Situació
Edifici reconstruït en gran part en època gòtica, però que conserva a les façanes sud i oest vestigis d’una construcció romànica.
T. Pollina
L’església parroquial de Sant Martí, també dedicada a sant Ponç, és situada a un extrem de l’antic caseriu que formava el poble de Tost, avui abandonat.
Mapa: 34–11(253). Situació: 31TCG669815.
L’itinerari per arribar a l’església és el mateix que condueix a l’antic castell de Tost. (MLlC-JAA)
Història
La referència històrica més antiga del castell i del terme de Tost és de l’any 815. La vila de Tost apareix esmentada en un document del 982, en què el bisbe Sal·la donava l’església de Sant Miquel de Montpolt a Ot de Solanes i al seu fill Mir, que tenien en possessió l’església Sancte Stefani de villa que vocant Tost. La parròquia de Tost és una de les esmentades en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell.
La notícia més antiga que coneixem de l’església de Sant Martí de Tost data de l’any 1030, en què es publicà el testament sacramental de l’ardiaca Bernat, germà d’Arnau Mir de Tost, realitzat l’any 1027, jurat sobre l’altar de Sant Martí de Tost. L’església de Sant Martí fou consagrada l’any 1040 pel bisbe Eribau d’Urgell a petició d’Arnau Mir de Tost i de la seva muller Arsenda, fundadors i principals dotadors de l’església de la mateixa, segons el document conservat a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell. En l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040, hi consta, com una de les esglésies confirmades com a possessió del monestir, l’església de Sant Martí de Tost.
Acta de consagració de Sant Martí de Tost (7 d’octubre de 1040)
Consagració, pel bisbe Eribau de la Seu d’Urgell, de l’església de Sant Martí de Tost, a precs d’Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda, fundadors i principals dotadors de la mateixa església. El bisbe confirma totes les seves possessions, que són detallades, li concedeix la tercera part dels delmes, de les primícies i oblacions dels fidels, i li sotmet les esglésies construïdes o que en endavant es construiran dins els seus límits parroquials. L’escriptura, redactada pel prevere Mallol, estableix també el cens que anualment hauran de satisfer a Santa Maria de la Seu els sacerdots que en tinguin cura sota l’obediència del bisbe.
"Omnibus non abetur incognitum set quibusdam patefactum, qualiter Arnal Mir una coniuge mea Arsindis vel cum aliorum bonorum hominum, superna tribuente clementia, aliquantulum previdentes pro timore divinitus celestis patrie et pro timore orribilis geenna penarum consideramus pondus peccatorum nostrorum et pertimescimus eterni iudicis iram, ut ante tribunal Xpisti veniam mereamur adipisci de peccatis nostris in corde nostro disponimus vel decrevimus ut ecclesia in honore Dei omnipotentis et sancti Martini confesoris Xpisti, qui est situs in pago Orgellitano seu in castro vocitato Tost, una consensu domno Eriballo pontífice et chanonichorum eius qui ibidem preesse videntur et devota famulantur, precamur iam dicto pontífice ut prefata ecclesia, Deo auxiliante et eius misericordia propiciante, ut ad diem sanctum consecracionis dedicasset quod ita et fecit. Ego vero Eriballus episcopus concedo ad iam dictam ecclesiam sancti Martini ipsa tercia parte de ipsas decimas simul cum primiciis et oblacionibus fidelium tam vivis quam etiam et defunctis, et cum ecclesiis sufraganeis qui in ipsa parrochia constructe sunt vel deincebs construuntur. Ego Arnal Mir una cum coniuge mea iam dicta recognoscimus nos quod ipsa tercia parte de ipsas decimas de Tost vel de ipsa parrochia iniuste eas abstulerunt parentes mei, et ego Arnal dimito ipsa tercia parte de ipsas decimas in potestate Dei et sancti Martini episcopi et confessoris Xpisti, ut de ista ora in antea nec ego nec ullus homo neque de potestarita mea non liceat eos tollere neque abstrahere de potestate sancti Martini, ut ante tribunal Xpisti veniam mereamur accipere de peccatis nostris. [Adhuc donamus sancto Martino ipsam decimam de mansibus de Anseret et de Boscho totum ab integrum et ipsam decimam de ipsa insola, quam dedimus B. Arnaldo propter bonum servicium quod nobis fecit; a grado de Cudinet usque in rivo de Tost et a flumine Sigoris donec usque in sumitate de costes et ipsum bosch, qui vocatur Mata de Roboretario, totum integrum a ponte beati Andree usque in arenario de Reula qui est ante posita.] Et ego Eriballus episcopus constituo atque concedo ut ipsa tercia parte de ipsa parrochia simul cum primiciis et cimiteriis et cum iam dictis oblacionibus et cum subiectas ecclesias, qui infra ipsa parrochia constructe sunt vel deincebs construuntur, ut teneant ipsi clerici qui quotidie ministerium faciunt in sancti Martini iam dicti. Discerno atque concedo ut, per singulos annos, sacerdotes atque ministri ecclesie sancti Martini iam dicti more chanonico bis concilia celebrare indesinenter expediant et censum ad sanctam matris ecclesie Sedis persolvant per singulos annos, id sunt pernas. III. et chinal. I. de vin[o] et fogacas. IIII. sive chrismale ministerium, secundum statua chanonum et fratrum consuetudinem, celebrare non differant et cum episcopus confirmacionis vel aliorum utilitatum ministerium per parrochiam exercere voluerit recepcionem atque obedienciam paratissime exibere procuret.
