Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Donació de la vila de Perpinyà i del comtat de Rosselló
Art romànic
Data 10 de juny de 1151 El comte Gausfred III dóna la vila de Perpinyà i, després de la seva mort, el comtat de Rosselló al seu fill Guinard, futur Girard II "In nomine Domini Notum sit omnibus hominibus, tam futuris quam presentibus, quod ego, Gaufredus, comes Russilionis, dono tibi, Ginardo, filio meo, meam villam que vocatur Pirpiniano et omnes habitantes eiusdem ville et totum honorem quem habeo in adiacencia Sancti Iohannis, erma et condirecta, totam, sine enganno, et totas iusticias de predicta villa et totum senioraticum quem habeo in predicta villa, sicut habeo et teneo Et amplius…
Fundació de l’hospital de Perpinyà per Arnau Gausfred, comte de Rosselló
Art romànic
Data 11 d’abril de 1116 "In Dei nomine Ego Arnaldus gratia Dei comes Russilionis et Petrus vicarius Perpiniani propter nostra bona el spontanea voluntate, ut Deus dimittat nobis omnia nostra delicia, sumusdonatores Deo omnipotenti et sanctae Mariae Dei genitrici et omnibus sanctis Dei terra et locum ad tacere mansiones ad honorem et laudem Dei et Domini nostri Iesu Christi et hospitalem ad procurare et recreare et consolare et visitare pauperes Christi Est autem praedictus locus et terra in comitatu Russilionis infra fines et terminos de villa quae vocant Perpiniano prope ecclesiam Sancti…
Sant Llorenç de Cerdans
Aquesta església, esmentada per primer cop en una butlla de l’any 1011, era una sufragània de Santa Maria de Costoja i a través d’aquesta depenia del monestir de Santa Maria d’Arles Aquesta subjecció a la parròquia de Costoja es comprova en l’acta de consagració de Santa Maria de Costoja de l’any 1142 Més endavant, al segle XVII, s’independitzà de l’església matriu L’any 1159 l’església de Sant Llorenç fou consagrada de nou per Artau, bisbe d’Elna, després d’haver estat reconstruïda per l’abat d’Arles, i el rector, els fidels i els prohoms de Costoja Durant la cerimònia, l’abat d’Arles va…
Bibliografia general referent al romànic de la Vall d’Aran
Art romànic
El Fisiólogo Bestiario Medieval , Edició a càrrec de Nilda Guglielmi, Buenos Aires 1971 Histoire d’Occitanie , Institut d’Études Occitanes, Hachette, París 1979 Privilegis, franquesas y llibertats concedides per los sereníssims reys d’Aragó a la Vall d’Aran, del Principat de Catalunya, y a las universitats y singulars d’aquella, ab les concòrdies que fan en son favor traduydes del llatí al castellà , Sebastià y Jaime Mathevat, Barcelona 1664 F Abbad Ríos El románico en Cinco Villas , Saragossa 1954 Emmanuel Abizanda Broto El Indice de Privilegios del Valle d’A- rán , “Ilerda”, Revista de l’…
Institució de la canònica d’Espirà de l’Aglí
Art romànic
Data 25 de desembre de 1136 "Vdalgarius Helenensis Ecclesiae episcopus abbatibus et sacerdotibus ceterisque fidelibus sui episcopii salutem in Christo Ante tempora, fratres carissimi, gratiae quae per evangelium manifestata est, dum iudaicus populus sacerdotio regeretur, Samuelem ante Dei arcam et cetera tabernaculi supellectilia in Silo indutum ephod lineo ministrasse legimus Nec minus David eodem habitu, dum arcam Hierusalem induceret, ante ipsam saltasse invenitur Iacobum quoque, qui et frater Domini nominatur, narrat ecclesiastica historia semper usum fuisse lineis vestibus dum in templo…
L’organització religiosa de la Vall d’Aran
Art romànic
Fins al 1801 la Vall d’Aran va pertànyer a la diòcesi de Sent Bertrand de Comenge i fins el 23 de febrer de 1803 no fou adjudicada al bisbe de la Seu d’Urgell, com a compensació de la pèrdua de mitja Cerdanya, soferta per aquesta diòcesi amb motiu de la Revolució Francesa i del concordat de Pius VII del juliol de 1801 pactat amb Napoleó Els arxius de la diòcesi de Sent Bertrand, ara conservats als Archives Departamentales de l’Haute Garonne, de Tolosa de Llenguadoc, segons una recerca o enquesta efectuada recentment per Josèp M Boya i Busquets, no conserven documents anteriors al 1284…
Sant Pere de Riuferrer (Arles)
Situació Magnífic edifici d’una sola nau capçada per un absis semicircular, el mateix que fou consagrat l’any 1159 ECSA - A Roura Aquesta església és 2 km al nord-oest d’Arles, a la riba dreta del Riuferrer, un afluent del Tec Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 27′ 53″ N - Long 2° 37′ 19″ E Hom hi arriba per una carretera que arrenca a mà dreta, a la sortida d’Arles, de la carretera que des d’aquest poble va a Cortsaví D-43 PP Història Aquesta església fou fundada per Castellà I, primer abat del monestir d’Arles, que ell mateix fundà al seti dels Banys d’Arles La seva denominació primitiva era “…
Bibliografia referent al romànic del Pla de l’Estany
Art romànic
AAV Amics de L’Art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , Ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Dels visigots als catalans , 2 vols, Edicions 62, Barcelona 1969-70 Ainaud de Lasarte, Joan Pinturas romànicas , coll Unesco de Arte Mundial, 7, París 1957 Ainaud de Lasarte, Joan…
Sant Martí de Cortsaví
Situació Aspecte des del costat sud-est de l’antiga església parroquial de la població, avui en ruïnes, però consolidada fa alguns anys per una associació local ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Martí és situada a llevant del nucli de població de Cortsaví Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 28′ 8″ N - Long 2° 35′ 34″ E Per a arribar-hi cal agafar la carretera D-43 que parteix d’Arles i passa per Cortsaví 1 km abans d’arribar a aquesta darrera població, a poques passes de la carretera i a mà dreta, hi ha l’església de Sant Martí JBH Història L’església de Sant Martí fou el…
Xarxes de comunicació de la Vall d’Aran
Art romànic
Introducció A la Vall d’Aran el relleu ha tingut un paper fonamental en l’emplaçament dels habitants i també en els camins Hi ha una forta relació entre les xarxes fluvial i viària, totes dues organitzades entorn de la Garona, que en si mateixa ha estat moltes vegades un vehicle per al transport de determinades mercaderies, ja que les seves valls laterals han prefigurat els passos cap als ports Podríem establir quatre categories de vies de comunicació camí reial, de França, o “via pública” camins que uneixen nuclis de població camins ramaders i camins als ports Camí reial Vista general del…