Castell de Navès

Situació

Es tracta d’una torre situada a l’extrem oriental del veïnat de cases esparses que hi ha al voltant de l’església parroquial de Navès. Aquesta construcció, força malmesa, és adossada a cal Mitjana i situada al costat de l’entrada del mas anomenat el Castell.

Venint de Solsona, poc després de passar l’església parroquial de Navès, trobem un trencall a mà dreta d’on surt una de les pistes de terra que menen, pocs metres més enllà, al Castell i a altres habitatges i construccions per al bestiar que hi ha al seu voltant. (JBM)

Història

Una de les zones més fèrtils del pagus de l’antiga vall de Lord era el pla de Navès, on hi havia, ben situat, el castell que el bisbe Guisad adquirí del jutge Adó per donar-lo en propi alou a Mir, mitjançant una escriptura de l’any 968. Aquesta és la primera notícia documental que sabem d’aquest castell, el qual, juntament amb “Kastris et Kastellis” i l’honor de “Navazes”, fou donat per Ermessèn a Ramon Mir l’any 1094. L’any 1099 Ponç Hug i la seva germana Ermessèn feren una convinença amb Ramon Mir, a qui encomanaren el castell, amb la promesa de retornar-los la potestat, si així ells ho demanessin. L’any següent, 1100, Ermessèn donà a Santa Maria de solsona les esglésies de Santa Margarida i de Sant Andreu del Pujol (Melós), però Ramon Miró no respectà aquesta donació fins l’any 1103, en què feu donació, en propi alou, del castell de Navès i de les esmentades esglésies. Que aquest Miró no lligava gaire amb Santa Maria de Solsona ho demostra un document del 23 de gener de 1126, on es diu que el paborde, acompanyat d’alguns canonges, es personà al “Kastrum de Navaedes” per tal de queixar-se de la conducta i dels danys que Miró ocasionava, permetent l’enderroc i l’abandó d’algunes cases i els seus conreus. Miró volgué separar i compensar el mal ocasionat amb la donació d’una vinya, situada al lloc anomenat Esquocia. Si bé Eugeni III l’any 1150 confirmà al prepòsit de Solsona l’església de Navasés, foren Alexandre III i Climent III els qui feren esment del castell els anys 1180 i 1188.

Quan l’any 1218 Ramon de Meda contragué matrimoni amb Sança, filla de Ponç de Torroja, rebé dels seus pares Guillem de Bellvezer i Anglesa, el castell de Navès, que li fou donat com a regal de noces. Un altre Guillem, de Besora, n’era castlà l’any 1235, i el 1254 n’eren senyors la família dels Josa, car sabem que en casar-se Bartomeua, filla de Guillem R. de Josa i de Berenguera, amb el noble Ponç de Cervera, rebé aquest castell, del qual, després, l’any 1292, fou castlà Ramon de Jorba, mentre el senyoriu era ostentat per Ramod’Anglesola, el qual lliurà els castells de Navès, Zameda, Vallsboro (Valldora) i Tentellatge, els masos de Vilella i el delme de Talavira al paborde de Solsona, Ponç de Vilaró. Aquest, a canvi, donà el castell i la vila d’Altet, el que posseïa al terme de Llucià, el lloc de Marleti i tot el que tenia a Palau d’Anglesola. Ja l’any 1312 Ramon de Jorba, fill, vengué al paborde de Solsona, Berenguer, les castellanies de Navès i Besora. A partir de la meitat del segle XIV l’esplendor del castell i els seus entorns minvà. Hom deixà abandonat el conreu i s’arribà a un fort despoblament. Hom constata el document de l’abat de Solsona Llorenç de Castellet, a favor de Marc Vila, en el qual concedeix a aquest el castell amb totes les seves cases i terres, per tal que procuri refer les cases i els seus conreus. El que constituïa el clos del castell, actualment és partit entre les cases Motjana, Macià i el Castell, formant el conjunt una planta trapezial, amb un pati interior, al qual s’accedeix per una entrada que té a mà esquerra la part baixa d’una torre circular. Els valls del castell han estat desfets o omplerts. El conjunt arquitectònic que ens ha arribat és el producte de reformes que s’hi introduïren durant els segles XVI-XVIII, com bé palesen les llindes i balconades que donen al pati central. El més destacable n’és, precisament, el conjunt, que delimita perfectament la fortificació i que s’ha mantingut gràcies al fet que la seva major part ha estat habitada fins als nostres dies. (JCS)

Castell

Actualment, gairebé només es conserva la part baixa de la torre principal del castell. El diàmetre d’aquesta construcció de planta circular és d’uns 5,50 m. A la seva part meridional té una alçada d’uns 3 m, i a la part de tramuntana, on s’adossa a l’edifici modern, arriba a tenir uns 5 m d’alçada. Fou bastida damunt la roca.

Els carreus que la formen són més aviat grossos (per exemple, 20 × 60 cm o 30 × 140 cm), tot i que també n’hi ha que només fan 20 × 25 cm o 15 × 20 cm. Aquestes pedres són unides amb morter de calç de no gaire bona qualitat, que es desfà amb els dits.

Aquest edifici degué ésser fet vers el segle XII. Segurament, en una època moderna, se li degué escapçar tota la part superior, que devia correspondre a dos pisos, i hi foren afegits alguns reforços laterals, al costat nord-occidental. (JBM)