Et ego Arnal una cum coniuge mea iam supra scripti donamus atque concedimus ad iam predicta ecclesia ipsa extollad qui fuit de Felicia, id sunt kasas, kasalibus, ortis, ortalibus simul cum arboribus, terris et vineis, linares atque kanamares, cultum vel incultum vel eremum, cum exiis et regressis et super positis ab intecrum et est in loco que vocant Villa, quantum invenire potueritis infra terminos de Tost et in villa Satullano, sic donamus atque concedimus unam terram qui est ad ipsa coma de Lubsanz, qui affrontat de. I. parte in terra de Durando et de alia in ipso puio, de. III. in terra de Altemir et de quarta parte in ipso boxeder; quantum afrontaciones includunt sic donamus ab intecrum. Et in alio loco donamus una vinea qui est ad ipsa coma de Furramiu, qui affrontat de una parte in vinea qui fui de Primir et de alia in vinea de Wilelm et de. III. in ipsa rocha et de. IIII. in stirpe; quantum istas affrontaciones includunt sic donamus ad iam predicta ecclesia ipsum alode cum suis arboribus ab intecrum, propter remedium anime nostre et parentum nostrorum, et dimittimus ipsum alode quod retro abebat sancti Martini, simul cum suis arboribus, ubicumque invenire potueritis. Et ego domna Sanca dono ad iam predicta ecclesia pecia. I. de terra in Torano qui mihi advenit per comparacionem, qui infrontat de una parte in via et de alia in terra Placiano et de. III. in terra Avielli. Et dono una pecia de vinea in ipsa plana de Saragano qui michi advenit per comparacione, qui afrontat de. I. parte in torrent et de alia in viena de Ermemir et de. III. in vinea Sendret propter remedium anime mee. Et ego domno Borrello dono ad iam predicta ecclesia una pecia de terra qui michi advenit de parentorum qui est in Rovagano, qui afrontat de. I. parte in terra de Amallo et de alia in terra Adalet et de. III. in rocha; quantum istas includunt ab intecrum propter remedium anime mee. Et dono ego Wadamir ad predicta ecclesia una fexa de terra qui est in Sadulano qui mihi advenit per comparacione, qui affrontat de una parte in torrent et de alia in terra Guadamir et de. III. in terra Durando vel fratres suos pro anima mea. Et dono ego Galindo ad predicta ecclesia. I. fexa de vinea qui est in ipso vinger de cultias, qui michi advenit per parentorum, qui afrontat de. I. parte in vinea Molluruza et de alia in vinea de Filca et de. III. in vinea Francemir; quantum istas includunt ab integrum pro anima mea. Et dono ego Conpan una vinea qui est ad ipsa plana Mocheral, qui afrontat de. I. parte in via et de alia in fratres meos et de. III. in stirpe; quantum istas includunt ab intecrum pro anima mea. Et ego Onofret dono argenciadas. II. de terra que est in serra, qui affrontat de. I. parte de me dona [tore et de alia in] terra sancti Martini [et de. III. in strada, pro anima]mea. Et dono ego Manibert una pecia de terra qui est in campo de Murrias, qui afrontat de. I. parte in ripa et de. II. partes in terra Remondo; quantum istas includunt ab intecrum pro anima mea. Et ego Iohanne dono argenciadas. III. de vinea qui est in Sercedol, qui affrontat de una parte in vinea de Arnal seniore, de. II. in vinea de Salla et de. III. in torrent, pro anima mea. Et dono ego Placido. I. pecia de vinea qui michi advenit per plantacione, qui afrontat de. I. in vineam Salla presbiter et de alia in vinea Galindo presbiter et de. III. in vinea de Salla, pro anima mea. [Et ego Petrus Compano dono. I. fexa de terra qui est in ipsa terra ad ipsa Erola, qui afrontat de una parte in Esponna, de alia in terra de Gilelm Ansila, de. III. in terra de Guitart Oromir, et venit ad me et ad fratres meos per omicidium de patre nostro qui fuit factus de [eo] per emenda, et ipsa terra est francha. Et ego Petro abeo redemptione data ad omnes fratres meos et ego teneam in vita mea, et dono ad sancto Martino per unum quemque annum candela. I. obtima in vita mea, et post obitum meum remaneant a sancti Martini propter remedium anime mee et de patre meo solida et quieta mente.]
Et dono ego Wisado argentiadas. III. de vinea ad ipso puio de sancti Genesii qui michi advenit per parentorum, et afrontant in ipsa rocha et de alia in ipsa vinea de Bera et de. III. in stirpe, pro anima mea. Et donamus nos Madexo et Salomon sortes. II. de vinea qui sunt in Guaz Berrill, et afrontant de. I. parte in rivo et de. II. in via et de. III. in vinea sancti Martini, pro animas nostras. Et dono ego Sendret. I. vinea qui est in Sercedol, qui afrontat de una parte in vinea filiis Galindo qui fuit, de. II. in vinea de Arnal et de. III. in stirpe, pro anima mea. Et ego Mir Ballomar dono. I. pecia de terra qui est in Sadulano, qui afrontat de I. parte in strada et de alia in terra de Ermedruit et de III. in via, pro anima mea. Et dono ego Abbo argentiadas. II. de terra qui est ad vinea baga, et afrontat de. IIII. partes in ipso alode de Murrias, pro anima mea. Et donamus nos Luyolo et Isarno ad predicta ecclesia argenciadas. III. de terra qui est ad ipsa Selcineles, qui afrontat de. I. parte in terra Wisad et de alia in terra Salla et de. III. in terra Arguira, pro animas nostras. Et dono ego Oriolo et Daculina. I. fexa de vinea qui est ad ipso Cozarel, et afrontat de. I. parte in terra de Adalet et de. II. in ipsa rocha et de. III. in vinea de Pedro, pro animas nostras. Et dono ego Sidela. I. pecia de vinea qui est in ipsa roueda, et afrontat de. II. partes in vinea Salla et de tertia in torrent, quantum istas includunt pro anima mea. Et dono ego Ermemir. I. fexa de vinea qui est ad ipso Merchadal, qui infrontat de. I. parte vinea Singifet et de. II. in torrent et de. III. in vinea Sendret, pro anima mea. Et dono ego Levielle. I. terra qui est ad ipsa plana de Toran, qui afrontat de. I. parte in terra sancti Genesii et de. II. in terra Ermemir et de. III. de me donatore, pro anima mea. Et dono ego Willem. I. terra qui est in Vilela, et afrontat de. I. parte in terra Ansilla et de alia in terra de Compan et de. III. terra de Andrias, pro anima mea. Et dono ego Cheno. I. terra qui est in plano de Tuidre, et afrontat in terra de Altemir qui fuit et de. II. in terra Galindo et de. III. in terra Sendret, pro anima mea. Et dono Egalindo. I. media vinea qui advenit michi per plantacione, et afrontat de una parte in vinea de Altemir et de. II. parte in nos donatores et de. III. in stirpe. Et dono ego Witard pecia. I. de terra in Calamanz ad ipsa vinea de Fillola, et afrontat de. I. parte in vinea de sancta Maria et de. II. in vinea de Salla et de. III. in via, pro anima mea. Et dono Oliba. I. vinea ad ipsa serra in vinger de Calamanz, et afrontat de. II. partes in vinea domna Sanca et de. III. in via. Et donavi ego Baron. I. vinea ad casas que dicunt, et afrontat de. I. parte in vinea de Salla et de alia in vinea de Fromir et de. III. in vinea Sidila, pro anima mea. Et donamus nos Altemir et Matille. I. vinea in roueda, afrontat de. I. parte in vinea de Salla et de. II. in Gesser et de. III. in vinea sancti Genesii, pro anima mea. Et ego Compan et Onofret et Enguinels donamus. I. pecia de terra qui est in serra, et afrontat de. I. parte in terra de Susanna, de. II. in Esponda vel in via, de. III. in terra de Onufret, pro anima Durando. Et dono ego Onufret Samproian. I. vinea qui est ad ipsa plana, qui afrontat de. I. parte in vinea de Compan et de alia in via et de. III. in stirpe, pro anima de Gontille. Et dono ego Sendret de Toran. I. terra qui est ad ipsa corona, et afrontat de. I. parte in terra de Placione qui fuit et de. II. parte in terra Singifret qui fuit, de. IIII. in terra filios Altemir, pro anima mea. Et dono ego Bera. I. vinea ad ipso puio, et afrontat de. I. parte in rocha et de alia in stirpe, de. III. vinea de Ermenir, pro anima mea. Et in alio loco una pecia de terra qui est in Saragano, et afrontat de. I. parte in ipso campo de Ferrecinto et de. II. in ipsa sponda, de. III. in terra Sendret, pro anima mea. Et donamus nos Goltret et Ermengot argenciadas. III. de vinea ad ipsas coronas, qui afrontat in vinea sancti Asciscli et de alia in vinea de Baron et de. III. in strada, pro animas nostras. Et dono ego Trasver de Lordan. I. pecia de terra qui est in ipso solano, que emi de Sendret, afrontat de. I. parte in terra de Elegot de. II. in Witart Sendret, de. III. in me donatore, pro anima mea. Et dono ego Wisado levita. I. pecia de terra qui est in ipsa comma, afrontat de. I. parte in terra de Witart de alia in terra Tedenelle, de. III. in ipsa rocha, pro anima mea. Et ego Mir de Sarragano dono. I. pecia de vinea qui est ipso puio, afrontat de. I. parte in vinea de Suniero et de alia in vinea Madexo, de. III. in vinea sancti Vincentii, pro anima mea. Et ego Francemir dono. I. vinea ad ipso vinger, qui afrontat de. I. parte in vinea de Ranolfo, de. II. in vinea de Salla et de. III. in me donatore, pro anima mea. Et dono ego Radolfo. I. pecia de vinea qui est ad Sela Magestra, afrontat de. I. parte in vinea [sanct]a Maria, de. II. in vinea de Compan, de. III. in vinea de Arnal, pro anima mea. Et ego Arnal presbiter dono. I. pecia de vinea qui est ad ipsas Cornelias, afrontat de. I. parte in via, de alia in torrent, de. III. in stirpe, pro anima mea. Et dono ego Wisado. I. vinea qui est in Sercedol, afrontat de. I. parte in vinea de Salla, [de alia] in vinea sancti Vincentii et de. III. in vinea de Salla, pro anima mea. Et dono. I. terra qui est ad ipsas noz, et afrontat de una parte in terra de Wisado, de alia in terra Francemir, de. III. in terra de Oriol, pro anima mea.
