Resultats de la cerca

El veïnat de Brangolí, dit anteriorment Vilangolí, és situat a la part septentrional del terme d’Enveig, a l’esquerra del riu del mateix nom El topònim del lloc alode de Villanguli , és citat en la documentació l’any 1067 Posteriorment, la villa de Vilanguli , possessió de Ramon d’Enveig, fou llegada a Ramon Ponç de Saga o als seus fills, segons s’exposa en el testament del primer, atorgat el 16 de maig de 1122 Al segle XIII, l’any 1244, hi ha notícia que Bernat d’ Ozeyr vengué a l’hospital major de Puigcerdà un mas dit de l’Església, al lloc de Vilangolí De la seva església parroquial,…

La problemàtica de la manca absoluta de dades sobre la història de l’església de Sant Joan de les Medes, que hom exposa en parlar de la veïna església de Sant Julià de les Medes, es veu aquí agreujada pel fet que no resta cap vestigi de la primitiva església romànica de Sant Joan Com en el cas de l’esmentada església de Sant Julià, ens hem de conformar amb les notícies referides al veïnat de les Medes, el qual formava part del terme del castell de Finestres, com queda documentat el 1323 La venda al baró de Santa Pau, Hug, dels drets que la corona tenia als castells de Finestres, Sant Aniol i…

Tot I que la primera referència explícita del castell és força tardana, el topònim Vila-rodona surt ja esmentat l’any 959 quan Domènec cedí a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia i al bisbe Guillem de Barcelona el lloc de Freixà per tal d’edificar-hi un castell, i Vilarodona amb les villes i vilars El terme de Vila-rodona fou un domini tradicional de l’església de Barcelona, com ho fou el terme i castell del Montmell, del qual depengué Inicialment la totalitat o bona part del terme actual de Vila-rodona No fou fins al final del segle XII que aparegué un castelli Crescentis , nom…

El termino de Bera vel de Roda figura mencionat en la documentació l’any 1011, quan els tutors i almoiners del difunt Adalbert van fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès del castell d’Albinyana i la torre de Moja Tan sols dos anys més tard, el 1013, és esmentat per primera vegada el castro Berano , com a límit dels béns que els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, confirmaren al susdit cenobi vallesà d’acord amb la butlla del papa Silvestre II En altres escriptures del segle XI, aquest castell es menciona com a límit territorial, com en una de l’any 1040, on figura el…

La menció més reculada de la presència d’una església a Selma es troba en un document de l’any 978, en què el bisbe Vives de Barcelona cedí el castell de l’Aibà a Guitard de Mureden El bisbe es reservava, però, les esglésies incloses en els castells de l’Aibà i Selma, amb els seus delmes, primícies i oblacions Aquest document, però, presenta algunes característiques que fan sospitar de la seva autenticitat, tal com s’exposa en parlar del castell de l’Aibà En realitat, el primer esment de l’església de Sant Cristòfol de Selma és de l’any 1030, en què Ermengarda, filla del comte Borrell II i…

L’antiga església de Sant Pere Sacelades, avui desapareguda, s’hauria de situar al turonet de Sant Pere, al nord-oest de la ciutat de Tarragona, prop de la carretera de Lleida Segons J Salvat, hi menava un camí que partia de l’era del Deume vora l’actual avinguda de Catalunya I seguia vers el camí de l’Àngel, al final del qual hi hauria l’esmentada església Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església es troba en el testament d’Arnau Ramon, veí de Tarragona, datat el 18 de març de 1287, el qual li féu un llegat de 50 sous per a les obres que s’hi estaven duent a terme “ qui…

L’església de Sant Pere de Camprodon fou consagrada l’any 904 com a església parroquial de la rodalia de Camprodon, de Creixenturri, de Seguries i d’altres viles del redós Al llarg del segle X varen aparèixer dues parròquies més, les de Sant Cristòfol de Creixenturri i de Sant Pau de Seguries, que varen enxiquir la seva parròquia inicial, la primera adscrita al monestir de Camprodon i la segona passada molt aviat al monestir de Sant Joan de les Abadesses En ésser erigida en monestir l’església de Sant Pere, vers l’any 950, la concurrència de feligresos perjudicava la vida monàstica, i per…

Situació Un dels angles d’aquest antic casal fortalesa, d’època i història poc conegudes ECSA - J Bolòs Casa forta situada a prop de Baén, al mig d’un bosc, en un vessant, prop de la carena Mapa 33-11252 Situació 31TCG431872 Abans d’arribar a Baén, en un pla, hi ha una recta després, en un revolt, es pot veure a mà dreta una masia abandonada amb un portal amb un arc de mig punt A uns centenars de metres, entremig del bosc, hi ha la torre, que es pot veure amb dificultat per damunt dels arbres des de prop de la masia JBM-JJBR Història Malauradament, no hi ha notícies històriques sobre aquesta…

Situació Abans parròquia rural, ara santuari, que conserva bona part de l’antiga estructura romànica M Anglada L’ermita de Sant Cristòfol de Monteugues es troba en un collet prop del límit del terme municipal per l’extrem de migjorn, entre els masos dels Valls i Plans, en una cota de 675 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-14364 Situació 31TDG419187 S’hi va per una pista d’uns 3 km, que surt del cantó de llevant de la carretera de la Garriga a la N-152, al quilòmetre 39, després de les indústries Sati Aquesta pista passa per Ca n’Oliver, travessa per sota la via del ferrocarril i segueix el…

Morter Es tracta d’un morter de pedra amb decoració exterior De forma circular tant a la part inferior com a l’exterior, la decoració determina quatre cares diferenciades en les quals podem veure unes formes de quart de cercle que es desenvolupen a la part inferior del morter, en nombre de vuit Al centre de cada cara es poden veure també unes formes corbades que a la part superior descriuen una espècie de petites volutes encarades i, a sobre, una cinta horitzontal que ressegueix tot el morter quedant ocultada en les formes prominents que ocupen la intersecció de les cares No es pot saber de…