Resultats de la cerca

Entre les deixes atorgades en el testament de Guitard Bernat l’any 1063, figura el llegat d’un mancús “ad ipso Vult de Estamariz …”, que C Baraut ha identificat amb Santa Faç d’Estamariu Malauradament no s’han pogut trobar més notícies d’aquesta església, ni com a Sant Vult ni com a Santa Faç

El lloc d’Erasús és conegut des del segle X, però no és fins el 1050 que és documentada la torre d’Erasús Ermengarda, filla del vescomte Isarn de Pallars, l’havia deixat al seu marit Arnau Dacó, identificat com a senyor de Montferrer Com que Erasús era inclosa dins el terme de Castellciutat, és possible que al principi del segle XII, quan aquest passà al vescomtat de Castellbò, la vila d’Erasús també s’hi integrés

En el terme de Caborriu hi ha un paratge anomenat “el monestir”, on es poden veure les restes d’uns murs, d’aparell format per carreus, i d’un possible absis, que s’ha identificat amb l’antic monestir de Santa Maria El lloc és conegut també per la “Font d’Issot” El mas de Caborriu apareix en el cens del 1860 L’any 1904, la casa de Coborriu formava part de la parròquia de Valldarques

L’any 999 hi ha documentada la donació a Santa Maria de la Seu de l’església de Sant Pere d’ Arcas , topònim identificat amb Valldarques, tot i que les afrontacions que s’expliciten en el document no permeten establir el lloc exacte de la seva situació Aquest esment és, d’altra banda, l’únic conegut relatiu a aquesta església Hom podria pensar que es tractava de la capella del castell de Valldarques, situat al costat del riu de Valldarques, però és tan sols una suposició

El lloc de Bonastre és conegut des de l’any 1011 El castell és documentat més tardanament El 1167 apareix documentat un tal Pere de Bonastre, que fa donació d’un mas a Sant Cugat del Vallès S’ha identificat el castell amb el castell de Salastri , que el 1177 pertanyia a Bernat de Papiol Al fogatjament del 1359 consta com a propietat de l’abat de Sant Cugat amb quaranta-tres focs El 1382 Pere el Cerimoniós va declarar Bonastre incorporat a la corona, després de la redempció de la jurisdicció de Sant Cugat No obstant això, el monestir vallesà va continuar tenint drets al terme…

El lloc de Carmeniu s’ha identificat amb el Kasamuniz que s’esmenta en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell Com a lloc de la vall de Castellbò, la seva història va lligada a la d’aquest vescomtat En el Spill …, publicat el 1519, consta que hi havia una carlania en poder de Janot Tragó, la qual tenia el benefici de Santa Caterina, instituït en l’església de Santa Maria de Castellbò L’església de Sant Fruitós és un edifici del segle XVII on no resten vestigis de la construcció anterior, que l’any 1575 tenia desperfectes en el llosat que hom manà reparar En la visita pastoral…

Recentment s’han identificat els seus vestigis, corresponents a un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular, construït amb un aparell polit que sembla indicar una datació dins el segle XII L’escassetat de les seves restes no permet fer-ne més precisions Tanmateix, no hi ha referències documentals d’aquesta capella fins al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 es fa constar que a la capella de Sant Miquel, de la parròquia d’Aidí, dins l’oficialat de Cardós, s’hi diu missa un cop l’any, i està “ indecente ”, per la qual cosa el visitador prohibeix que s’hi digui missa…

Aquest castell era situat a l’oest de la quadra de Santa Fe, en un lloc no ben identificat del terme de la Granada, en la serralada del Pujols, que fa de límít amb el terme de Font-rubí El topònim s’esmenta l’any 965, quan formava part del terme d’Olèrdola El castell degué ser del bisbe de Barcelona al segle XI L’any 1042 diversos pobladors del terme de la Granada juraren davant l’altar de Sant Cristòfol que el bisbe barceloní Deudat 1010-1029 havia posseït el puig de Mal Consell pacíficament Un propietari important del lloc va ser el monestir de Sant Cugat del Vallès Aquest…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Esteve o de Centelles No degué passar de capella rural La seva existència es documenta a partir de l’any 1007 en el testament d’Odesind, el qual manà donar a la casa de Sant Julià una peça de terra prop del riu Congost a la carretera El culte no degué perdurar molt de temps, ja que al principi del segle XVIII el rector de Sant Pere de Valldaneu, parla, en la consueta que va redactar, d’una església de Sant Julià, considerant-la la gent com l’antiga església parroquial, si bé ell mateix no s’ho creu En aquest moment, el 1719, l…

Al document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell s’esmenta el lloc de Coniuncta , que ha estat identificat com a Junyent Els anys 1024 i 1045, ipsos lunnents , és esmentat com a límit de la vila de Llacunes L’any 1071 es publicà el testament de Ramon, que deixà la vila de Biscarbó a la seva muller Maria i als seus fills Gerbert, Guillem i Tedball, mentre que el seu fill Pere fou objecte d’altres llegats L’any 1081 els seus fills Gerbert i Guillem feien testament conjuntament, en el qual deixaven la vila de lunnent a la canònica de Santa Maria de la Seu, menys dos masos que…