Resultats de la cerca

Aquesta torre i les construccions properes eren situades al Serrat del Sabater, una elevació que domina la confluència del barranc de Vall-llebrera amb el Segre La carretera que va d’Artesa de Segre a Tremp hi passa pel costat L’indret on hi havia el vilatge medieval Serrat del Sabater I era a sobre mateix d’un marcat revolt de la carretera vella La torre, en canvi, era al capdamunt del turó Serrat del Sabater II No hi ha cap dada documental coneguda que faci referència a aquest indret Cal recordar, però, que la contrada d’Artesa de Segre fou conquerida definitivament pels cristians a la…

Aquest castell presideix el poble de les Pallargues La primera referència d’aquesta fortalesa es remunta al 1040, quan en la segona consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell es confirma la possessió per part de l’església d’Urgell del castell de Guissona, dins el terme del qual hi havia, entre d’altres, el castellum Espalargi Diversos documents del segle XI esmenten el castell de les Pallargues L’any 1061 Bernat, bisbe d’Urgell, donà a la canònica de Solsona i als seus canonges els alous que tenia al terme del castell de les Pallargues, a diversos llocs El 1315 era senyor de les…

Situació De l’antic nucli de Bensa, en resten escassos vestigis entorn de les ruïnes de l’església de Santa Maria ECSA - J Giralt Els vestigis d’aquest castell i vilatge abandonats són situats en un esperó d’una serra erma, que s’alça a uns 300 m d’altitud tot dominant el riu Sió, dins la partida de Bensa, al nord-est del terme municipal de la Sentiu de Sió Mapa 33-14360 Situació 31TCG265326 Per a anar-hi cal agafar la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt fins a arribar a la cruïlla de la Sentiu, on s’agafa la pista asfaltada de l’esquerra en direcció a la carretera C-1313 A 300 m, cal…

Arxiu Leandre Villaronga i de l’Arxiu Balaguer-Crusafont Aquesta és la primera ocasió en la qual podem presentar una catalogació exhaustiva dels exemplars coneguts de les monedes vigatanes, tant de les episcopals com de les comtals Un primer intent, contingut al corpus de la moneda comtal, publicat per nosaltres l’any 1979 contenia 89 exemplars, amb 81 peces reproduïdes i 8 d’indeterminades Val a dir, però, que la baixa qualitat de les illustracions li donen ben poca utilitat des del punt de vista iconogràfic i, per tant, hom no pot fer-se càrrec dels aspectes artístics de la moneda Amb motiu…

Situació Part occidental del castell, on es conserven dues torres semicilíndriques i una de rectangular d’època moderna, que amaguen la muralla de la fortificació medieval ECSA - J Bolòs Les restes d’aquest castell es troben sobre el poble de Saidí, a l’extrem de ponent d’un altiplà Per les bandes sud i est l’esplanada on era el castell està limitada per les cases de la població, mentre que pel nord domina el barranc que serveix d’accés a Saidí i per l’oest, tota la vall del Cinca Mapa 31-15 387 Situació 31TBG721096 Saidí és al nord-oest de Fraga, a uns 8 km, a la riba esquerra del Cinca S’hi…

Situació Entrada a l’església troglodítica al cim de la cinglera A Bramon El santuari de Sant Miquel de Roca és situat dins d’una balma o cova a la part alta del cingle de Roca de Castellar, a uns 170 m sobre el curs del Fluvià, que és als peus del rocam La cavitat natural va ésser modificada i ampliada artificialment Així, es tancà amb una edificació al seu davant, que incorpora la cova al seu interior, i amb el temps es convertí en un lloc de culte semirupestre Els murs de la construcció que tanquen la cova es veuen sospesos vora el cim de la paret rocosa de l’espadat, gairebé vertical Mapa…

La recuperació de la pintura romànica catalana La història ha portat a identificar les arts i els països que les han produït, i aquestes identificacions, amb caràcter gairebé exclusiu, han esdevingut de vegades de tal intensitat que s’han convertit en paradigmàtiques això vol dir que fer esment del país és pensar en aquell art, o bé a l’inrevés Així, molt sovint, pensar en Catalunya vol dir pensar en art romànic I potser, filant més prim, vol dir pensar en pintura romànica i sobretot en pintura mural I això és així L’aportació del nostre país, Catalunya, a l’art romànic europeu, que vol dir…

Situació Vista aèria del turó del castell, on s’endevina el seu antic recinte, amb la vila actual als seus peus ECSA - F Tellosa El castell de Llívia ocupa el cim de la muntanya del Castell, accident orogràfic excepcional Isolat pels quatre costats, domina a 1 353 m d’altitud sobre el nivell de la mar la plana cerdana que l’envolta i, molt especialment, la vila de Llívia, que es troba als seus peus per ponent, on s’han realitzat importants excavacions arqueològiques Mapa 36-10 217 Situació 31TDH166024 Des de Puigcerdà, s’arriba a Llívia en 5 km seguint una carretera neutral internacional Per…

Introducció Fins ara hem vist els fets principals que s’esdevingueren durant els segles IX i XIII, especialment amb relació als grans senyors, els comtes o els reis Això ens ha de servir com a fonaments que ens permetran d’entrar en el nucli del treball i parlar de l’organització del país, de l’economia i de la societat a la Garrotxa de l’edat mitjana En els tres propers apartats ens dedicarem a estudiar sobretot l’organització de l’espai, primerament des del punt de vista del poblament, en segon lloc amb relació a l’administració i el poder laic i, finalment, amb relació al món eclesiàstic…

El comtat de Besalú Els comtats catalans solien ésser força petits Hom ha afirmat amb encert que això podia ésser així a causa, en bona part, de l’alt nombre d’habitants que hi havia als Pirineus Cal, però, tenir també present que el territori ocupat pel comtat i fins i tot la majoria dels seus límits, segurament no foren pas una creació de l’època carolíngia és molt probable que tinguessin unes rels molt més antigues Els comtes de Besalú Armand de Fluvià i Escorsa Aquests comtats generalment eren països que restaven molt fàcilment a l’abast d’una persona un home en un dia gairebé els podia…