Resultats de la cerca

Situació Vista exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Dins el terme municipal de Navès, al cantó de llevant de Besora, i entre les rases de Marsinyac, Vallanca i Antigues, dalt un turó cobert d’argelagues, hi ha l’església de Sant Andreu del Pujol Melós Mapa 292M781 Situació 31TCG862548 A uns 14 km de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, a mà esquerra, que cal seguir i que porta, amb 3,300 km, just abans de la rasa d’Antigues Altes, a un camí, a mà esquerra, que amb una mitja hora a peu deixa a l’església de Sant Andreu JCS Història Documentalment sabem que l’…

Es trobava vora l’església de Sant Andreu del Pujol Melós Actualment resten les ruïnes de la casa del mateix nom, refeta els segles moderns Amb tot, és molt versemblant que una excavació de l’indret aportaria informació d’interès Són comptades les notícies de què disposem avui sobre aquest petit castell Al primer 1109 i segon 1110 testaments de Guillem Guitard de Caboet, de la família d’aquest nom de l’Alt Urgell, són esmentats, entre els seus béns, el castell de Navès i el del Pujol, el qual cal identificar molt probablement amb el que recollim ací Recordem que poc abans 1100 l’església del…

Situació L’església de Sant Martí de Vila-seca és dins el terme de la vall d’Ora, a la riba dreta de l’aigua d’Ora, a prop de la casa Vila-seca Mapa 292M781 Situació 31TCG875544 Interior de la capçalera de l’església, amb l’absis i l’arc que l’obre a la nau L Prat Aspecte que ofereix l’exterior de la capçalera, amb l’absis, ornamentat amb arcuacions cegues i lesenes, seguint els models del romànic llombard L Prat Per anar-hi des de Solsona estant cal agafar la carretera de Berga fins al punt quilomètric 15, on es troba un trencall a mà esquerra que cal seguir Havent fet 2,2 km del camí s’…

Castellar de la Ribera Sant Andreu de Clarà Sant Pere de Castellar Santa Magdalena de les Tàpies Santa Magdalena de Vilaprinyó Sant Julià de Ceuró Santa Margarida de Pampe Santa Maria Savila Santa Eulàlia de Castellar Santes Creus Clariana de Cardener Sant Serni de Clariana Sant Martí de Joval Sant Pere d’Hortoneda Sant Ponç o Sant Ponç de Joval Santa Àgata Sant Miquel de Clariana Santa Maria de la Ribera Santa Constança Santa Maria de la Torre Sant Salvador de Golorons La Coma i la Pedra Sant Serni de la Pedra Sant Lleïr de Casavella Sant Cristòfol de Pasqüets Sant Julià d’Argelaguer Sant…

Situació Un aspecte de les ruïnes del castell de Navès L Prat Es tracta d’una torre situada a l’extrem oriental del veïnat de cases esparses que hi ha al voltant de l’església parroquial de Navès Aquesta construcció, força malmesa, és adossada a cal Mitjana i situada al costat de l’entrada del mas anomenat el Castell Venint de Solsona, poc després de passar l’església parroquial de Navès, trobem un trencall a mà dreta d’on surt una de les pistes de terra que menen, pocs metres més enllà, al Castell i a altres habitatges i construccions per al bestiar que hi ha al seu voltant JBM Història Una…

Els castells Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 El Solsonès, com a terra fronterera, s’organitzà en termes de castells, sobretot a la zona occidental, on aparegué una línia defensiva que connectava amb els castells d’Oliana, Altés i Ogern, de fora de la comarca continuava amb els castells de Ciuró 964, Castellar 964, Clarà 992, Madrona 964, Pi-nell 964, la Rata 1028, Miravé 1000, Llobera 1002, Peracamps 1042, Llanera 1033, Vallferosa 1052…

L’arquitectura civil i militar Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 Al Solsonès hi ha alguns edificis civils i militars que gairebé han esdevingut modèlics els castells-torre d’Ardèvol i de Vallferosa, el castell senyorial de Riner, la torre de la Vila o bé el mas de la Creu de Pedra Aquesta comarca també seria un bon lloc per a fer un estudi de la distribució dels castells en un territori fronterer i per a reconèixer com se’l repartiren, o…