Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Summa, del Codi de Justinià (ms. 129)
Art romànic
Es tracta d’un manuscrit * en pergamí de 253 × 178 mm La mida de la caixa d’escriptura varia entre els 180 × 110 mm dels folis de text i els 180 × 125 mm de l’índex Cada plana està organitzada a dues columnes de 37 línies El número de folis és, en total, de 122, numerats en xifres aràbigues Els quadernets 15 en total estan ordenats mitjançant reclams que segueixen l’ordre alfabètic a-a, b-b, etc Ha estat datat al final del segle XII El llibre comença, en el foli 1, amb un índex Aquesta primera part és incompleta, ja que comença amb el capítol LXVIII del llibre IV En el foli 5 ja trobem l’…
Castell d’Albarells (Argençola)
Art romànic
Les primeres notícies històriques sobre aquesta fortalesa corresponen a l’any 986, data en què en el precepte que el rei Lotari va atorgar al monestir de Sant Cugat del Vallès consta que feia de termenal del castell de Clariana un puig anomenat Guardiola d’Albarells L’any 1086, en acudir Berenguer Sunifred de Lluçà al castell d’Albarells per consagrar l’església de Sant Martí d’Albarells, segurament eren senyors del terme Bernat Onofre i el seu nebot Guillem de tota manera, la família Albarells, cavallers — milites — que segurament procedien d’ascendència castlana, consten com a senyors del…
Castell de Concabella (els Plans de Sió)
Art romànic
Les primeres notícies sobre el terme de Concabella es remunten a l’any 1031, quan el bisbe Ermengol d’Urgell donà a Guifré i a la seva muller Bonadona un alou situat al terme de la ciutat de Guissona, que afrontava a migdia “ in termino de Concabela ” El castell de Concabella va dependre en un primer moment de la canònica d’Urgell En l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu de l’any 1040, entre les possessions confirmades a aquesta catedral, es fa esment del castell de Concabella Molts altres documents del segle XI informen de l’existència del terme i castell de Concabella A partir del…
Castell de l’Espelt (Òdena)
Art romànic
La primera notícia del castell de l’Espelt és de l’any 996 En aquesta data surt esmentat en un document atorgat pels comtes de Barcelona, en el qual Ramon Borrell i la seva muller, Ermessenda, promulguen una sentència favorable a Sisensa pels castells d’Òdena, Speuto i Serraïna que li havia llegat el seu marit Guifré, possessions que reclamava Bonfill, fill de Sendred El 1040 aquesta fortalesa fou donada per Sesnanda, senyora del castell de Guardiola, a la Seu de Vic Malgrat això, la família Cervera prengué per la força la potestat d’aquest castell, tal com ho demostra un document datat el…
Castell de Montmaneu
Art romànic
Documentalment el castell de Montmaneu consta a mitjan segle XI en mans d’Alamany Onofred, important i ric castlà d’Òdena amb moltes propietats a la zona a Jorba, Veciana, Montfalcó el Gros, Aguiló, Porquerisses, Albarells, Rubinat, Sant Guim En el seu testament del 1085 té molt interès a recalcar que ipsum meum chastellum de Monte Meneizo cum ipsam villam sigui heretat, un cop adult, pel seu fill Humbert, de mans de la seva esposa i mare del nen, encara que ella s’hagués tornat a casar Els Cardona aconseguiren el castell, i el tingueren fins que el 1251 vengueren els seus drets a Jaume I per…
Sant Gil de Solanelles (els Prats de Rei)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme de Solanelles Inicialment tingué funcions parroquials, però més tard les perdé, i quedà com a sufragània de la parròquia de Sant Pere Sallavinera L’existència del lloc de Solanelles es documenta a partir de l’any 1022 en el testament de Seguí, senyor del castell de Castellar, el qual deixà la torre de Solanelles a la seva filla Gerberga El terme s’esmenta a partir de l’any 1026, que Anlo, dona, i la seva filla Riquel vengueren a un senyor anomenat Fruga i a la seva muller Adalès uns béns situats al comtat de Manresa, en els termes de…
Castell de Cornellana (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Les restes del castell, que en l’actualitat es pot considerar quasi desaparegut del tot, coronen un turonet al cap del poble, al costat de les runes de l’església de Sant Andreu S’esmenta per primera vegada el lloc de Corneliano el 835 en el precepte otorgat per Lluís el Piados al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Les primeres notícies del castell són de l’any 1023 Deu anys després apareix en el testament del bisbe Ermengol que dóna a la canònica de la Seu el castell de Cornellana junt amb altres castells i pertinences Tres anys més tard, el castell de Cornellana fou motiu d’un judici,…
Castell de Pontons
Art romànic
Situació Vista de les escasses restes que assenyalen el seti d’aquesta antiga fortalesa ECSA - J Bolòs Restes d’un castell situat al cim d’un turó, sobre el congost que separa la població de Pontons de la plana del Penedès S’alça a poca distància de l’església de Sant Joan de la Muntanya Mapa 35-16419 Situació 31TCF769853 Anant de Torrelles de Foix a Pontons, al quilòmetre 8,1 1 km abans d’arribar al poble de Pontons, surt a mà esquerra una pista que porta a una masia, des d’on, per darrere, s’agafa un corriol que, en uns 15 minuts, ens portarà a l’església Des de darrere de l’església surt…
Camí medieval de Vallfogona de Ripollès
Art romànic
Situació Restes del camí medieval que travessava la vall de Vallfogona de Ripollès, des de les Tenes fins al coll de Canes Se n’endevina algun fragment al llarg de la vall, sovint al riberal, al costat de la riera de Vallfogona Vista del riberal de Vallfogona, des d’aquesta població Pel pont que veiem al fons de la vall passava el camí que anava de la Garrotxa a Ripoll J Bolòs Història El segle X ja surt documentada una “estrada” —una via important— que recorria d’un cap a l’altre aquesta vall de Vallfogona, des del coll de Canes, que fa de partió amb la vall de Ridaura, a la Garrotxa, fins a…
Santa Maria de Grostan (Graus)
Art romànic
Situació Vista general de l’església, de grans proporcions ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria presideix el grup de cases que conformen el poble abandonat de Grostan, el qual és situat al nord-oest de la vila de Graus, en un esperó de la serra de Grostan i a la riba esquerra del barranc homònim Mapa 31-11250 Situació 31TBG785766 Per a arribar-hi, cal prendre una pista que surt de la carretera C-139, que va de Graus a Benasc, un cop superat el quilòmetre 37 Aquesta pista s’enfila fins a la base del serrat on hi ha el poble, a penes visible, i on cal deixar el vehicle i pujar al cim per…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina