Jaciment medieval de la plaça de l’Església (Martorell)

Situació

El jaciment arqueològic ocupa la superfície corresponent a la plaça de l’Església de Martorell, al nucli antic de la vila, a l’extrem del carrer Francesc Santacana immediat al riu Anoia.

Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF106922.

Història

Es coneixen dos documents que, pel que fa a aquest espai, hem de considerar fonamentals. El primer data del 28 de juny de 1032, i el segon del 30 de juliol de 1033. En un es llegeix l’expressió “altare consecratum sancte beateque virgines Marie, matris Domine, cuius aecclesia sita est in comitatu Barch., in foro Martorelio”; en l’altre llegim “super altare consecratum s. beateque Marie, matris Domine, quod situm est in aecclesia fundata subtus castrum Rodanas, prope forum Martorelium”. Ambdós documents són els primers coneguts en què s’esmenta el nom de Martorell, i a més donen interessants referències complementàries sobre l’espai que en part ocupa el jaciment que estudiem, el qual corresponia al fòrum o espai públic.

Mai, fins el 1987, no s’havien realitzat treballs d’excavació arqueològica en aquesta zona. Sí que és cert que en la realització d’obres, especialment en les de remodelació de la plaça els anys quaranta i en la construcció de clavegueres, s’havia apreciat l’aparició de restes d’enterraments amb força densitat, però aquestes troballes no havien motivat cap tipus d’intervenció ni de recollida sistemàtica de restes. Pràcticament, no són ni tan sols esmentades en les notícies de les publicacions locals.

Excavacions arqueològiques

Planta, a escala 1:400, de la zona excavada, amb indicació dels diferents elements trobats.

Museus de Martorell - CEM

Els treballs arqueològics realitzats l’any 1987 a càrrec de l’ajuntament de la vila i el Centre d’Estudis Martorellencs, posaren de manifest diverses estructures. Una d’elles tenia una forma aproximadament cilíndrica, d’uns 2 m de diàmetre, excavada a l’argila natural i amb parets reforçades amb obra formada per petites pedres, predominantment llosetes, collades amb morter de calç de poca consistència. El fons presentava restes d’un paviment de lloses de gres roig, recolzades directament sobre l’argila. La profunditat conservada d’aquesta estructura era de 2 m aproximadament; era tallada per la meitat de dalt a baix, i n’havia desaparegut la part superior com a conseqüència d’activitats posteriors al seu abandonament. Un cop amortitzat, aquest dipòsit fou omplert amb terra argilosa, entre la qual es va recuperar un fragment de terra sigil·lada, però en unes condicions de conservació tan precàries que es fa impossible la seva classificació.

El conjunt de la zona presentava un seguit d’estructures excavades a l’argila natural, sense cap tipus de reforç o aïllament, la funció de les quals, tot i les seves dimensions, sembla correspondre a sitges. De forma aproximadament circular, les seves dimensions varien des de 3 a 1,5 m de diàmetre i la seva profunditat, en la part conservada, igualment varia de poc menys d’1 m a més de 3 m. Una sola estructura d’iguals característiques presenta una forma allargada, de poc més de 4 m de llargària. L’estructura més gran, al centre de la plaça, presenta restes d’una rampa, tallada al mateix sòl natural, per facilitar l’accés al fons.

Dins el conjunt de l’excavació s’han de diferenciar dos tipus de restes de necròpolis:

Els més antics, corresponents a dues tombes, molt arrasades, amb restes de coberta de lloses de gres roig, una amb vestigis de capçalera antropomorfa. Ambdues són anteriors a les estructures assenyalades amb el núm. 2.

Els altres corresponen a la necròpoli que ocupava l’entorn immediat de l’església fins al final del segle XIX. La seva extensió es limita a una franja paral·lela a l’edifici i d’uns 10 m d’amplada. Les restes apareixen totalment barrejades, molt fragmentades i no permeten identificar i individualitzar enterraments.

Els materials arqueològics corresponen, en la seva gran majoria, a ceràmiques grises medievals, de forma globular i cocció reductora recuperades en el reompliment de les estructures descrites. La cronologia atribuïble a aquests materials es pot situar dins el segle XII. En el reompliment de les sitges esmentades han aparegut restes d’escòria amb gran abundància, ossos d’animals, i fragments de ceràmica blava catalana del segle XVII.

Conclusions

Com a resultat dels treballs de recerca portats a terme el 1987, s’han formulat les següents conclusions:

— L’emplaçament de l’església primitiva de Martorell, esmentada en la documentació del segle XI, era en un punt molt immediat a l’actual plaça de l’Església, sense correspondre necessàriament a l’espai que ocupa la construïda al segle XVI.

La localització de dues tombes medievals indica la proximitat quasi inqüestionable de l’església primitiva.

— El traçat del camí antic era immediat a la plaça i es correspon quasi totalment amb el del carrer Francesc Santacana en aquesta zona.

— L’actual plaça de l’església sempre ha tingut funció d’espai públic i és molt versemblant que es correspongui amb l’espai que en la documentació s’esmenta com a fòrum. És prou significativa l’abundància de sitges i altres estructures d’emmagatzemament que molt fàcilment poden estar relacionades amb la funció de mercat o espai públic comunal. No podem deixar de banda que aquesta situació també seria coherent amb la proximitat de l’església.

— La plaça, tret d’un primer moment al qual corresponen dues tombes medievals, ha tingut funció de cementiri solament en part i, possiblement, a partir del segle XVI.

— Aquest espai, amb una topografia originàriament diferent de l’actual, degué ser transformat al segle XVI, en el moment de construcció de la nova església parroquial, en què es destruïren tots els elements que posaven en relació les diverses estructures medievals descobertes. Això explicaria també la inexistència de materials arqueològics datables entre els segles XII i XVI/XVII. Aquesta transformació també pot haver destruït tombes corresponents a una primera fase de necròpoli.

— La plaça i l’espai immediat han experimentat una transformació topogràfica intensa que amaga una estructura original més elevada i aïllada sobre el riu Anoia i protegida pel torrent de Rosanes. És en aquest punt, precisament, on s’obrirà una de les portes de muralla, el portal del Mercadal o d’Anoia.

— No hi ha cap element en aquesta zona que permeti fer recular l’establiment amb anterioritat al segle XI, ja que un fragment de terra sigil·lada molt erosionat no es pot considerar com element significatiu. Això no exclou la possibilitat de la localització d’assentaments anteriors en altres indrets propers, dins el nucli urbà.