Resultats de la cerca

Aquesta torre, descrita per Francesc Carreras i Candi, que la troba documentada el 1128, diu que era situada dins el terme de Burriac, a l’extrem d’un turonet que acaba sobre l’actual carretera de Mataró a Argentona, on hi ha el sobreeixidor de les aigües de la mina de Dosrius De la “ turri vocata Cogoll qui est prope dictum locum de Argentona ” el 1203 en quedava en peu una meitat que va dibuixar i estudiar l’esmentat autor Ara no en queda res perquè es va destruir a causa d’una explotació de pedra i de materials de construcció

Situació A primer terme hi ha la canalització de l’aigua cavada a la roca i a segon terme, hom pot veure clarament la línia de forats de la resclosa J Bolòs Situats a la riera de Merlès, al costat de la Caseta de Mateus, entre Can Móra i Montclús, que hom pot veure els forats d’una resclosa i canalització d’un antic molí Aquesta resclosa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 18,2 — y 57,1 31 TDG 182571 Per a arribar-hi, si venim per la carretera que va de Gironella a Prats de Lluçanès, cal agafar la pista que, des de…

Aquest temple, avui desaparegut, era situat a la partida de Vimpeli, a l’oest del terme municipal, entre la població de Torregrossa i Margalef Segurament el lloc té el seu origen en una explotació agrícola i ramadera musulmana La primera menció de l’indret és de l’any 1161, com a afrontado del terme de Vensilló El nucli de Vimpeli devia adquirir força importància perquè des del segle XIII s’hi documenta una església El capellà de Vimpeli contribuí els anys 1279 i 1280 a les dècimes papals del bisbat de Lleida En una visita pastoral de l’any 1361 consta que l’església de Sant Pere…

El poble de Torregrossa és situat al sud del Pla d’Urgell, tocant a les Garrigues, sobre una petita altura que domina la vall intermèdia entre la Femosa i la plana d’Urgell La primera menció de Torregrossa sembla que és la de l’any 1079, que consta entre afrontacions del terme del castell d’Anglesola, sota la denominació “ almuniam grossam ” El mot “almúnia” designa una explotació agrícola musulmana Cal esperar, però, fins a la dècima papal del 1279 per tenir una referència de la parròquia de Torregrossa, dins el bisbat de Lleida El capellà de Torregrossa hi contribuí amb 24 sous…

Es desconeix la situació exacta del despoblat de Torbaví, el qual, segons una referència documental, es trobava prop del torrent de la Femosa, entre Artesa de Lleida i Castelldans, al sector nord-est de la comarca Sembla que aquest indret tingué el seu origen en una antiga explotació islàmica després de la conquesta feudal, el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona assignà la tasca de repoblació d’aquest lloc a un tal Miró de Torbaví, tal com sembla confirmar-ho una referència documental posterior, de l’any 1173 La primera notícia de l’església d’aquest indret data de l’any 1279…

Aquesta església era situada al marge esquerre del riu Segre, davant de l’actual cementiri municipal, a la Torre del Pastoret, extensa explotació d’horta que era controlada des d’un tossal Cal cercar l’origen d’aquesta finca en una granja o almúnia musulmana, propietat d’un tal ibn-Sucuna al-Fandir, que disposava de mesquita i mitja dotzena de cases Amb la conquesta, una part de la propietat passà a mans de Guerau de Jorba i després als templers, però gran part romangué a mans del bisbe de Lleida, que inicià la repoblació efectiva del lloc Per aquesta raó passà a anomenar-se…

Aquest castell o casa forta és situat a 2,5 km al NE del poble de Cassanhas L’edifici és ara el centre d’una gran explotació vinícola En el seu estat actual es presenta com un gran casal rectangular, desproveït de torres de flanqueig, que no sembla pas anterior al segle XIV El lloc de Cuixós és conegut des de molt antic Un precepte de Carles el Calb de l’any 845 adreçat al monestir de Santa Maria de la Grassa esmenta l’església de Sant Cebrian de Cuxus , que és situada encara avui al costat del castell Amb la forma Cuxeres apareix probablement el 1076, en què Pere Miró donà a…

Trobem esmentada per primera vegada aquesta església l’any 1132 en una deixa que figura en el testament de Berenguer de Montcada jurat el 17 d’abril L’any 1175 hi havia un prevere al seu servei, segons es desprèn del testament d’Ermessenda, muller de Guillem de Cabanyes, en el qual consta la deixa d’un morabetí a Santa Maria de Montcada i d’un altre al seu prevere L’ermita fou cremada pels francesos el 12 de juny de l’any 1808 La imatge de la Mare de Déu fou salvada per l’ermità, que la dugué a Sant Andreu més tard fou traslladada a l’església de Montcada Quan al començament del segle actual…

Situació Restes del castell, que foren aprofitades per una explotació agrícola, on s’evidencia la torre i un sector de la muralla que l’encerclava ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell, reaprofitades per una explotació agrícola, són a migdia de Camporsin, al peu del camí que s’enfila cap al coll d’en Gues Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 21′47″ N-Long 2° 27′24″ E Hom arriba a Palmas per una carretera que surt de Camporsin el recorregut és d’uns 2 km PP Història La primera referència del lloc de Palmas data de l’any 965, en el testament del comte Sunifred II de Cerdanya-Besalú segons…

A uns 200 m a llevant de la casa de Pinyes, en un camp conegut com el prat de Sant Just, hi havia les restes de la capella, les pedres de la qual foren emprades per a la construcció de la casa nova de Pinyes, després de la guerra civil, en substitució de l’antic mas, edificació adossada a les restes del castell i utilitzat com a dependències de l’explotació agropecuària L’església de Sant Just apareix esmentada l’any 1059 en què es vengué una terra i un casal “ in apendicio de Pinas, propre ecclesia Sancti luste …” El lloc, però, ja és esmentat el 959 i també en nombrosos…