Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
Castell de la Manresana (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Els vestigis d’aquest castell es troben al cim del turó al vessant del qual s’assenta el poble de la Manresana, una mena de barri de l’actual capital del municipi Tot i que el topònim de la Manresana evoca la pertinença d’aquest castell al comtat de Manresa, sembla indubtable en canvi que formà part de la xarxa castellera del comtat de Berga, com Portell, Gospí i d’altres Les primeres referències conegudes del castell de la Manresana es troben en dues convinences establertes l’any 1066 entre Eribau de Llobera, fill d’Amaltruda, i el castlà Ramon, fill d’…
Castell de la Manresana (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Torre mestra del castell, l’element més ben conservat de l’antiga fortalesa, restaurada els darrers anys ECSA - F Junyent i A Mazcuñán El castell, situat a l’enclau de la Manresana, s’alça en un lloc aturonat 580 m d’altitud proper a la carretera de les Malloles, al SE dels Prats de Rei Mapa 35-14362 Situació 31TCG796173 El camí que hi mena arrenca, a mà dreta, poc abans del quilòmetre 2 de la carretera dels Prats de Rei a Igualada FJM-AMB Història El terme d’aquest castell comprenia la part més ponentina de l’actual terme municipal dels Prats de Rei, ja que els antics…
Sant Jaume de la Manresana (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Situació De l’antiga construcció romànica resta la part baixa del mur nord i de l’absis semicircular, visible a la fotografia ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Jaume és al centre de la població de la Manresana, que forma un sol nucli urbà amb Sant Ramon de Portell Mapa 34-14 361 Situació 31TCG635206 Des de Cervera s’arriba a la Manresana i a Sant Ramon per la carretera N-141 JAA Història Aquesta església fou la parròquia del terme del castell de la Manresana, documentat des del 1066 Per circumstàncies que encara avui dia no es coneixen —potser…
Sant Andreu de la Manresana (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Aspecte del mur de tramuntana on s’aprecia l’aparell fet de carreus, únic vestigi de l’edifici d’època romànica ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada al fossar de la Manresana, molt a prop de la imposant torre del castell FJM-AMB Mapa 35-14362 Situació 31TCG796173 Història Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Manresana Inicialment, tingué funcions parroquials, però les perdé i passà a dependre de la parròquia dels Prats de Rei com a sufragània Depengué del priorat de Santa Anna de Barcelona de l’ordre del Sant…
Guàrdia Manresana o de Collbaix (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Aquesta guàrdia tenia la missió d’informar la ciutat de Manresa i transmetre la informació a la resta del Bages, ja sigui al castell de Callús, al castell d’Or o a la guardiola de Sant Fruitós Era comunicada amb un seguit de castells i guàrdies que anaven des del castell de la Guàrdia de Montserrat, a Castellfollit i Guardiola, i les guàrdies de Coll d’Arbós, de Vallformosa El fet d’ésser al límit del terme de Manresa fa que surti esmentada en les dues delimitacions que es conserven dels termes d’aquesta ciutat El primer, del 978, que després de passar per la serra de Montcunill va seguint…
Habitacle i tomba de la Manresana (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Planta de la tomba Joan Enrich És un conjunt format per les restes d’un habitacle i una tomba, situat a una alçada de 671 m, al peu de la restaurada Torre de la Manresana, prop de la carretera d’Igualada als Prats de Rei, en un lloc aturonat i poblat per un bosc de pins Mapa 35-14362 Situació 31TCG795167 Jaciment arqueològic Els indicis d’un habitacle han estat localitzats a uns 20 m a l’E de la Torre de la Manresana, on es poden apreciar uns forats horitzontals en una roca arenosa que devien haver servit per a encaixar-hi els caps d’unes bigues per a…
Castell de Brufaganyes (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Es desconeix exactament on era situat aquest castell, tot i que és probable que es trobés entre la Manresana i les Oluges, dins la marca del comtat de Berga Apareix documentat per primera vegada entre el 1072 i el 1095, en què el vescomte Guerau II Ponç de Cabrera prestà jurament de fidelitat als comtes de Cerdanya Guillem Ramon I i la seva esposa Sança pels castells de Castellnou, la Manresana, Brufaganyes i l’Oluja En el testament de Ramon Miró del 1079 hom constata que tenia béns a Bufa grannes En el seu testament del 1105, Ferrer, fill del vescomte Guerau II Ponç…
Sant Ermengol (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix aquesta capella, ara en ruïnes, des del costat de ponent ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església, erigida dalt d’un petit tossal envoltat de boscos i conreus, és situada a la banda sud-occidental del terme, al començament de la Clau Reial dels Prats, que forma un llarg i estret apèndix estès vers ponent entre els municipis de Sant Martí de Sesgueioles i Veciana, penetrant lleugerament fins al Pujalt Mapa 35-14362 Situació 31TCG764171 S’accedeix a la capella a través de la carretera de Calaf a Igualada per Copons i Jorba Poc després dels Prats de Rei, just a la…
Santa Maria dels Prats de Rei
Art romànic
Aquesta església era situada a la vila de Santa Maria dels Prats de Rei Encara que tot fa creure que es trobava dins de l’antic terme del castell de la Manresana, no es coneix cap document que ho avali Molt aviat començà a exercir funcions parroquials, i encara les manté en l’actualitat Depenia del priorat del Sant Sepulcre de Santa Anna de Barcelona per donació dels bisbes de Vic Les primeres notícies d’aquesta església es remunten a l’inici de la repoblació d’aquest sector, quan l’any 945 el comte Sunyer i la comtessa Riquilda donaren al monestir de Santa Cecília de Montserrat…
Castell de Castellestaó (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Del castell que donà nom al poble de Castellestaó, conegut popularment com “el castell”, no hi ha referències anteriors al 1300 Els orígens de l’indret semblen ser molt antics, si considerem la valle Stacione vall d’Estaó com la denominació medieval de la Vall Fosca En aquest sentit, el “castell d’Estaó” podria haver estat el primitiu centre de la vall, d’on va prendre el nom Castellestaó consta en el fogatjament del 1381 com un feu de Joan de Bellera Al segle XVII encara depenia dels Bellera i l’any 1831 n’era titular el marquès de la Manresana
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina