Resultats de la cerca

L’església de Sant Fructuós de Tarragona era situada a la part baixa de la ciutat, prop de l’actual plaça de Corsini i de l’antiga basílica del fòrum municipal romà de la ciutat És esmentada en un document de la darreria del segle XI, donat a conèixer per X Sitjes es tracta d’un testament datat el 4 de desembre de 1091 i atorgat pel sacerdot Guillem Geribert, en el qual hi ha notícia que aquest llegà als cenobis de Sant Pau del Camp de Barcelona i a Sancti Fructuosi Tarraconensi un tonell nou amb el vi que contenia, la venda del qual havia de servir per a les obres que es duien a…

Situació Vista de les excavacions efectuades l’any 1987 Museus de Martorell - CEM El jaciment arqueològic ocupa la superfície corresponent a la plaça de l’Església de Martorell, al nucli antic de la vila, a l’extrem del carrer Francesc Santacana immediat al riu Anoia Mapa 36-16420 Situació 31TDF106922 Història Es coneixen dos documents que, pel que fa a aquest espai, hem de considerar fonamentals El primer data del 28 de juny de 1032, i el segon del 30 de juliol de 1033 En un es llegeix l’expressió “ altare consecratum sancte beateque virgines Marie, matris Domine, cuius aecclesia sita est in…

El desaparegut castell del Patriarca ocupava l’illa de cases delimitada actualment pels carrers de la Baixada del Patriarca, Nou del Patriarca, Merceria i la plaça del Fòrum de la ciutat de Tarragona La construcció d’aquest castell fou obra de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, vers el 1146, manà bastir l’esmentada fortalesa per a establir-hi la seva residència, la qual durant molts segles fou l’estatge dels arquebisbes tarragonins Per tal d’anar adaptant l’edifici a les noves necessitats, a la darreria del segle XIII, l’arquebisbe Bernat d’Olivella manà i costejà l’addició d’una…

La població que ocupava la ciutat romana de Bètulo anà agrupant-se en l’antiga zona del fòrum, a redós de l’església de Santa Maria Aquest nucli de població era presidit per una casa senyorial la Torre Vella De les edificacions romàniques de la Torre Vella, no en queden restes identificables El seu lloc és ocupat ara per un gran casal gòtic amb additaments de totes les èpoques posteriors La donació que l’any 938 fa Belido al monestir de Sant Cugat indica que aquesta zona era ocupada per un vicus , cosa que repeteix constantment la documentació del segle següent El 1112, en…

Històricament, és indubtable que el nucli medieval de Badalona fou una clara continuació de la Bètulo romana Però també tenim molts indicis que en fan suposar fins i tot la continuïtat urbanística L’arqueologia confirma la pervivència de la ciutat a través d’habitatges, magatzems i obradors que es construïren fins a l’alta edat mitjana aprofitant edificacions d’època imperial L’estat actual de les recerques arqueològiques no permet determinar amb exactitud l’àmbit d’aquell hàbitat alt-medieval Podem suposar, però, que les noves construccions, totes de poca envergadura i aprofitant elements…

Situació L’església de Sant Miquel del Pla és situada a la zona nord-occidental del nucli antic de la ciutat, anomenat localment Part Alta, just a la placeta que porta el seu nom JJMB Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història L’origen d’aquesta església és força antic amb relació a altres temples tarragonins Es consigna per primera vegada en la butlla de confirmació de béns i privilegis que el papa Anastasi IV adreçà, l’any 1154, a l’església de Tarragona, en la qual figura esmentada com a “ ecclesiam Sancti Michaelis ” Vers la darreria del segle XII, en altres dues butlles atorgades,…

Situació Construcció circular, única resta de l’antic castell de Caldes, bastit en part sobre les antigues restes romàniques J Bolòs Al sector nord-oest del nucli urbà de Caldes de Malavella, dalt del puig conegut amb el nom de Sant Grau, hi ha les restes d’una fortificació, que es dreça sobre les ruïnes de les termes romanes ACC Mapa 333M781 Situació TDG842322 Història En una sentència de l’any 1183 emesa pel sagristà de Girona, Arnau Darnius, es fa esment de la “ carta forum de Calidis ” En aquest document són anomenades diverses persones amb el cognom de Caldes “ Raimundum Guilelmum de…

Nucli històric Vista aèria del nucli històric de la ciutat que es desenvolupà entorn de l’església de Santa Maria, al centre de la foto ECSA - J Todó Sembla que l’inici urbanístic de la ciutat de Mataró es pot establir en l’època romano-republicana, segons que testimonien, entre altres vestigis, la troballa d’una necròpoli d’incineració segle I aC La ciutat, anomenada lluro, devia estar envoltada de muralles, de les quals s’han trobat restes en certs trams del seu perímetre Les fonts escrites també donen testimoni d’aquesta construcció defensiva Plini parla d’una lluro amb oppida governada…

Situació Gran construcció de planta rectangular, coneguda també com a “pretori romà d’August” o “torre de Pilat”, refeta en època medieval sobre un gran edifici romà com a residència dels comtes-reis i els seus representants ECSA - J Bolòs Aquest edifici, conegut tradicionalment com a pretori romà d’August o torre de Pilat, és a la zona sud-est del barri antic de la ciutat, entre la plaça del Rei, la capçalera del circ romà i el passeig de Sant Antoni JJMB-MLIR Mapa 34-18473 Situació 31TCF535534 Història El castell del Rei d’època medieval fou, en part, el resultat de l’habilitació d’una gran…

El castell del bisbe de Vic era situat a l’actual plaça del Pallol de Tarragona, en ple nucli antic de la ciutat, i ocupava l’edifici de l’antiga Audiència o torre de l’Audiència —actualment rehabilitat per a equipaments culturals i ocupat en part pel Collegi d’Advocats de Tarragona— Aquesta construcció aprofita les restes d’una de les dues torres bessones del gran complex edilici construït a Tarraco al segle I, el Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris , que ocupava la part alta de la ciutat, tot distribuint-se en dues grans places, una de superior o recinte de culte i una d’inferior…