Ob hoc igitur nos supra nominati donamus istas terras et vineas supra scriptas, donamus atque tradimus ad domum Sancti Martini episcopi pro animas et parentorum nostrorum. Et ego Arnal Mir una cum coniuge mea Arsendis donamus atque tradimus et confirmamus hec omnia quod superius scriptum est ad predicta ecclesia sancti Martini episcopi, de hoc quod hodie abet et in antea adquisiturus erit cum terminis eorum, ut ante tribunal Domini nostri Ihesu Xpisti veniam mereamur accipere de peccatis nostris. Ob hoc igitur ego supradictus Eriballus episcopus simul cum clericis sancte Marie sedis Vicco donamus atque confirmamus ipsos alodes cum terminis eorum, que ipsi homines supra scripti miserunt, simul cum [ipso terciam partem] de ipsis decimis et primiciis et oblacionibus et cimiteriis, et ab ipso quod odie abet et in antea adquisiturus erit sicut superius scriptum est similiter roboramus atque confirmamus. Ita ut nullus commes au vicens commes aut viccarius aut villicus nec ulla persona, vel nobilis vel innobilis [cum clericis] vel laicis, temerario ausu presumat [aliquid] exinde abstrehere nec disrumpere nec aliquid invadere, nec ullu modo ledere presumat. Et si hoc fecerit vel aliquid presumciosus extiterit aut aliquem rem exinde tulerit, secundum chanonicam autoritatem reddat in quadruplum, libras. XXX. in auro purisimo pro sacrilegium, et insuper excomunicatus permaneat et cum apostata angelo qui contra conditorem suum tumidus se erexit in orribili loco vel in antra seva sociatus nunc et in evum. Et qui ista donacione vel elemosinarum largicione observaverit, gracia Dei accipiat et in sinu Abrahe cum Martino episcopo porcionem accipiat. Et in antea ista carta dotis ecclesie vel elemosinarum largicione firma permaneat modo et omni tempore.
Facta carta dotis ecclesie nonas octuber anno. X. regnante Enricho rege.
Sig+num Arnal Mir. Sig+num Arsindis qui ista dotis ecclesie sancti Martini episcopi rogavimus scribere et testes firmare. Sig+num Gaucerandi de Pinos. Sig+num Petri R.de Ribeles. Sig+num Petri R. de Tost. Sig+num Gifredus sancte prime sedis Narbonensis ecclesie episcopus. Bernardus episcopus +. Eriballus episcopus +. Sig+num Gilelmi Mironi de Guardia.
Maiolus presbiter rogatus scripsi et (s. man) die et anno quod supra."
O: ACU, Consagracions d’esglésies, núm. 22.
A: Còpia del segle XII, ACU, núm. 22.
a: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-Xll), “Urgellia” (la Seu d’Urgell), núm. 1, 1978, doc. 49, pàgs. 121–124.
b: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-Xll), la Seu d’Urgell 1986, doc. 52, pàgs. 130–134.
Traducció
"És cosa sabuda, i ben clarament per part d’alguns que jo, Arnau Mir, juntament amb la meva esposa Arsenda i altres persones de bé, per concessió de la sobirana clemència, esguardant el temor de Déu, la pàtria celestial i l’horror de les penes de la terrible gehenna, no deixem de sospesar el pes dels nostres pecats i temem la ira del jutge etern. Perquè meresquem d’aconseguir el perdó dels nostres pecats davant el tribunal de Crist, hem disposat en el nostre cor i hem decretat que fos consagrada en honor de Déu omnipotent i de sant Martí confessor de Crist l’església que es troba a la comarca d’Urgell, al terme del castell anomenat Tost, amb el consentiment del senyor bisbe Eribau i dels seus canonges que exerceixen els seus càrrecs i els seus devots serveis en aquest lloc; hem pregat, doncs, a l’esmentat pontífex que amb l’ajuda de Déu i comptant amb la seva misericòrdia, volgués dedicar aquesta església en el dia sant de la seva consagració, com així ho ha fet. Jo, Eribau, bisbe, concedeixo a l’esmentada església de Sant Martí la tercera part dels delmes junt amb les primícies i les oblacions dels fidels tant vius com difunts, i les esglésies sufragànies que hi ha construïdes dins aquesta parròquia o que s’hi construiran després. Jo, Arnau Mir, juntament amb la meva esposa ja esmentada, reconec que els meus pares s’apoderaren injustament de la tercera part dels delmes de Tost i de la parròquia, i ara jo, Arnau, deixo la tercera part dels delmes en mans de Déu i de sant Martí bisbe i confessor de Crist, de manera que des d’ara endavant ni jo ni cap altra persona ni cap descendent meu no puguem prendre ni sostreure aquests delmes a la potestat de sant Martí, a fi que siguem mereixedors de rebre el perdó dels nostres pecats davant el tribunal de Crist. [A més donem a Sant Martí la dècima dels masos d’Anseret i de Bosc, tot íntegrament, i la dècima part de l’illa que donàrem a B. Arnau pel bon servei que ens va fer; del grau de Codinet fins al riu de Tost, i des del riu Segre fins al cim de les costes i el bosc que s’anomena Mata de Roboretari, tot íntegrament, des del pont de Sant Andreu fins a l’arenal de Reula que hi ha al davant.] I jo, Eribau, bisbe determino i estableixo que la tercera part de la parròquia, junt amb les primícies, els cementiris i les oblacions esmentades, i les esglésies sufragànies que es troben construïdes dins el terme de la parròquia o que s’hi construiran després, ho tinguin els clergues