A uns 200 m a llevant de la casa de Pinyes, en un camp conegut com el prat de Sant Just, hi havia les restes de la capella, les pedres de la qual foren emprades per a la construcció de la casa nova de Pinyes, després de la guerra civil, en substitució de l’antic mas, edificació adossada a les restes del castell i utilitzat com a dependències de l’explotació agropecuària.
L’església de Sant Just apareix esmentada l’any 1059 en què es vengué una terra i un casal “in apendicio de Pinas, propre ecclesia Sancti luste…”. El lloc, però, ja és esmentat el 959 i també en nombrosos documents del segle XI. L’any 1094 Ramon Guillem de Taús deixava el feu de Nargó amb les baiulias de Pinnas a la seva muller. L’any 1253 el comte Roger IV de Foix comprava a C. de Sallent els drets que tenia sobre el lloc i el castell de Pinyes, que passava a integrarse al vescomtat de Castellbò. En el Spill… del vescomtat del 1519, el lloc de Pinyes és inclòs a la batllia de Sallent i Montanissell, encara que a la batllia de Coll de Nargó, dins del terme d’Albàs (Aubàs) figura l’alberg de Pinyes.