Resultats de la cerca

Es desconeix si Santa Creu d’Erasús era sols un altar de l’església de Sant Vicenç d’Erasús o si per contra era una capella propera a aquesta, ja que l’única menció que en tenim és del 1050, quan es jurà el testament d’Ermengarda, muller d’Arnau Dacó, “ super altare Sancta Cruce qui est fundata in villa Eresuz, prope ecciesia Sancti Vicencii ”

El primer esment del topònim Montner és de l’any 959 El castell que s’aixecà al lloc és conegut des del 1240, en què Ramon de Tor jurà vassallatge a Nunó Sanç sobre aquesta fortalesa Al principi del segle XIV consta que el domini del terme era de Bertran de Sant Marçal A la darreria de segle s’incorporà al vescomtat de Perellós

Aquest castell no apareix fins al 1118 quan Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III per aquest castell i per altres del mateix sector El 1135 repetí el mateix jurament al comte Ramon Berenguer IV Les dades ja passen al segle XIV quan el 1358 Bernat de Torre, ciutadà de Manresa, posseïa la quadra del Mujalt, i el 1370 la ciutat de Manresa vengué la jurisdicció de Santa Creu de Mujalt a Ramon de Peguera

Després de la mort del comte Sunyer i la partició dels dominis comtals l’any 1011, el castell de Caregue tendeix a restar sota domini de la branca del Pallars Sobirà venda de Ramon IV al seu germà Guillem II de la Vall d’Àssua entre el 1011 i el 1035 L’any 1069 el castlà Pere Roger jurà fidelitat al comte Artau I de Pallars Sobirà pels castells de Caregue, Escàs, Rodés i Torena Debatuts encara per espai de més de mig segle entre els cosins rivals, l’any 1094 el comte Ramon V definí a Artau II els castells de la Vall d’Àssua, entre ells els de Caregue i Escàs A partir del començament del segle…

Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Muntanyola Fou sempre una capella castellera dintre la demarcació de la parròquia de Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola Apareix documentada l’any 1049, quan hom jurà en el seu altar el testament de la mare de Guillem de Muntanyola De l’edifici antic no queda rastre L’actual s’aixecà el 1770 i ara s’ha convertit en un cobert per a usos agrícoles del mas que substituí l’antic castell de Muntanyola

L’any 993 es jurà sobre les relíquies de Sant Joan Baptista “ cuius baselica sita est in comitatum Urgilitensis, infra domum Sancte Marie Sedis Vicho ”, el testament del comte Borrell II Aquesta notícia sobre l’existència d’una capella dedicada a sant Joan, construïda dins l’església de Santa Maria de la Seu i no com a edifici independent, seria ratificada en la relació feta pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, en la seva visita a la diòcesi d’Urgell l’any 1312, que esmenten la capella de Sant Joan, amb categoria de parròquia, situada dins la catedral

A uns 200 m al nord de la casa de Pinyes, en un serrat, hi havia les restes de l’església de Sant Vicenç, que foren totalment destruïdes en dates recents, amb màquines excavadores D’aquesta església s’ha trobat un únic esment datat l’any 1023, en què es jurà un testament sacramental sobre l’altar de Sant Vicenç, especificant-se que aquesta església era a la vall de Pinyes El lloc de Pinyes, esmentat ja l’any 959, l’any 1253 fou integrat plenament al vescomtat de Castellbò L’any 1519 el lloc formava part de la batllia de Sallent i Montanissell del quarter d’Organyà

Surt esmentat el 974 El seu primer senyor conegut ha de ser un Seniofred, viciari, que té béns a Avinyó el 1007 ja que entre el 1032 i el 1060 apareix un Ramon, fill de Seniofred d’Avinyó La família Avinyó segueix apareixent en la documentació fins que el 1121 el comte Ramon Berenguer III introdueix un nou feudatari sobre la família Avinyó és Berenguer Bernat de Queralt, que el 1121 li jura fidelitat pel castell d’Avinyó i molts d’altres La família Queralt segueix essent senyora del castell d’Avinyó i encara el 1247 consta que ho era Amb la desaparició d’aquest llinatge el rei…

Situada dins l’antic terme del castell de Sant Mateu de Bages, al lloc de Vilalta No degué passar de capella rural vinculada al mas Vilalta El domini de l’església passà del fundador a la canònica de Vic El lloc i l’església apareixen documentats el 31 de desembre del 1063, quan es jurà el testament d’Ademar Guitard sobre l’altar de Sant Pere de Vilalta el mateix dia que el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, consagrava l’església En el testament Ademar donava voluntàriament l’alou de Vilalta, amb cases, torre, terres i vinyes i l’església a Sant Pere de Vic i a la seva canònica L’edifici…

Les primeres notícies del castell de Riquer corresponen a l’any 1103 En aquesta data es jurà el testament de Pere Bremond sobre l’altar de Santa Maria del Castell de Riquer El difunt era senyor del castell La fortalesa torna a sortir documentada el 1176 Al segle XIV n’era el senyor Montserrat de Riquer, el qual entre els anys 1327 i 1336 feu diverses donacions al priorat de Sant Jordi de Riquer de l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama Novament el castell de Riquer degué passar a l’orde de Sant Jordi d’Alfama, més tard refós amb l’orde de Montesa Tanmateix, el cas és que l’any 1536 el monestir…