que exerceixen diàriament el seu ministeri al lloc esmentat de Sant Martí. Determino i concedeixo que els sacerdots i ministres de l’església de Sant Martí assisteixin sens falta dos cops cada any a les reunions segons el costum canònic i paguin cada any un cens a la Santa Mare Església de la Seu, o sigui, quatre pernils, un quinal de vi i quatre fogasses; que no difereixin la celebració del ministeri crismal segons les normes dels cànons i el costum dels germans; i quan el bisbe vulgui administrar a la parròquia el sagrament de la confirmació i d’altres coses útils, que procurin donar mostres d’obediència i de voler-lo rebre d’una manera adequada. I jo, Arnau i la meva muller ja esmentats, donem i concedim a l’esmentada església la propietat que fou de Felicia, o sigui, cases, casals, horts, hostals, junt amb arbres, terres, vinyes, llinars i canemars, terres conreades, sense conrear, o ermes, amb les entrades i eixides i el que s’hi hagi afegit, tot íntegrament, que és al lloc anomenat Vila, tot el que pot trobar-se dins els termes de Tost i a la vila de Satullamo, així donem i concedim una terra que és a la conca de Lubsanç, la qual afronta per una banda amb la terra de Duran, per una altra, amb el puig, per una tercera banda amb la terra d’Altemir i per la quarta amb el boixader; tot el que inclouen aquestes afrontacions ho donem íntegrament. En un altre lloc donem una vinya que és a la coma de Furramiu. la qual afronta per una banda amb la vinya que fou de Primir, d’una altra, amb la vinya de Guillem, d’una tercera banda amb la roca, i per la quarta, amb el terme; tot el que inclouen aquestes afrontacions ho donem a l’esmentada església, l’alou amb els seus arbres íntegrament, per a remei de la nostra ànima i la dels nostres pares, i deixem l’alou que abans teníem de Sant Martí junt amb els seus arbres a tot arreu on se’n puguin trobar. I jo, la senyora Sança, dono a la ja esmentada església una peça de terra a Torà, que em pervingué per compra, la qual afronta per una banda amb el camí, d’una altra amb la terra de Placià, i d’una tercera amb la terra d’Aviell. I dono una peça de vinya a la plana de Saragà que em pervingué per compra i afronta d’una banda amb un torrent, d’una altra, amb la vinya d’Ermenir i d’una tercera banda amb la vinya de Sendred, per a remei de la meva ànima. I jo, el senyor Borrell, dono a l’esmentada església una peça de terra que em pervingué dels meus pares, la qual es troba a Rovagà i afronta d’una banda amb la terra d’Arnau, d’una altra amb la terra d’Adalet, i d’una tercera amb la roca i tot el que inclouen aquestes afrontacions ho dono íntegrament per a remei de la meva ànima. I jo, Guadamir, dono a l’esmentada església una feixa de terra que hi ha a Sadulà, la qual em pervingué per compra i afronta d’una banda, amb un torrent, d’una altra, amb la terra de Guadamir, i d’una tercera amb la terra de Duran i els seus germans, pel bé de la meva ànima. I jo, Galí, dono a l’esmentada església una feixa de vinya que és al vinyar de conreu, la qual em pervingué dels meus pares i afronta d’una banda amb la vinya de Mollorussa, d’una altra amb la vinya de Filca, i d’una tercera amb la vinya de Francemir; tot el que inclouen aquestes afrontacions ho dono íntegrament pel bé de la meva ànima. I jo, Company, dono una vinya que hi ha a la plana Nogueral, la qual afronta d’una banda amb el camí, d’una altra amb la dels meus germans, i d’una tercera banda, amb el terme i tot el que inclouen aquestes afrontacions ho dono íntegrament pel bé de la meva ànima. I jo, Onofred, dono dues argençades de terra que hi ha a la carena i afronta d’una banda amb terres meves, d’una altra, amb terra de Sant Martí, i d’una tercera amb el camí, per a remei de la meva ànima. I jo, Manibert, dono una peça de terra que hi ha al camp de Múrries, la qual afronta d’una banda amb la riba i per dues bandes més amb la terra de Ramon; tot el que inclouen aquestes afrontacions ho dono íntegrament pel bé de la meva ànima. I jo, Joan, dono tres argençades de vinya que hi ha Cercedol i afronten d’una banda amb la vinya del senyor Arnau, d’una altra amb la vinya de Sal·la i d’una tercera amb el torrent, pel bé de la meva ànima. I jo, Plàcid, dono una peça de vinya que em pervingué per plantació i afronta d’una banda amb la vinya del prevere Sal·la, d’una altra amb la vinya del prevere Galí i d’una tercera amb la vinya de Sal·la, pel bé de la meva ànima. [I jo, Pere Company, dono una feixa de terra que hi ha a la terra de l’Erola i afronta d’una banda amb Espona, d’una altra amb la terra de Guillem Ansila, i d’una tercera amb la terra de Guitart Oromir, i em pervingué a mi i als meus germans com a indemnització per l’homicidi comès contra el nostre pare; aquesta terra és franca. I jo, Pere, n’he pagat el rescat a tots els meus germans, la retindré mentre visqui i donaré cada any a Sant Martí un ciri de bona qualitat durant tota la vida i després de la meva mort que resti per a Sant Martí per a remei de la meva ànima i la del meu pare amb intenció ferma i segura.]
