Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Despoblat d’Espós (Sort)
Art romànic
Situació Les tradicionals pedreres d’Espós han fet desaparèixer la major part d’aquest despoblat ECSA - A Roig El lloc d’Espós és situat a migdia del poblet d’Altron, en una coma del marge dret del riu de Sant Antoni, just en la partió de termes d’Olp i d’Altron Mapa 33-10214 Situació 31TCG445007 Per a accedir-hi s’ha de seguir l’antic camí d’Altron a Olp, precisament fins a la partió dels dos termes, per sota del serrat de Planell tot aquest vessant és la partida d’Espós ARD Història Segons alguns autors, el topònim d’Espós podria ser identificat amb la Civitate Exposita que figura…
Pedrera de la Muntanya d’en Torró i el Terrat del Moro (Vulpellac)
Art romànic
Situació La Muntanya d’en Torró és la serra que hi ha prop del poble de Peratallada, vers ponent l’antiga pedrera es troba al vessant encarat cap a la població Al cim hi ha el planell conegut com “el Terrat del Moro” Mapa 334M781 Situació 31TEG066469 Des de Peratallada hom pot arribar fàcilment a aquest serrat proper alguns corriols s’endinsen pel bosc del seu vessant, si no gaire alt, força abrupte, en el qual hi ha els talls deixats per l’antiga extracció de pedra, que resten dissimulats per l’espessa vegetació al cim del serrat hi ha els afloraments de roca del Terrat del Moro Pel repeu…
Castell de Mata o de Mataró
Art romànic
Tot i que el topònim del lloc apareix esmentat en la documentació al segle X, no és fins a la següent centúria que trobem les primeres mencions del castell Així consta que l’any 1042, Adaleis, filla d’Ermemir i esposa de Guillem de Castellvell, vengué al seu fill Ramon diversos territoris maresmencs, entre els quals figura el “ kastrum que dicunt Mata ubi dicunt lavaneres ” A partir d’aquest moment i tot al llarg dels segles XI i XII, es documenten com a senyors del castell de Mata la família Castellvell Un altre membre d’aquest llinatge, Bonfill Guillem, l’any 1062 convingué amb el seu nebot…
Vilatge de les Torretes (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Les restes d’aquest vilatge es troben al nord de les Pallargues Mapa 34-14 361 Situació 31TCG509273 Des del poble de les Pallargues cal prendre una pista en direcció nord Al cap de 2 km, vora el terme del municipi de Torrefeta, en una elevació que domina des del sud la vall presidida per Florejacs, es troben les restes del jaciment medieval que, segons el propietari de l’indret, Joan Valls i Ferran, podria correspondre al vilatge de Montfaise Nucli urbà A la part superior de l’indret es conserva encara part del tossalet on era l’antic poblat, la meitat meridional del qual ha estat…
Sitges del Calvari (Torre-Serona)
Art romànic
Situació Sitges excavades a la roca utilitzades fins a èpoques ben tardanes per a l’emmagatzematge del gra i la producció de vi ECSA-JI Rodríguez En un aflorament rocós situat uns 100 m al nord del poble de Torre-serona, conegut com el Calvari, hi ha, excavat a la roca, un interessant conjunt de sitges A l’extrem ponentí d’aquesta roca molt grossa hi ha una creu, la qual dona el nom a l’indret Mapa 32-14 359 Situació 31TCG029166 Torre-serona és a uns 6 km de Lleida per la carretera LP-9221 Per a anar al lloc on són les sitges cal travessar el carrer principal del poble i seguir la carretera…
Necròpoli del Muladar (Sudanell)
Art romànic
Situació Aspecte parcial de la necròpoli, composta bàsicament per tombes de lloses P Cots Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal allargat a la vora dreta del canal de Seròs, a l’alçada del seu quilòmetre 13, més exactament entre les fites 13, 3 i 13, 4 Mapa 32-15 388 Situació 31TBG962032 Es pot accedir al jaciment des del poble de Sudanell, que és a 1 km, per la carretera de Sudanell a Torres de Segre Necròpoli Aquesta necròpoli fou excavada amb caràcter d’urgència entre la primera setmana de gener i el 21 de febrer de 1989 La intervenció fou motivada pel descobriment fet per un grup…
Vilatge del Castellet de Sant Martí (Torrent de Cinca)
Art romànic
Situació Vestigis d’aquest despoblat, situat en un esperó que domina pel sud el barranc de Vallcarreres ECSA - J Bolòs Aquest despoblat és emplaçat en una petita elevació del mateix nom situada a la falda de la serra que tanca la vall, a la part meridional del terme, vora la carretera N-211 i a 4 km del poble de Torrent Domina pel sud l’entrada al barranc de Vallcarreres Mapa 31-16415 Situació 31TBF781915 Història No hi ha referències històriques segures sobre l’indret Per la situació sembla que es pot identificar amb el lloc que R Pita anomena Torralba, si bé la partida d’aquest nom es troba…
Necròpoli de l’Aranyó (els Plans de Sió)
Art romànic
Situació Dues tombes paralleles, del tipus banyera, de les cinc que formen el conjunt de la necròpoli EFS Aquesta necròpoli és al sud-est de l’Aranyó, en una petita serra de forma allargassada, parcialment coberta de coscolls, la qual correspon geomorfològicament a un canal antic de pedra sorrenca sobre nivells de margues Mapa 34-14 361 Situació 31TCG522187 Per tal d’accedir a la petita localitat de l’Aranyó cal prendre la carretera L-303, que surt des de Cervera, en direcció nord-oest Necròpoli La petita serra on hi ha la necròpoli té senyals d’extracció de pedra i d’una trinxera de la…
Sant Genís de Rubí o de Can Casanoves
Art romànic
Situació Vista de l’estat de ruïna avançada d’aquest petit temple A Moro Localitzada a l’oest de la ciutat de Rubí, concretament a l’extrem més ample de l’esperó que conforma la confluència de dos torrents que desemboquen, a l’oest, en el torrent de Serra Fossar Mapa 36-16420 Situació 31TDF183942 S’accedeix a l’ermita des de la ciutat, en direcció a Castellnou, passat Can Fatjó i l’avinguda de Josep Pujol on, al primer giravolt, s’obre un carrer tancat a l’esquerra que ens portarà a les ruïnes, properes a Can Casanoves Actualment la zona al voltant l’ermita està preparada per a acollir naus…
Santa Eulàlia de Vilapicina (Barcelona)
Art romànic
El lloc de Vilapicina apareix documentat d’ençà de mitjan segle X, tot abastant una àmplia demarcació situada a redós del turó de la Peira i a ambdós vessants de la riera d’Horta, per damunt de l’anomenat Camí de Dalt —l’actual carrer de Concepció Arenal Un bell paratge dominat, en els temps medievals, per l’abundor d’aigües, terres profitoses per al conreu i un sector de bosc molt apreciat per l’àI-ber i el pi negre que produïa Tant és així que als boscos de Vilapicina s’adreçaven els anomenats “fusters del bosc” a l’hora de cercar la millor fusta d’àlber necessària per a la reparació i la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina