Resultats de la cerca

Les ruïnes d’aquesta església són a la casa Francesc, a Castanesa Palesen que es tractava d’un edifici d’una sola nau, amb la porta a la façana de ponent Era construït amb un aparell de carreuó força ordenat que evoca les formes constructives del segle XI o del principi del segle següent

L’església parroquial de Sant Martin —senzill edifici tardà- presideix la vila de Trevilhac, situada a 530 m d’altitud a l’esquerra de la ribera de La Craberissa El lloc de Trevilhac és esmentat en la documentació l’any 1026 com a límit de l’indret de Sequèra, sota la grafia Trivilano , forma que evoca un antic domini gallo-romà Una de les primeres mencions de la seva església parroquial data de l’any 1261, i posteriorment, el 1356, s’esmenta l’“ ecclesia Sancti Martini de Trivilacho ”

Prop de Lavansa hi ha les ruïnes d’una capella, de la qual es conserva només part del mur sud, construït amb un aparell de carreuó escairat, disposat en filades uniformes i ordenades, que evoca les tecnologies pròpies de la construcció del segle XI També es poden observar vestigis d’un absis semicircular, orientat a llevant, que devia capçar l’única nau d’aquest edifici, que, si hom ha de jutjar pel gruix del mur, devia haver estat cobert amb volta de canó Malgrat constar en l’inventari d’esglésies de la Noguera fet per JM Gavín Gavín, 1982, vol 12, pàg 196, no ens ha estat…

A migdia del poble de Sant Esteve del Mall hi ha les ruïnes d’aquesta església, documentada ja al començament del segle XI Consta el 1124 com a sufragània de Sant Esteve del Mall També deixà empremtes a l’onomàstica de la rodalia així trobem, el 1186, Pere de Santsadurní, “noble senyor”, o Domènec de Santserni, el 1385 De l’església de Sant Sadurní només han pervingut escasses restes, que permeten veure que la seva estructura era la d’un temple d’una sola nau, amb una capçalera segurament formada per un absis semicircular, ara molt desfigurada per l’embardissament L’església era construïda…

L’església de Sant Martí de l’Esparra apareix per primer cop esmentada l’any 1169, vinculada al monestir de Sant Pere Cercada Estigué sota la jurisdicció dels vescomtes de Cabrera mitjançant els seus dependents, els senyors del castell de la Roqueta, identificat modernament amb les restes de la torre de l’Esparra Figura com a terme parroquial en el nomenclàtor d’esglésies del segle XIV El 2 de maig de 1640 els terços castellans comandats per Leonardo de Moles foren derrotats per les milícies de Riudarenes i les poblacions veïnes en la retirada a la població, la van cremar, i alhora van…

Aquest castell era situat a la part més enlairada del tossal on hi ha el poble de Montpalau, al nord del terme municipal Actualment no resta res del castell de Montpalau, que potser evoca un gran casal de trets senyorials que hi ha prop del cim del poble La història d’aquest castell és força desconeguda Potser la primera referència indirecta de la fortificació de Montpalau es trobi en el testament de Bernat Arnau del 1143, el qual llegà al seu nét Arnau el feu que tenia a Montpalau per Pere Bertran Un dels signants d’aquest testament és precisament Pere Bertran de Montpalau…

El poble de Montfort és situat a uns 750 m d’altitud, just a la capçalera de la Bolzana, prop del Tuc Dormidor Entre els segles X i XI l’alta vall de la Bolzana era anomenada en la documentació vall de Santa Creu, la qual, al segle X, era possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà Així consta en un precepte del rei Lotari, datat l’any 958 i atorgat en favor del mencionat cenobi, i en dues butlles papals expedides, respectivament, per Joan XIII l’any 968 i per Sergi IV el 1011 Aquest darrer document, el més explícit, menciona entre les esglésies que pertanyien al cenobi de Cuixà l’“…

La villa Clerani 878, que segurament fou la successora d’un antic domini galloromà, fou adquirida pel monestir de Sant Germà de Cuixà a partir del 878 i no deixaria de dependre d’aquesta abadia fins a la fi de l’antic règim L’església parroquial de Sant Martí de Clerà és coneguda també des del segle IX Fou en aquesta església que els monjos de Sant Andreu d’Eixalada i de Sant Germà de Cuixà es reuniren, el mes de febrer del 879, per recollir els testimonis i els juraments que permeteren, d’acord amb la llei visigòtica, de reconstituir les cartes de compra i donacions dels seus béns, perdudes…

Situació Interior de l’església l’absis es comunica amb la nau per un doble plec o arc presbiteral F Tur L’església parroquial de Sant Julià del Llor s’alça alcim del turó sobre el nucli del poble Mapa L38-13333 Situació 31TDG709466 Del punt quilomètric 13,2 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, just a la sortida d’Anglès i abans de passar el pont que salva la riera d’Osor, surt una carretera en direcció nord-est cap a Sant Julià de Llor JRR Història L’església de Sant Julià del Llor —topònim que evoca una zona de llorer— apareix esmentada inicialment l’any…

Situació Façana meridional d’aquesta capella situada al turó que s’alça sobre el poble de Tragó, on hi ha les restes del castell ECSA - M Davín La capella del castell de Tragó és a mig aire del turó que domina el poble de Tragó pel N, i on hi ha les escasses restes subsistents del seu castell L’itinerari per a arribar-hi és el mateix que s’ha indicat en la monografia anterior JAA Mapa 32-13327 Situació 31TCG020468 Història No s’han localitzat, fins a l’actualitat, notícies històriques documentals que es refereixin directament a la capella de Santa Maria Tot i així es pot suposar que el seu…