I jo, Guisad, dono tres argençades de vinya que es troba al puig de Sant Genís; em pervingué dels meus pares i afronta d’una banda amb la roca, d’una altra amb la vinya de Bera i d’una tercera amb el terme, per a remei de la meva ànima. I nosaltres, Madeixó i Salomó, donem dos lots de vinya que es troben a Guas Berrill i afronten d’una banda amb el riu, d’una altra amb el camí, i d’una tercera banda amb una vinya de Sant Martí, pel bé de les nostres ànimes. I jo, Sendred, dono una vinya que hi ha a Cercedol, la qual afronta d’una banda amb la vinya dels fills del difunt Galí, d’una altra amb la vinya d’Arnau i d’una tercera banda amb el terme, pel bé de la meva ànima. I jo, Mir Ballomar, dono una peça de terra que hi ha a Sadulà, i afronta d’una banda amb el camí, d’una altra banda amb la terra d’Ermetruit i d’una tercera amb el camí, pel bé de la meva ànima. I jo, Abó, dono dues argençades de terra que hi ha a la vinya de l’obac i afronta per totes quatre bandes amb l’alou de Múrries pel bé de la meva ànima. I nosaltres, Lujol i Isarn, donen a l’esmentada església tres argençades de terra que hi ha a Selcineles i afronta d’una banda amb la terra de Guisad, d’una altra amb la terra de Sal·la i d’una tercera banda amb la terra d’Arguira, per a remei de les nostres ànimes. I nosaltres, Oriol i Daculina, donem una feixa de vinya que hi ha a Cozarel i afronta d’una banda amb terra d’Adalet, d’una altra amb la roca i d’una tercera banda amb una vinya de Pere, pel bé de les nostres ànimes. I jo, Sidela, dono una peça de vinya que hi ha a la roureda i afronta per dos cantons amb la vinya de Sal·la, i d’una tercera banda amb el torrent i tot el que inclouen aquestes afrontacions ho dono pel bé de la meva ànima. I jo, Ermemir, dono una feixa de vinya que és a prop del Mercadal, afronta d’una banda amb la vinya de Singifet, d’una altra amb el torrent i d’una tercera banda amb la vinya de Sendred, pel bé de la meva ànima. I jo, Leviell, dono una terra que és a la plana de Torà i afronta d’una banda amb terra de Sant Genís, d’una altra amb terra d’Ermemir i d’una tercera banda amb terra meva, del donador, pel bé de la meva ànima. I jo, Guillem, dono una terra que hi ha a Vilella i afronta d’una banda amb terra d’Ansilla, d’una altra amb terra de Company i d’una tercera banda amb terra d’Andries, pel bé de la meva ànima. I jo, Quenó, dono una terra que hi ha al pla de Tuïdre, afronta amb terra del difunt Altemir, d’una altra banda amb terra de Galí, i d’una tercera banda amb terra de Sendred, pel bé de la meva ànima. I jo, Egalí, dono la meitat d’una vinya que tinc per dret de plantació, afronta d’una banda amb una vinya d’Altemir, d’una altra amb terra meva i d’una tercera banda amb el terme. I jo, Guitard, dono una peça de terra a Calamanç, a la vinya de Fillola, que afronta d’una banda amb una vinya de Santa Maria, d’una altra amb una vinya de Sal·la i d’una tercera banda amb el camí, pel bé de la meva ànima. I jo, Oliba, dono una vinya a la serra, al vinyar de Calamanç, la qual afronta per dues bandes amb una vinya de la senyora Sança i per una tercera amb el camí. I jo, Baró, dono una vinya al lloc anomenat les cases, i que afronta d’una banda amb una vinya de Sal·la, d’una altra amb una vinya de Fromir, i d’una tercera banda amb una vinya de Sidila, pel bé de la meva ànima. I nosaltres, Altemir i Matilda donem una vinya a la roureda, la qual afronta d’una banda amb una vinya de Sal·la, d’una altra amb Gesser, i d’una tercera banda amb una vinya de Sant Genís, pel bé de la meva ànima. I nosaltres, Company, Onofret i Enguinells donem una peça de terra que hi ha a la serra, la qual afronta d’una banda amb terra de Susanna, d’una altra amb Espona i el camí, i d’una tercera amb terra d’Onofret, per l’ànima de Duran. I jo, Onofret Samproià, dono una vinya que hi ha a la plana, que afronta d’una banda amb una vinya de Company, d’un altra amb el camí i d’una tercera banda amb el terme, per l’ànima de Gontilda. I jo, Sendred de Torà dono una terra que hi ha al tancat, que afronta d’una banda amb terra del difunt Plació, d’una altra amb terra del difunt Singifret, d’una quarta banda amb terra dels fills d’Altemir, pel bé de la meva ànima. I jo, Berà, dono una vinya que hi ha al puig, i que afronta d’una banda amb la roca, d’una altra amb el terme, i d’una tercera banda amb la vinya d’Ermemir, pel bé de la meva ànima. I en un altre indret una peça de terra que és situada a Saragà i afronta d’una banda amb el camp de Ferrecint, d’una altra amb l’Espona i d’una tercera banda amb terra de Sendred, pel bé de la meva ànima. I nosaltres, Goltret i Ermengot, donem tres argençades de vinya als tancats, que afronta amb la vinya de Sant Iscle, d’una altra banda amb una vinya de Baró, i d’una tercera amb el camí, pel bé de les nostres ànimes. I jo, Trasver de Llordà, dono una peça de terra que hi ha a la solana, que vaig comprar a Sendred i afronta d’una banda amb terra d’Elegot, d’una altra amb Guitart Sendred i d’una tercera amb mi mateix, el donador, pel bé de la meva ànima. I jo, Guisad, levita, dono una peça de terra que hi ha a la coma i afronta d’una banda amb terra de Guitart, d’una altra amb terra de Tedenella i d’una tercera banda amb la roca, pel bé de la meva ànima. I jo, Mir de Sarragà, dono una peça de vinya que és situada al puig i afronta d’una banda amb la vinya de Sunyer, d’una altra amb una vinya de Madeixó, i d’una tercera banda amb una vinya de Sant Vicenç, pel bé de la meva ànima. I jo, Francemir, dono una vinya que hi ha al vinyar, que afronta d’una banda amb una vinya de Ranolf, d’una altra amb una vinya de Sal·la i d’una tercera banda amb mi mateix, el donador, pel bé de la meva ànima. I jo, Radulf, dono una peça de vinya que hi ha a Sela Magestra, que afronta d’una banda amb una vinya de Santa Maria, d’una altra amb una vinya de Company, i d’una tercera banda amb una vinya d’Arnau, pel bé de la meva ànima. I jo, Arnau, prevere, dono una peça de vinya que hi ha a les Comelles i que afronta d’una banda amb el camí, de l’altra amb un torrent, i d’una tercera banda amb el terme, pel bé de la meva ànima. I jo, Guisad, dono una vinya que hi ha a Cercedol i que afronta d’una banda amb la vinya de Sal·la, d’una altra amb una vinya de Sant Vicenç, i d’una tercera amb la vinya de Sal·la, pel bé de la meva ànima. I dono una terra que és situada a les nous i afronta d’una banda amb terra de Guisad, d’una altra amb terra de Francemir, i d’una tercera banda amb terra d’Oriol, pel bé de la meva ànima.
Així doncs, nosaltres, els abans enumerats, donem aquestes terres i vinyes sobredites, les donem i lliurem a la casa de Sant Martí, bisbe, per les nostres ànimes i les dels nostres avantpassats. I jo, Arnau Mir, junt amb la meva esposa Arsendis, donem, lliurem i confirmem totes aquestes coses abans esmentades a la sobredita església de Sant Martí, bisbe, amb tot el que ara té o bé adquirirà més endavant i amb els seus termes per tal d’ésser mereixedors de rebre el perdó dels nostres pecats davant el tribunal de nostre Senyor Jesucrist. Per això jo, l’esmentat Eribau, bisbe, junt amb els clergues de Santa Maria del Vicus de la Seu, donem i confirmem els alous amb els respectius termes que han estat oferts per les persones abans esmentades, juntament amb la tercera part dels delmes, les primícies, oblacions i els cementiris, i de tot el que té actualment o adquirirà en el futur, de la manera que més amunt s’ha dit, igualment ho confirmem i ratifiquem. De manera que cap comte, vescomte, vicari, vilatà ni cap persona, noble o plebea, tant clergues com laics, no gosi amb temerari atreviment sostreure res de tot això, ni infringir-ho, ni invadir-ne res, ni causar-hi dany de cap mena. I si feia tal cosa, o s’apropiés de quelcom, o en sostragués algun bé, que restitueixi el quàdruple segons l’autoritat canònica, i trenta lliures d’or pur per satisfer el sacrilegi, i a més, que resti excomunicat i vagi a parar amb l’àngel apòstata que enorgullit s’alçà contra el seu creador, al lloc terrible, als antres cruels, ara i per sempre. I el qui sigui complidor d’aquesta donació i ofrena d’almoines, que rebi la gràcia de Déu i tingui part en el si d’Abraham junt amb el bisbe sant Martí. I que d’ara endavant aquesta carta de dotació de l’església i aquesta ofrena d’almoines resti en ferm ara i en tot moment.
