Resultats de la cerca

Aquesta església era situada vora l’hipotètic castell de Merolla, al coll de Merolla, a la divisòria d’aigües entre els rius Arija i Merdàs No passà mai d’ésser una capella, possiblement relacionada amb el castell

Església situada dintre el terme del castell de Merolla, el qual era situat al coll de Merolla, a la divisió de les aigües dels rius Arija i Merdàs Fou desafectada l’any 1388 No degué passar mai de sufragània rural

Situació Vista de conjunt de l’església des de migjorn La construcció, molt moderna, ha deixat encara algun vestigi romànic del qual pot ésser una mostra el fragment de mur que resta sota el campanar F Junyent-A Mazcuñan Aquesta església es trobava, segurament, dins l’antic terme del castell de Seguers, al raval de les i Coromines, al sud-est del municipi d’Aguilar de J Segarra Long 1°34’44” — Lat 41°43’00” Per a arribar-hi cal agafar la carretera que, originada a Manresa, mena a Calaf Poc després d’haver passat el quilòmetre 27 cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir una carretera que es…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No devia passar mai de capella rural La primera data és del 1078 quan surt esmentada al testament de Sendred Company, que era senyor del Castell de Castellar L’actual edifici no sembla pas que conservi cap resta romànica

Tot i que no hem pogut trobar cap document que faci referència a aquest temple, cal admetre que, a desgrat de no haber assolit mai la categoria de parròquia, té els seus orígens en època alt-medieval Les característiques arquitectòniques de l’edifici que hom pot veure avui no presenten pas prou garanties per a poder-lo classificar com a romànic

Situada dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Cans No degué passar mai de capella rural L’església fou donada el 950 al monestir de Santa Cecília de Montserrat pel comte Borrell, juntament amb Santa Maria i Sant Mamet si bé aquestes apareixen posteriorment en la documentació, Sant Pere desapareix totalment L’edifici actual no respon a una construcció romànica

Dins el terme de Castellví de Rosanes, la parròquia de Sant Andreu Saguatosis , que fins el 1453 no es dirà Sant Andreu de la Barca, és documentada el 1109 Entre el 1115 i el 1226 el lloc fou donat a Santa Maria de l’Estany perquè colonitzés el terme, cosa que sembla que els canonges de l’Estany no arribaren a realitzar mai, i potser ni tan sols restauraren l’església, del dret de patronat de la qual mai no van gaudir Potser fou la infeudació del lloc a Guerau Ramon de Palau, el 1140, que conduí al plet pel domini de la vila entre el prior de l’Estany i el senyor de…

Situada dins l’antic terme del castell de Castellar No degué passar mai de la categoria de capella rural Del 1222 hem trobat una deixa a Santa Margarida, juntament amb d’altres esglésies dels voltants, com Santa Maria de Coromines i Sant Julià de Puigfarner, que consten en el testament de Joan d’Aguilar, per això creiem que correspon a aquesta capella, encara que l’actual edifici no tingui cap característica romànica

Situat al territori que formava part de l’antic comtat d’Urgell i posteriorment vescomtat de Cardona, el castell d’Aguilar és esmentat el segle XII podio de Aquilario i també la seva església de Santa Maria El castell no fou mai termenat i era una torre-fortalesa que devia protegir el camí ral que anava de Berga a Cardona passant per Gargallà Llevat d’aquesta simple referència no se’n coneixen altres mencions documentals

A la zona de Pomar, a l’actual casa de Cal Comte, masia fortificada del segle XV amb reformes posteriors, es conserva encara la capella dedicada al Sant Crist Tot i que probablement té un origen medieval, està massa remodelada i coberta d’estucs per poder-la datar en època romànica sense fer-hi abans un estudi arqueològic Antigament era orientada a llevant Al segle passat, hom va traslladar l’altar als peus de la nau Els documents, però, no parlen mai d’aquesta capella