Resultats de la cerca

Les notícies sobre aquesta fortificació són indirectes L’any 1037 Estefania, vídua de Guillem, i el seu fill Bernat, comte de Pallars, vengueren la vila de Burgo a Miró Bardina Pocs anys més tard, el 1046, els seus fills i marmessors, Isarn i Ardmàn, en compliment de les seves disposicions testamentàries, donaren la vila al monestir de Sant Miquel de Cuixà

Aquesta fortalesa es trobava al lloc de Merolla, o de Marolla, que separa el Ripollès del Berguedà per la vall de Gombrèn i serveix de divisòria de les aigües de I’Arija i del Merdàs Aquest lloc és documentat a partir de l’any 965, quan els marmessors del comte Sunifred de Cerdanya donaren al monestir de Santa Maria de Ripoll els alous de Marolla, Ginebrer i Puig de Meranges a la vall de Lillet i altres en el comtat de Besalú

Són poques les notícies conegudes sobre aquest castell Un únic document del segle XI fa referència al castell de Tella, que sembla localitzar-se a la parròquia de Peracalç, al sud-est del terme de l’antic municipi de Montcortès L’any 1071 els marmessors de Ramon Miró donaren a la canònica de Santa Maria i Sant Ermengol de la Seu d’Urgell els alous que tenia al mont Perella, al terme del castell de Tella “ ipso castro que vocatur Tella ”, és a dir, l’església de Sant Llorenç, situada a la parròquia de Peracalç

Fins ara, un únic document datat l’any 1076 testimonia l’existència de l’església de Castellnou de Bassella Consta, segons l’esmentada escriptura, que els marmessors de Dalmau i Ermessenda donaren per manament d’aquests a Santa Maria de la Seu, un alou al terme de la Clua, exceptuant tanmateix la tasca de la collita, la qual l’havien deixat als clergues de Sancti Simeonis perquè preguessin per les seves ànimes El lloc de Castell nou de Basella restava inclòs segons el fogatjament efectuat vers l’any 1381, dins la vegueria de Cervera, i era possessió del bisbe d’Urgell L’edifici…

El lloc de Ferran podria correspondre al topònim Feran Mistata que s’esmenta l’any 1056 prop de la quadra de l’Arboçar, en el cartulari de Poblet La primera noticia d’aquesta església és del 1227 Aquell any Guillem de Canals, fill de Guillem de Ferran, en fer testament, nomenà marmessors Berenguer Ferran i Ponç de la Torre, i elegí sepultura a l’església de Santa Maria de la Torre El testament és signat per Pere, clergue de la Torre Posteriorment, l’any 1294, en el testament de Bernat de Vilafranca, es fa una deixa a l’església de Santa Maria de la Torre de Ferran de 10 diners…

Aquesta església es trobava dins el terme de la vila de Vic, però fora les muralles Fou una capella rural, segurament de tradició romano-visigòtica La primera notícia correspon a l’any 911, quan els marmessors del comte Guifré Borrell donaren a Sant Pere de Vic uns béns situats a Santa Eulàlia Sembla que es trobava prop de l’actual convent de Santa Teresa fora dels murs Més tard es reedificà prop del convent dels caputxins, tal com digué el bisbe Copons l’any 1667, quan feia poc temps que l’església primitiva havia estat enderrocada per organitzar la defensa de la ciutat, per tal…

La capella de sant Genís estava situada al peu de les escales de la catedral, al bell començament del carrer de la Força, en direcció a migdia El document més antic que es coneix referent al seu funcionament data del 949, any en què el comte Borrell, en fer una donació d’un solar al fidel Oderic situat dintre els murs de la ciutat, diu que afronta a cerç amb l’església de Sant Genís Un beneficiat de la catedral feia el servei del culte i en alguna ocasió apareix l’altar d’aquest sant quan els marmessors juraven l’acompliment de la seva comesa testamentària La visita pastoral del…

El lloc de Toloriu, esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, apareix documentat l’any 1025, en què la vescomtessa Guisla i els altres marmessors del testament del vescomte Arnau, donaren a Santa Maria de la Seu un alou situat a la vila de Toloriz , al terme del castell de Bar, i en altres documents del 1058 Tolarit , el 1080 Tolorivo , i els anys 1084 i 1088 Toloriz L’any 1081 els habitants de Bar i Toloriu signaren un document on es comprometien, davant el comte Ermengol i el bisbe Bernat, en canvi d’una promesa de pau i treva, a aplanar el camí entre el grau d’…

L’esment més antic conegut d’aquest lloc és del 1070, quan el comte de Pallars Jussà, Ramon V, i altres, com a marmessors d’Alamany, donaren a Santa Maria de la Seu, la vila d’ Alandis in apendicio de Sanctum Andrea , amb tots els seus termes i les seves pertinences Posteriorment, entre el 1070 i el 1075, el bisbe Guillem destinà el cens de la vila d’Alanís al proveïment d’oli d’una o més llànties de l’altar de Santa Maria de la Seu L’any 1317 es produïren qüestions entre l’abat Ramon de Gerri i Arloví d’Olb i el seu fill, per unes terres situades a la cultia d’Alanís, a la Vall…

El poble de Rasiguèras és situat a 120 m d’altitud, prop de la riba esquerra de l’Aglí, en la seva confluència amb la riera de Termena Una de les primeres mencions d’aquest indret data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals consta la seva esposa Ermengarda, lliuraren a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes, l’alou de Radigeres No es disposa fins a l’actualitat de notícies documentals referents a l’edat mitjana de la seva església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista Fou totalment refeta en època moderna Tot i així, la seva posició…