Aquest document de dotació de l’església ha estat fet el dia de les nones d’octubre de l’any desè del regnat del rei Enric.
Signatura d’Arnau Mir. Signatura d’Arsenda, que hem demanat que n’escrivís aquesta dotació de l’església de Sant Martí i que els testimonis signessin. Signatura de Galceran de Pinós. Signatura de Pere R. de Ribelles. Signatura de Pere R. de Tost. Signatura de Guifré, bisbe de la santa seu primada de Narbona. Bernat, bisbe. Eribau, bisbe. Signatura de Guillem Miró de Guàrdia.
Maiol, prevere, ho ha escrit a petició i ho signa el dia i l’any abans esmentats."
(Trad.: Joan Bellès i Sallent)
En el seus testaments, Arnau Mir de Tost i la seva muller, Arsenda, datats, respectivament, els anys 1072 i 1068, feren noves deixes a favor de l’església de Sant Martí de Tost. Per la seva part, Arnau Mir de Tost deixà a la seva filla Letgarda i al seu nét Guerau, la parròquia de Tost, juntament amb la de Montan, Noves i el Pla. L’any 1046 Arnau Mir de Tost reconeixia que posseïa la parròquia de Tost en feu de l’església d’Urgell per donació del bisbe Ermengol (1010–1035).
El lloc de Sant Martí de Tost és esmentat en altres documents de venda o donació de terres del segle XI (anys 1042, 1054, 1086, 1094), i en l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins de l’any 1080, on consta, entre els béns dotals d’aquesta, un alou situat a Tost. En el document del 1086, l’alou motiu de donació és situat al terme del castell de Sant Martí de Tost.
En les visites realitzades per manament de l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Rocabertí, a la diòcesi d’Urgell, els anys 1312 i 1314, consta, dins del deganat d’Urgellet, l’església parroquial de Sant Martí de Tost.
L’antiga església parroquial de Sant Martí de Tost, també dedicada a sant Ponç, depèn, actualment, de la parroquial d’Adraén. (MLlC)
Església
L’església de Sant Martí de Tost és un gran edifici, la construcció del qual cal situar en època gòtica o posterior, i que conserva, a les seves façanes de migdia i de ponent vestigis importants d’una església anterior, probablement la consagrada l’any 1040.
A la façana sud del temple s’obren tres finestres de doble esqueixada i una porta aparedada oberta amb arc de mig punt, format per dovelles en les quals s’alternen carreus de gres vermellós i de calcària blanca, amb una clara intenció decorativa, que retrobem en altres esglésies del segle XI, com Sant Ponç de Corbera. A la façana de ponent, al costat de la porta actual del temple, integrats en un llenç de mur que destaca de la resta de la façana i mig tapats per un contrafort, es conserven els vestigis d’un altre portal adovellat, amb un arc format per dovelles de gres vermellós fosc que destaca en el parament.
Els paraments antics, que es diferencien de la resta de la construcció pel seu aspecte més ordenat, són formats per carreus ben escairats, disposats en filades irregulars però força uniformes.
Pels vestigis conservats, poca cosa es pot dir de l’estructura original d’aquest temple, però sembla clar que ens trobem davant d’una obra culta realitzada amb un correcte domini dels mecanismes expressius i tecnològics del moment en què es construí, possiblement l’any 1040, data de l’acta de consagració. (MLlC-JAA)
Pintura
Procedents, segons sembla, de l’església parroquial de Tost es conserven diferents elements d’un baldaquí que degué correspondre a la tipologia de cobricel o baldaquí pla, de la qual resten un bon nombre d’exemplars a Catalunya (Ribes, Benavent de la Conca o Tavèrnoles, entre d’altres). Tots ells consten d’una taula quadrada o rectangular que es disposava inclinada damunt l’altar, mitjançant dues bigues travesseres fixades al mur de la conca absidal. En alguns casos la biga davantera s’aprofitava per a sostenir, a més, una cresteria, com és el cas de Tost, o figures esculpides.
Després de formar part de la col·lecció d’Oleguer Junyent, les peces del baldaquí es van repartir entre el Museu Episcopal de Vic (MEV 5 166) i la col·leció Plandiura, que es quedà amb el plafó principal. Aquest es conserva actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya amb el número d’inventari (MAC 3 905).
Taula de baldaquí procedent de l’església i avui conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya, amb el núm. 3 905 de l’inventari.
ECSA – Rambol
La taula central, que fa 175 cm de llarg i 157 cm d’ample, és presidida per la figura de Crist sedent dins una aurèola circular. Les representacions dels evangelistes segons la fórmula habitual del Tetramorf, amb els respectius cartells d’identificació, ocupen els carcanyols. Tot i ser una obra tardana, la Maiestas Domini conserva el millor estil monumental. Crist seu majestuós sobre un coixí damunt un bloc rectangular i alça els dos braços. Beneeix amb el dret i amb l’esquerre sosté un llibre tancat, o una taula, en la qual es llegeix: EGO SUM LUX MUNDI. L’aurèola el·líptica, gairebé circular, que l’emmarca és decorada amb relleu d’estuc i colradura, tot imitant la incrustació de les pedres precioses en les obres d’orfebreria. Utilitzant segurament models diferents dels tradicionals, l’artista ha sabut adaptar hàbilment els quatre animals alats a la forma dels angles que ocupen i ha aconseguit una simetria de formes i colors difícil de trobar en altres conjunts de pintura sobre taula.
Les restes del baldaquí que actualment es conserven al MEV són la biga davantera i la cresteria, corresponents al número 5 166 de l’inventari. La guerra del 1936–1939 fou la causa que es perdessin les dues bigues laterals, que actualment es coneixen per la publicació de J. Gudiol i Cunill (1929, fig. 174 i pàg. 376).
Cresteria, avui conservada al Museu Episcopal de Vic.
Arxiu Mas
Detall de la biga anterior del baldaquí, avui conservada al Museu Episcopal de Vic.
Arxiu Mas
La biga travessera que es conserva, corresponent a la part anterior, fa 377 cm de llarg × 19 cm d’alt i té decorades —tot utilitzant diverses tècniques— tres de les quatre cares llargues. La cara davantera és decorada amb relleus d’estuc i elements pintats. Els relleus, situats al centre de la cara, defineixen —en alternança— cinc cercles amb lleons inscrits i sis motius estrellats; aquests també els trobem representats tot decorant els muntants del frontal de l’altar de Cardet (l’Alta Ribagorça), i han estat recollits per E. Carbonell (1981, núm. 76, pàg. 86).
La decoració pintada ocupa els dos extrems de la cara. La banda esquerra —des de l’espectador— presenta quatre medallons vermells sobre fons negre que inscriuen, d’esquerra a dreta, un ós, un guerrer que se li enfronta i un centaure sagitari que dispara la seva fletxa vers el brau que ocupa el darrer cercle. La banda dreta mostra una sirena, un cap humà amb potes de cabirol, una cigonya o un ibis i un jove segeter, simbolitzant per parelles l’antagonisme de les forces del Bé i del Mal (per a una descripció i estudi més detallats vegeu el vol. XXII, pàgs. 190–191, de la present obra).
