniària, la vescomtessa en rebia una meitat i el capítol l’altra Al segle IX el monestir de Sant…

El lloc de Llavorsí és documentat des de l’any 1149, tot i que la força no ho és fins al segle XIII Segurament Llavorsí havia format part en el seu origen del terme del castell de Gilareny, molt properal poble Llavorsí fou un terme de jurisdicció comtal La primera referència de la força de Llavorsí és produeix en el context de les guerres del Pallars al final del segle XIII L’any 1298 Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellbò, és negà a lliurar els llocs i els castells de Tírvia, Glorieta, Biuse i Arestui, empenyorats per la comtessa vídua Blanca de Bellera, quan aquesta li…

El nom del terme és format, igual com d’altres termes del Bages, pel nom del propietari del castell, que era un personatge anomenat Bellit o Bellido , i el segle XIII fou llatinitzat amb la forma Castropulcro Les primeres notícies són del 924 Castelobello , 979 Castro Bellit i 981 Castel Belido El 1023 la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill Berenguer Ramon I, entre d’altres, el castell de Castellbell Sobre els feudataris o senyors no sabem res fins al 1285, quan els senyors eminents són els Montcada que el tenien infeudat als Rocafort, i Guillem de Castellbell actuava com a…

Aquest castell apareix documentat l’any 1131, quan Guerau Ponç II de Cabrera, vescomte d’Àger, va fer donació a l’orde de l’Hospital de “ ipsum castrum de Ventosis ”, el qual, segons l’escriptura, era situat al comtat d’Urgell, dins el terme d’Artesa El donador es reservava, tanmateix, el domini eminent del dit castell Poc després, el mateix any 1131, Guerau Ponç II de Cabrera atorgava el seu testament, en el qual ratificà als hospitalers la donació que els havia fet del castell de les Ventoses P Català suposa que aquest castell, el de Montsonís i d’altres havien estat lliurats pel vescomte…

La manca de referències documentals als castells de la Vall de Cardos per als segles XI-XIII pot ser un indici d’una implantació tardana del feudalisme que estaria en correlació amb la resistència que hi oposaren les comunitats vilatanes Cal recordar que al començament del segle XII la comunitat d’homes lliures de Cardós, aliats amb el bisbe de la Seu, encara era prou poderosa per a enderrocar el castell de Tírvia i impedir que es tornés a construir El castell de Ribera no és documentat fins el 1281 que, després de la derrota de Balaguer, el comte Arnau Roger de Pallars hagué de lliurar al…

Situació Vista del costat sud-oest d’aquesta església que presidia l’abandonat poble de Senyús T Pollina Aquesta església es troba al poble, abandonat, de Senyús, situat a uns 4 km de Cabó per una pista, en molt mal estat, que surt de Cabó, al costat de l’actual església parroquial JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG519772 Història El poble de Senyús apareix com a lloc de procedència d’alguns dels signants de l’acte d’homenatge i jurament de fidelitat prestat, l’any 1162, pels habitants de la vall de Cabó al bisbe Bernat Sanç Senyoria de la família Caboet, passà al vescomtat de Castellbò per l’…

Des del començament del segle XII, el domini eminent del castell de Surp fou plenament detingut pels comtes de Pallars Sobirà i encomanat als seus feudataris, els Caregue el 1126 es documenta Berenguer i Guillem de Caregue el 1170, Berenguer d’Aspha i Guillem de Caregue i, ja a les acaballes de segle, als Torena el 1181 s’esmenta Bernat de Torena el 1195 Ramon de Torena Per l’enllaç entre Guillem de Bellera i Gueraua, filla del comte de Pallars, tota la Vall d’Àssua amb els castells de Surp i de Torena passà l’any 1252 a mans dels Bellera L’any 1272 Guillem de Surp, abans de…