Sant Andreu del Pujol Melós (Navès)

Situació

Dins el terme municipal de Navès, al cantó de llevant de Besora, i entre les rases de Marsinyac, Vallanca i Antigues, dalt un turó cobert d’argelagues, hi ha l’església de Sant Andreu del Pujol Melós.

Mapa: 292M781. Situació: 31TCG862548.

A uns 14 km de la carretera de Solsona a Berga hi ha un trencall, a mà esquerra, que cal seguir i que porta, amb 3,300 km, just abans de la rasa d’Antigues Altes, a un camí, a mà esquerra, que amb una mitja hora a peu deixa a l’església de Sant Andreu. (JCS)

Història

Documentalment sabem que l’any 1100, Ermessenda, germana de Ponç Hug, donà a Santa Maria de Solsona aquesta església “Sancti Andree de Puiol”, que es trobava al comtat d’Urgell, al terme del castell de Navès, juntament amb la de Santa Margarida.

Poc després, l’any 1103, Ramon Miró confirmava aquesta donació, signant també el document el comte d’Urgell. (JCS)

Església

Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, capçada vers llevant per un absis trapezoidal.

J. Segués

Es tracta d’una petita església d’una nau, capçada per un absis trapezoidal molt irregular, orientat al nord-est-est i ostensiblement guerxat vers tramuntana. La nau ha estat coberta amb una volta de canó apuntada, mentre que l’absis ho és amb volta de canó de mig punt.

A l’absis, hi ha obertes dues finestres d’una sola esqueixada, una de centrada a llevant i una altra oberta al mur de migjorn, cegada exteriorment pel regruixit del mur. A la nau hi ha obertes dues finestres, una a ponent i una altra a migjorn, de doble esqueixada, obertes en arc de mig punt. La porta, també en arc de mig punt, és oberta al mur de migjorn, en el qual hom pot apreciar uns forats de bastides.

Els paraments de la nau i els exteriors de l’absis han estat realitzats amb uns carreus simplement escairats i poc polits, disposats en filades uniformes, però molt irregulars, entre les quals s’observen, fins i tot, uns carreus col·locats de través. Malgrat els seus arrebossats, hom pot apreciar que el parament interior de l’absis és molt irregular, amb blocs de pedra sense treballar i sense formar filades definides.

Els murs de la nau foren realçats en època recent. Tots els autors que han estudiat aquesta església coincideixen a opinar que les peculiaritats de la seva construcció són degudes al fet que l’absis trapezoidal és una supervivència d’una església anterior, molt probablement construïda el segle X, i que fou molt refeta, amb la construcció d’una nova nau, i el doblament exterior dels murs absidals, els quals així quedaren incorporats a la nova església. Aquesta segona construcció pot ésser situada dins el segle XII, però amb evidents relacions amb la tecnologia del segle anterior.

L’església original devia ésser del tipus corrent en l’arquitectura del segle X, és a dir, d’una nau, amb absis trapezoidal, la qual segurament es devia obrir per mitjà d’un arc triomfal. La nova nau, segons X. Sitjes, devia seguir els fonaments de l’original. E. Junyent era del parer que el regruixit exterior de l’absis és encara posterior a la nau, opinió certament discutible i que, d’acord amb X. Barral, posa en evidència la necessitat d’una exploració profunda de les seves estructures i subsol, per aclarir els interrogants que aquest edifici presenta. (JAA-JCS)

Bibliografia

• Xavier Sitjes i Molins: Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà I Cardener, Manresa 1977, pàgs. 122-123.
• Xavier Barral i Altet: L’art pre-romànic a Catalunya, Edicions 62, Barcelona 1981, pàg. 233.
• Eduard Junyent i Subirá: L’arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial-Abadia de Montserrat 1983, pàg. 148. (JAA)