Les altres cares de la biga són decorades per una ziga-zaga que alterna els colors vermell, negre i blanc, motiu que també apareix a les bigues del baldaquí de Sant Serni de Tavèrnoles (vegeu CARBONELL, 1981, pàg. 173).
Les bigues laterals del baldaquí, actualment desaparegudes, feien 120 cm de llargària i 19 cm d’alt cada una d’elles. Presentaven el mateix motiu decoratiu almenys en dues de les cares. Una de les fotografies conservades a l’Institut Amatller d’Art Hispànic (Barcelona) demostra que en una de les cares decorades, possiblement una de les posteriors, s’utilitza a més un segon motiu decoratiu, que forma una retícula o alternança de rombes; aquest motiu pot ésser identificat amb el catalogat per E. Carbonell (1981) amb el núm. 55.
La cresteria, que fa 187 cm de llarg i 25 cm d’alçària, és una peça que presenta onze arcs semicirculars a la part superior i que s’acoblava sobre la part també superior de la biga. En força mal estat de conservació, la decoració a la part davantera encara mostra la representació d’un sant sopar que segueix les pautes iconogràfiques habituals a l’edat mitjana. Jesús presideix la taula al centre de la composició amb un grup de cinc apòstols a cada costat, tot coincidint cadascun d’ells sota d’una arcada. Joan, recolzat sobre Jesús, ocupa la mateixa arcada que aquest; Judes, davant de la taula, rep de Jesús un tros de pa. Sobre la taula i davant de cadascun dels apòstols hi ha un plat amb un peix, una copa i trossos de pa. Exceptuant Joan i Judes, els apòstols estan en actitud de menjar, amb copes al davant o ganivets a les mans. Alguns dels paral·lels iconogràfics importants d’aquesta representació són en els conjunts murals de Santa Maria de la Seu d’Urgell (MEV) i de Sant Andreu d’Angostrina (l’Alta Cerdanya).
En conjunt es pot dir que el dibuix, tant del plafó central com de la biga i la cresteria, segueix una estilització i geometrització sòbria, excessivament rígida en alguns plecs, per a aconseguir la monumentalitat que escau al tema principal. Una paleta de colors senzilla però hàbilment escollida emfasitza la sobrietat del conjunt. Sobre el fons vermell dels carcanyols, a la taula principal, destaquen les figures de color blau o verd —pràcticament negres— amb ales i aurèoles blanques i, dins la màndorla circular de colradura, el rostre amable de Crist amb el seu mantell vermell contrasten poderosament amb la foscor del fons. La decoració de la biga i la cresteria, també molt semblant quant al cromatisme, presenta figures que alternen el color blau o verd fosc amb el blanc, tot sobre medallons vermells que es distribueixen regularment sobre un fons també fosc.
Els colors plans, amb poques concessions a les gradacions cromàtiques, són retallats per un traç negre gruixut, que s’encarrega també de perfilar els detalls anatòmies o la poc poblada barba de Crist. S’ha apuntat la idea que les bigues i la cresteria són obra d’un altre artista que no aconsegueix assolir la monumentalitat de la taula principal (GUDIOL, REGLà, VILà, 1974; BLASCO, 1979). Però el contrast de proporcions entre les pintures i una voluntat expressiva diversa en ambdós casos podria justificar les aparents diferències. La rigidesa i monumentalitat escau al Pantocràtor, mentre que en els temes profans l’artista té més llibertat. L’estil i la paleta de colors, amb tot, es manté igual.
A partir d’uns criteris excessivament geogràfics i pel concepte clarament linealista de l’obra, hom l’atribuí al taller de la Seu d’Urgell (Cook, Gudiol i Alcolea) i la datà a la segona meitat del segle XII, amb posterioritat als frontals d’Ix i de la Seu d’Urgell i amb clars paral·lels amb el frontal dels bisbes de Sant Serni de Tavèrnoles. La filiació és més que dubtosa, sobretot tenint en compte que actualment es qüestiona fins i tot el caràcter estable dels tallers clàssics establerts per la historiografia tradicional.
La composició del plafó central del baldaquí es repeteix als dos laterals de l’altar d’Orós, amb les figures de sant Pere i sant Pau (Post i Ainaud). Segueix, com ha observat J. Ainaud (1957, pàg. 9), una línia d’estilització progressiva que conduirà cap al gòtic, representada, en el mateix àmbit de la diòcesi d’Urgell, pel baldaquí de Sant Serni de Tavèrnoles, que tot i mantenir la tradició iconogràfica romànica presenta un modelatge suau propi del segle XIII avançat. El baldaquí de Tost i els laterals d’Orós, malgrat la qualitat superior del baldaquí, formen part d’un mateix grup estilístic prou diferenciat. Els paral·lels observats en el cercle del mestre de Soriguerola (SUREDA, 1981, pàg. 247), basats en el linealisme i els colors plans, són conseqüència de la contemporaneïtat de les obres i no pas d’una relació directa entre els artistes.
La datació atribuïda al baldaquí va des de la segona meitat del segle XII fins al final del XIII. La primera es recula excessivament per enllaçar amb les primeres obres del taller d’Urgell, els frontals d’Ix i de la Seu d’Urgell, datats al principi del segle XII. La nostra obra, però, és evidentment del darrer romànic, moment en què aquest corrent, poc evolucionat dins dels ambients rurals, es barreja amb les fórmules gòtiques, palpables en l’estilització dels personatges del plafó central, especialment en el rostre de Crist o en l’expressivitat més naturalista de les petites figures profanes de les bigues. Tot plegat ens condueix a datar l’obra dins la segona meitat del segle XIII.
La decoració a base de medallons d’estuc amb el tema del lleó passant, o d’altres animals inscrits, és comú en altres taules tardanes, especialment les de l’anomenat taller de Lleida. Dos d’aquests frontals ens donen idea de la seva datació: el d’Esterri de Cardós, datat el 1225, i el de Sant Martí de la Walters Art Gallery de Baltimore, del 1250. La màndorla circular també és un element present només en obres tardanes, com els ja esmentats laterals d’Orós, el baldaquí de Tavèrnoles, el de Benavent de la Conca, el frontal de Grèixer o les pintures murals de Sant Cristòfor de Toses. (JMAL-GYCP)
Lipsanoteca
Dos detalls de la decoració de la biga anterior, conservada al Museu Episcopal de Vic, i d’una de les laterals, que formaven part de l’estructura del baldaquí procedent de l’església.
Arxiu Mas
Arran d’una visita de membres de l’Institut d’Estudis Catalans a la parròquia de Sant Martí de Tost, el 19 de febrer de 1922 es va descobrir una arqueta que contenia algunes relíquies de la Vera Creu presumiblement adquirides per l’abat Oliba. Actualment aquesta arqueta i el reliquiari corresponent han desaparegut sense haver arribat mai al Museu Episcopal de Vic, on sembla que anaven destinades.
