Resultats de la cerca

Situació La tomba núm 3 de la Vinya del Guitarra, de forma força pisciforme J Barberà Aquesta necròpoli es localitza ben a la vora de l’estació arqueològica de Cal Garrifes, puix que solament les separa una distància d’uns 200 m Long 1°41’00” - Lat 41°53’03” A uns 500 m d’haver deixat Cal Garrifes s’ha d’agafar un caminet que anant vers llevant, com si s’anés al proper castell de Torroella, conduirà a una zona encinglerada, enmig d’un bosc, on hi ha les sepultures Necròpoli Aquest nou conjunt funerari, també excavat a la roca, presenta un total de cinc enterraments Llevat del primer d’ells,…

Situació Una de les tombes excavades a la roca a l’esperó oest del cingle on és situada la població ECSA - JJ Menchón A l’esperó oest del cingle on se situa la població de Siurana, passada la plaça de l’església i la creu, hi ha dues tombes excavades a la roca Mapa 33-17445 Situació 31TCF267696 S’arriba al lloc a peu des de l’església de Santa Maria de Siurana Necròpoli La primera de les tombes és al vessant sud-oest de l’esperó, tallada parcialment a la roca i orientada NESW Mesura 1,10 m de llargada per 0,45 m d’amplada màxima El costat nord-est és excavat a la roca La seva profunditat…

Crist 1147 Crist 1147 Vista de conjunt de la imatge, procedent probablement d’Andorra, conservada al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, on és catalogada amb el núm 15 950 J Vigué-Museu d’Art de Catalunya Amb el núm 15 950 d’inventari el Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, conserva la imatge d’un crucifix, de talla originàriament policromada, de 100 × 93 cm damunt una creu de 187 × 112 Fou adquirida l’any 1906 a Miquel Deó, notari de la Seu d’Urgell, el qual va informar que procedia del bisbat de la Seu, probablement d’algun poble d’Andorra, no determinat L’anomenem amb el número de l…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, al lloc de Claret No degué passar de sufragània, que és la màxima categoria documentada El lloc de Claret i l’església de Sant Pere són documentats el 1301 al testament d’un germà del vicari del castell de Castelltallat Entorn de l’església s’organitzà una vila fortificada però no hi ha documentat el naixement, com a castell, dins el de Castelltallat Continuen les notícies de la seva existència confirmant-se la seva dependència de la parròquia de Castelltallat com a sufragània des del segle XV Actualment no s’hi ret…

Situació Des del castell i l’església de Sant Feliu de la Garriga, un camí de terra porta, vers el nord-oest, fins a la font de l’Ermedàs, situada a uns 300 m També s’hi arriba per un altre camí, des de Palauborrell L’indret és una petita clotada, actualment envoltada pel bosc Hi raja la font, que fou arranjada amb un mur d’obra al segle XVII Mapa 296M781 Situació 31TEG043635 MDPC-JBH-BBG-ECV Edificis Les ermites han estat identificades gràcies al topònim Ermedàs, el qual, curiosament, Josep Maranjas, en la seva obra erudita publicada l’any 1803 *  interpretava que era originat pel fet d’…

Situació Les ruïnes d’aquest vilar es troben uns 30 m a migdia de les ruïnes de l’església de Sant Miquel de Freixe, en un terreny força més baix, proper al marge dret de la riera JBH-BBG-ECV-MDPC Història Freixe, com a lloc de poblament, ja és esmentat en l’acta de consagració de Sant Martí de Baussitges de l’any 946, com ja hem indicat abans Una de les donacions a aquesta església era un camp de la “ villa Frexano ”, vora la riera i, entre els alous que li cedí el bisbe Gotmar, hi ha el “ villare qui dicunt Frexani cum fines et terminos suos ” JBH-BBG-ECV-MDPC Edificis Les ruïnes del vilar…

Situació Interessant sepulcre de pedra en forma de banyera que es troba al costat del camí d’entrada al poble a baix, planta i secció d’aquest singular enterrament en forma lleugerament antropomorfa ECSA - J Bolòs Sepulcre exempt de pedra situat actualment a l’entrada del poble, a mà esquerra del camí Mapa 33-12289 Situació 31TCG124615 Necròpoli Aquest sarcòfag té la forma d’un buc de vaixell, amb els dos costats llargs corbs i amb els dos costats curts rectes La llargada total és de 201 cm, comptant-hi els 11 cm de gruix de les parets laterals L’amplada màxima és de 86 cm La seva profunditat…

Situació Base d’una torre, situada a la part més alta de les ruïnes d’aquest castell desconegut A Caballé Situats al cim del serrat de les Serres i de les Saleres Velles, que separen la conca del Ter i la vall del riu Brugent, resten dos elements fortificats que configuren l’anomenat castell d’Estela La seva posició, simètrica a la del castell del Diable, permet dominar la sortida del Ter de la zona muntanyosa de les Guilleries vers les planes de la Selva i el Gironès, i alhora protegir les valls properes amb els nuclis d’Amer, la Cellera de Ter i Anglès Mapa 333M781 Situació 31TDG660504 L’…

Situació Edifici molt arruïnat en el qual destaca la porta d’arc de mig punt J Tous Aquest colomer es troba situat en un camp a l’altra banda del torrent que hi ha a ponent del poble d’Estamariu Mapa 35-10216 Situació 31TGC783928 Per a anar-hi, cal agafar la pista que surt de la font que hi ha abans d’entrar a Estamariu, que travessa el torrent El colomer es troba a l’extrem d’un camp, enfront del mateix poble AVB Colomer Es tracta d’un típic colomer que destaca, però, per l’arc de mig punt de la porta Les seves dimensions són 4 m de llarg × 5,30 m d’alt L’aparell dels murs —de 65 cm de gruix…

Al poble de Bellestar, situat a la dreta del riu de la Mare de Déu de la Trobada, s’alçava una fortalesa de la qual actualment ja no hi ha cap tipus de vestigi El lloc de Bellestar apareix relacionat per primera vegada l’any 1244 Tanmateix, les notícies sobre el castell són molt més tardanes L’any 1430, Joan I, comte de Foix, va comprar el castell de Bellestar als tutors de Guillem de Queralt per 1 300 florins d’or La presa de possessió no s’esdevingué, però, a causa de l’incompliment de les condicions imposades per la corona, fins l’any 1460, en temps de Gastó IV de Foix i de Castellbò Va…