Situació
Vestigis d’aquest despoblat, situat en un esperó que domina pel sud el barranc de Vallcarreres.
ECSA - J. Bolòs
Aquest despoblat és emplaçat en una petita elevació del mateix nom situada a la falda de la serra que tanca la vall, a la part meridional del terme, vora la carretera N-211 i a 4 km del poble de Torrent. Domina pel sud l’entrada al barranc de Vallcarreres.
Mapa: 31-16(415). Situació: 31TBF781915.
Història
No hi ha referències històriques segures sobre l’indret. Per la situació sembla que es pot identificar amb el lloc que R. Pita anomena Torralba, si bé la partida d’aquest nom es troba concretament en una zona d’horta que hi ha al nord-est del lloc que aquí s’estudia.
Vilatge
L’esperó on hi hagué el vilatge té una superfície bastant considerable, i al sud hi ha indicis de l’existència d’un fossat que devia defensar la part més accessible. Unes obres d’explanació efectuades han modificat bastant la fesomia del lloc, on encara es pot observar al costat nord una part del mur perimetral de maçoneria posada en sec i de 80 cm de gruix. Igualment es troben escampats per la superfície altres restes, com ara piques de pedra i sobretot fragments ceràmics, principalment del tipus gris medieval, encara que també n’hi ha de vidrada. Molt a prop d’aquest lloc, al costat est de la carretera, al lloc dit la Missa de Sant Martí, hi havia una elevació que, a manera de terrassa, dominava tota la vall del Cinca. Allí hi devia haver l’església de Sant Martí que ha donat nom a l’indret. En obres d’extracció que s’hi realitzaren no fa gaires anys es localitzaren carreus, una pica, un contrapès de premsa i dues parts motllurades de la cornisa d’un edifici monumental romà. Malauradament l’indret es veu avui amenaçat per les obres que té previstes l’actual propietari per tal d’arranjar les terres per al conreu.
Es tracta d’un assentament que té el seu origen en època romana i que devia perdurar fins a la baixa edat mitjana. A la zona més elevada, on hi ha vestigis d’una fortificació, hi devia haver l’hàbitat i al seu peu l’església de Sant Martí. No hem d’oblidar, com ja va dir R. Pita, que el jaciment es troba en un punt estratègic per a controlar el pas de la via romana que pujava pel barranc de Vallcarreres fins a l’altiplà dels Monegres. La situació vora una important via de comunicació justifica el poblament del lloc, com també el fet que domina una fèrtil franja de la vall del Cinca. Sobretot pel que fa referència a la situació del temple, l’emplaçament recorda el dels assentaments islàmics del Baix Segre i tindria el seu paral·lel més proper en la torre dels Frares de Fraga. Una advocació com la de sant Martí sembla corroborar també el seu origen antic, que les ceràmiques i els fragments petris ajuden a situar en l’ample ventall cronològic indicat.
Bibliografia
- Pita, 1957, XXX, pàgs. 130-131