Segons la descripció que publica Pere Pujol i Tubau la peça era formada per dues parts diferents. La primera era una arqueta o cofret de fusta recobert d’un lleugeríssim aplicat metàl·lic, de tonalitat grisenca en tota la superfície exterior i molt desgastat pel refrec del temps. La tapa era lleugerament bombada, amb una anella-agafador al mig on cabien els quatre dits de la mà. Tenia tancadura al lateral ben conservada i feia 32 × 21 × 11 cm. La segona era el reliquiari pròpiament, peça rectangular de fusta de 12,4 cm de llargada, 10,2 cm d’amplada i 35 cm de gruix. Presentava l’interior, on hi havia les relíquies, rebuidat en forma de creu. Una tapa corredora de fusta, engalzada i finament treballada que feia 0,6 cm de gruix, tancava el reconditori. La peça era recoberta exteriorment per rics teixits de seda: es conservaven fragments de tonalitats groga, morada i vermella, que deixaven entreveure una representació zoomòrfica, adherits a la superfície; un teixit blanc i espès a la tapa i un de llistat en vermell, groc, verd, blau, negre i blanc embolcallant el conjunt.
Replegada entre els angles de la creu hi havia una tireta de pergamí d’uns 5 cm de llargada, amb una inscripció en minúscula Carolina on es llegia: “In ac + cruce sunt reliquie de ligno crucis Domini et de sepulcro et vestimento et calciamento S. Marie, Matris Domini”.
A partir de l’estudi de P. Pujol i Tubau i de l’esmentada inscripció hom relacionà la peça de Tost amb la carta publicada per Anselm M. Albareda (L’abat Oliba, (1931) 1972, pàg. 241), segons la qual Oliba comunica a Arnau Mir de Tost que, en compliment d’una petició feta per la seva muller i per llur amic Bonfill, li tramet algunes relíquies: de la Vera Creu, del Sant Sepulcre i del vestit de la Verge Maria que adquirí a l’església de Le Puy(*).
Així doncs, hom establí una primera datació per al reliquiari a partir de la carta esmentada, la qual tot i no tenir data és considerada per Albareda d’entre el 1032 i el 1035. Pere Pujol i Tubau, però, considerà més possible el 7 d’octubre de 1039 com a data de la dedicació i dotació de l’església de Tost. Tot això, per tant, situaria la factura del reliquiari, avui perdut, dins el segon quart del segle XI, la qual cosa juntament amb la tipologia i els materials que el constituïen el devien fer una peça rellevant. (GYCP)
Teixit
El Museu Episcopal de Vic conserva diversos fragments de teixit que formaven part del reliquiari de la Vera Creu: un d’ells (núm. 8 644) formava part del folre de l’arqueta, mentre que la resta (núm. 8 643 i sis fragments amb el núm. 8 642) cobrien l’exterior de la tapa. El primer, llistat amb ratlles horitzontals de diversos colors (vermell, salmó, blanc, verd, groc, blau clar i blau fosc), és un teixit de tafetà amb un sol ordit i tantes trames com colors, tots de seda, i fa 7 cm d’alt i 24 cm d’ample. El segon teixit (núm. 8 643), que fa 10 cm d’alt i 13 cm d’ample, és un samit amb ordits i trames de seda de color vori, decorat a base de cercles amb figures geomètriques i vegetals estilitzades. La resta de fragments —de mides diverses (vegeu-les especificades dins el vol. XXII, pàg. 269, de la present obra)— representen, sobre fons negre, dos hipocamps emmarcats per un cercle, afrontats i oposats, amb cara i orelles de gos i bec d’ocell, que presenten decoració geomètrica de color negre, rosat, groc i verd. Tècnicament constitueixen un samit amb dos ordits i quatre trames, tots de seda.
L’estat de conservació de tots ells no és igual. El primer dels teixits descrits, fora d’uns talls que li donen forma dentada i d’algunes pèrdues d’ordit i trama, encara mostra els senyals dels claus que el subjectaven a la fusta. Els altres fragments, incomplets i trossejats, presenten un estat de conservació força dolent.
Quant a la seva factura i datació, sembla que ens trobem davant d’una mostra d’obres bizantines realitzades cap als inicis del segle XI, tot i que E. Junyent (1933) li donà una atribució hispano-àrab del segle XII. (RMMR)
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- ACU. Llibre de Visites, 1575, núm. 32, fol. 25v; Miret i Sans, 1915–1916, pàg. 47; Baraut, 1978, vol. I, doc. 49, pàgs. 121–124 i doc. 71, pàgs. 151–154; Baraut, 1980, vol. III, doc. 196, pàgs. 30–31; Baraut, 1981, vol. IV, doc. 428, pàgs. 133–134; Tragó, 1982, pàg. 82; Baraut, 1982, vol. V, doc. 546, pàgs. 81–82 i doc. 596, pàgs. 125–126; Baraut, 1982b. doc. 1, pàgs. 158–159 i doc. 6, pàgs. 163–164; Baraut, 1984–85, vol. VII, doc. 1 023, pàgs. 140–141; Baraut, 1986–87, vol. VIII, doc. 1 109, pàg. 36; Baraut, 1988–89, vol. IX, doc. 1 208, pàg. 39, doc. 1 210, pàgs. 40–41, doc. 1 360, pàg. 183, doc. 1 365, pàg. 186, doc. 1 405, pàg. 220, doc. 1 407, pàgs. 221–222, doc. 1 426, pàgs. 239–240, doc. 1 435, pàg. 247, doc. 1 499, pàg. 304 i doc. 1 507, pàgs. 310–311.
Bibliografia sobre la pintura
- Gudiol i Cunill, 1918; Anuari del Foment…, 1921, III, Pàgs. 296–297; Gudiol i Cunill, 1929, Pàgs. 372–379; Post, 1930, I, Pàgs. 296–297, i 1933, IV, Pàgs. 496–497; L’Art catalan…, 1937, Pàg. 13; Cook – Gudiol, 1950, Pàgs. 167–168 i 194; Folch i Torres, 1956, làm. 23; Ainaud, 1957, Pàg. 21; Gudiol, Alcolea, Cirlot, 1956, Pàgs. 26–27; Cook, 1960, Pàgs. 15–16; Junyent, 1960–1961, II, Pàg. 248; El Arte Románico, 1961, Pàg. 134; Ainaud, 1965, Pàg. 9; Schrade, 1966, Pàgs. 182 i 196; Ainaud, 1973, Pàg. 162; Carbonell, 1974–1975, 1, Pàg. 31; Gudiol, Reglà, Vilà, 1974, Pàg. 185; Catàleg del Museu d’Art de Catalunya, 1936, Pàg. 63; Blasco, 1979, Pàg. 29; Ainaud, 1980, Pàg. 84; Cook-Gudiol, (1950) 1980, Pàg. 127; Carbonell, 1981, Pàg. 115; Sureda, 1981, pàgs. 247 i 347–348; Dalmases-José, 1985, pàg. 203; Thesaurusl Estudis, 1986, Pàgs. 49–50; Ainaud, 1989, Pàg. 115.
Bibliografia sobre la lipsanoteca
- Memòria dels treballs fets per l’Institut d’Estudis Catalans, 1922; PUJOL I TUBAU, 1947–1951.
Bibliografia sobre el teixit
- Junyent, 1933; Thesaurusl Estudis, 1986.