Resultats de la cerca
Es mostren 161 resultats
Casal de Vilagelans (Gurb)
Situació Planta del recinte, en el qual hom pot veure el casal, a mà esquerra i la capella de Santa Fe a mà dreta Aquesta planta fou feta per Josep M Pericàs al començament del segle XX planta cedida per A Pladevall El casal de Vilagelans és situat, dins el terme municipal de Gurb de la Plana, dalt un turó que domina una part del riu Gurri S’hi arriba agafant una pista a mà dreta que surt del punt quilomètric 6 de la carretera de Vic a Manlleu La casa és habitada tot l’any per masovers, i també l’estiu pels propietaris Aquest casal, que es troba sobre el ressalt que fa el riu Gurri, figura…
Santa Maria de Noals (Montanui)
Art romànic
Aquesta església parroquial centra el poble de Noals, a la part baixa de la vall i a la riba esquerra de la Valira de Castanesa En principi, es tractava d’una església pròpia de titularitat com i L’any 1024 el comte Ramon III del Pallars Juss bescanvià amb el prevere Galí Oriol la meitat de Santa Maria de Annuales, amb els seus alous, termes i delmes, “ de mea justitia ”, per la meitat de Sant Martí de Castanesa La parròquia de Noals passà a pertànyer a la diòcesi d’Urgell després del conveni del 1140, situació que es mantingué fins el 1956 Va ésser reconstruïda amb carreus de…
Sant Cosme i Sant Damià d’Adrall (Ribera d’Urgellet)
D’aquesta església, se n’ha perdut el record i no resten vestigis arquitectònics que permetin saber l’indret on era situada Se’n coneix l’existència per tres documents del segle XI, dels anys 1050, 1073 i 1074, encara que aquest darrer és la publicació sacramental del testament anterior En el testament del 1050 de Trasgonça s’especifica el llegat d’un alou a l’església de Sant Cosme i Sant Damià, situada a la vila d’Adrall En el testament de Guitard, del 1073, consta la deixa de la seva església de Sant Cosme d’Adrall, que vol “ remaneat ad Gersen, nepota mea, in vita sua, et…
Sant Martí de Tost (Ribera d’Urgellet)
Art romànic
Situació Edifici reconstruït en gran part en època gòtica, però que conserva a les façanes sud i oest vestigis d’una construcció romànica T Pollina L’església parroquial de Sant Martí, també dedicada a sant Ponç, és situada a un extrem de l’antic caseriu que formava el poble de Tost, avui abandonat Mapa 34–11253 Situació 31TCG669815 L’itinerari per arribar a l’església és el mateix que condueix a l’antic castell de Tost MLlC-JAA Història La referència històrica més antiga del castell i del terme de Tost és de l’any 815 La vila de Tost apareix esmentada en un document del 982, en què el bisbe…
Conquesta i organització de la Noguera
Art romànic
Conquesta i repoblació a l’alta Noguera Vista aèria del castell d'Alòs, conquerit als àrabs a l'inici del segle XI pel comte Ramon Borrell I de Barcelona, tutor d'Ermengol II d'Urgell Més tard, el 1058, fou infeudat al magnat Arnau Mir de Tost ECSA - M Catalán El primer capítol —i el més important— de la conquesta i la repoblació de la contrada de l’alta Noguera s’inscriu en les gestes i l’acció del cavaller urgellità Arnau Mir de Tost, que fou vassall i puntal en tot moment de la política expansionista dels comtes i els bisbes d’Urgell En el moment de la seva majoria d’edat, el 1018-19, a la…
L’organització política del Bages (segles VIII al XIII)
Art romànic
El comtat de Manresa Molt aviat el comtat d’Osona es feu massa gran, car s’allargassava cap a ponent de manera exagerada, puix que el comte Guifré arribà fins al castell de Queralt, entre Anoia i la Conca de Barberà Aleshores calia fer una divisió en la Marca ponentina, com després es feu amb el comtat de Cerdanya, d’on sorgí el comtat de Berga Així, doncs, segurament en temps del comte Guifré”, es realitzà la partició amb la creació d’un nou comtat, el de Manresa, si bé la primera dada sobre l’existència del comtat manresà és del 908, quan el comte ja era difunt El fet de sorgir tard, el de…
Castell i vila medieval de Santa Coloma de Queralt
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on es remarca el recinte emmurallat medieval, ara desaparegut, i el seu castell a la part esquerra de la fotografia ECSA - J Vidal La torre del castell, única resta romànica, és a l’extrem septentrional de la població de Santa Coloma de Queralt, al costat de la muralla i prop del Gaià Resta inclosa dins les construccions d’un palau fet en època gòtica o ja durant l’edat moderna Mapa 34-15390 Situació 31TCF655996 Des de la Plaça Major d’aquesta població de Santa Coloma de Queralt podem accedir amb facilitat al palau o castell La torre és a l’interior JBM…
El marc històric del romànic de la Llitera
Art romànic
Els precedents antics Ganivet de sílex de la Coma del Bep Albelda, important jaciment d’època neolítica ECSA - JI Rodríguez La Llitera, actualment una comarca ben determinada i individualitzada, és tanmateix de cohesió relativament recent Una de les constants de la seva història és precisament la de ser terra de pas, de transició entre la muntanya i la plana, i fins i tot de frontera Si a això afegim les peculiaritats pròpies de repoblacions diacròniques, hom s’explica fàcilment la seva fesomia peculiar i heterogènia, fruit de la constant acumulació històrica D’acord amb això, la Llitera és…
L’estructura de la societat noble d’Osona
Art romànic
Els comtes No sabem si fou una decisió del palau reial o bé del comte Guifré, el cert és que a partir del 881 apareix el comtat d’Osona i com a comte el mateix comte Guifré, que regí el comtat fins a la seva mort el 897 En la repartició que feren els seus fills, el comtat d’Osona quedà vinculat a l’hereu, Guifré Borrell, i en morir aquest, el 911, passà al seu germà petit Sunyer així el comtat osonenc quedà vinculat al patrimoni dels comtes de Barcelona, que era format pels comtats de Barcelona, de Girona i d’Osona, el nucli entorn del qual s’aniran articulant la resta dels comtats catalans…
Sant Andreu de la Vola (Sant Pere de Torelló)
Art romànic
Situació Planta de l’església, a escala 1200 L’edifici original, amb una nau rematada a llevant per un absis semicircular, fou tan modificat, que ara cal endevinar-lo enmig de tanta construcció posterior, d’època barroca J Sarri L’església parroquial de Sant Andreu de la Vola es troba situada ben arrecerada al peu d’un turó amb bona vista sobre la vall alta del riu Fornés, passat el mas de la Sala, al costat de la casa de pagès de Cullell, a 767 m d’altitud Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 47,2 —…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina