Resultats de la cerca

Aquest castell era situat al cim del turó de Montcada, lloc avui dia ocupat per les installacions de la fàbrica Asland Les primeres referències del topònim Montcada són dels anys 989 i 990, mentre que el llinatge dels Montcada no s’esmenta fins el 1017 El primer membre d’aquest llinatge fou Guillem Ramon de Montcada, descendent d’una família de vicaris i vescomtes del segle X, el darrer dels quals s’anomenà Seniofred La primera menció del castell és de l’any 1023 L’11 d’octubre d’aquell any la comtessa Ermessenda empenyorà al seu fill, Berenguer Ramon I, tot un seguit de castells, entre els…

Situació Ruïnes del castell, seu d’una comanda templera, al cim d’un turó prop del poble d’Ascó ECSA - J Bolòs Aquest castell, que fou seu d’una comanda templera, és situat al cim d’un turó, sobre la població d’Ascó, damunt la riba dreta de l’Ebre Mapa 32-17 444 Situació 31TBF959618 Des de la part alta del poble, més amunt de la plaça de l’església, surt un corriol que, passant pel costat dels dipòsits d’aigua, porta en pocs minuts fins al cim del turó on s’alcen les restes del castell JBM Història Ascó ha gaudit de sempre d’una posició privilegiada, atesa la seva ubicació estratègica per al…

Vista aèria del castell de Saldes, que originà als seus peus la població entorn de l’e’glésia parroquial de Sant Martí ECSA - J Pagans En examinar la repercussió de l’art romànic en la societat que el creà i admirà, cal cercar unes fonts diferents de les habituals Ni les restes d’esglésies i castells —per esmentar ara només els monuments més rellevants—, ni els vestigis arqueològics són suficientment explícits per si mateixos, per a un estudi de la incidència social del romànic a Catalunya Hom pot examinar, com va fer Anton M Vilarrúbias en investigar el romànic del priorat de Santa Maria de…

La ciutat de Manresa no es formà com a castell termenat, però tingué un vicari comtal i un castlà que custodiava el castell del Puigcardener ambdues autoritats formaren unes dinasties de vicaris o de castlans La primera família de vicaris de Manresa fou la cognomenada Balsareny El primer membre que consta com a vicari és Bernat Guifré de Balsareny, que el 1045 deixà el castell a la seva muller Guasca i després de la seva mort havia de passar a Guillem, germà de Bernat, el qual havia d’ésser bisbe de Vic Després apareix una família de vicaris manresans que es cognomena Mura o Cervera El primer…

La diòcesi de Tortosa abans del segle XII Els bisbes Mapa dels límits tradicionals de la diòcesi de Tortosa i les desmembracions sofertes al segle actual A Pladevall El bisbat de Tortosa és un dels més antics dels hispànics, i és l’única divisió territorial que, essent molt arcaica, perviu encara d’alguna manera sobre la geografia Es remunta als temps taifals, referida però a administracions anteriors, tardoromanes o visigòtiques, que no es justificarien tampoc sense la tossuda pervivència d’uns lligams tribals, els ibers ilercavons que s’estenien des del coll de Balaguer fins als confins…

Història La situació Pla de la ciutat de Vic amb els edificis romànics assenyalats Informació A Pladevall - J Vigué En refer-se la ciutat després de la reestructuració de Guifré el Pelós, el sector alt, on les restes arqueològiques que van apareixent revelen una ocupació en època romana, i una segona, ben documentada, a partir del segle IX, devia quedar com una fortalesa, refeta aprofitant els enderrocs de la ciutat, abandonada, almenys després de la destrucció d’Aissó Aquesta fortalesa es degué organitzar entorn de l’antic temple romà anomenat des del final del segle X turris comitale La…

Les primeres notícies Les primeres notícies històriques i el trasllat, hipotètic o real, de la catedral d’Urgell de Castellciutat al vicus d’Urgell són temes poc tractats, però que és necessary reconsiderar per entendre la problemàtica que presenta I’establiment de l’inici de la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell i la seva acta de consagració Per ilIustrar millor la nostra versió exposarem els fets a partir del final de l’episcopat del bisbe Fèlix Després de la mort de Fèlix a Lió el 818, i de la probable intervenció del bisbe Leidrad de Lió com a bisbe administrador d’…