Resultats de la cerca
Es mostren 83 resultats
Torre del Moro (Sant Just Desvern)
Art romànic
Situació D’aquesta antiga torre circular només roman el setial F Baltà La Torre del Moro és situada dalt la Penya del Moro 276 m Per arribar-hi des de Sant Just cal seguir les indicacions per anar a Can Mèlic, des d’on se segueix en direcció a tramuntana fins a Can Riscol allí s’ha de deixar el cotxe i agafar un senderol en direcció a ponent Mapa 36-16420 Situació 31TDF223834 Història Al final del segle X a Sant Just hi havia almenys dues torres la de Foret, on tenia béns Dadil, que, feta presonera el 985 a Barcelona per Almansor, oferí posteriorment per la seva…
Torre del Moro de Torà (Ribera d’Urgellet)
Situació Cantonada nord-est, la més ben conservada d’aquesta torre de planta rectangular ECSA - A Villaró Aquesta fortificació és prop del poble de Torà, a l’obaga de la vall de Tost, en una roca que sobresurt d’un dels contraforts de Sarraïnes Mapa 34-11253 Situació 31TGC685805 La via més còmoda per a arribar-hi passa pel coll d’Arnat, a la part de l’altiplà de Montan que dóna a la vall de Lavansa Del coll mateix surt una pista, a l’esquerra, que mena a la vall de Tost A 1 km s’arriba a una cruïlla amb la pista que va de Castellar a Torà Es continua cap a llevant uns 500 m més Les restes de…
Ruïnes del Salt del Moro (la Selva de Mar)
Art romànic
Situació Les restes d’una antiga edificació al costat del Salt del Moro i sota la Roca del Llamp es troben al caire d’un alt cingle i de l’aflorament de llicorella dit les Roques del Duc, en un petit replà de l’abrupte vessant vers el sud-est del castell de Sant Salvador de Verdera, a llevant de les Palomeres i de la tartera dels Tres Pedregats, damunt l’estret fondal del torrent del Salt del Moro Les ruïnes són situades a un nivell més baix que l’antic camí ramader dit Camí dels Bous, que ressegueix, molt amunt, l’eix de la serra de Rodes, des del coll de la Vinya…
Necròpoli del Serrat del Moro o de Cornudella (Massoteres)
Art romànic
Situació Aspecte d'una de les quaranta-tres sepultures que componen aquesta necròpoli ECSA-J Gallart Aquesta necròpoli és situada al NW de Massoteres, al vessant esquerre del Llobregós, a la part est d’una carena de 474 m d’altitud Mapa 34-14 361 Situació 31TCG591311 S’hi accedeix, des de Massoteres, per la carretera LV-3113, que porta a Biosca A 1 km de Massoteres, en un revolt tancat, surt un camí a l’esquerra en direcció oest que puja fins a uns serrats que dominen un barranc i que baixa cap al Llobregós Al S, destaca un turó allargat en sentit E-W, amb un bosc d’alzines que cobreix…
La Torrassa del Moro o Torre del Far (Llinars del Vallès)
Art romànic
Situació Vista de la torre, on és evident l’aparell de grans carreus de la part inferior, considerat com a obra romana J Bolòs Construcció situada als contraforts occidentals de la serralada del Corredor S’hi domina el pas que uneix Cardedeu amb Dosrius i sobretot la plana del Mogent per on passava una de les vies més importants en època antiga i medieval Mapa L37-15393 Situació 31TDG489078 Si seguim la carretera que uneix Cardedeu i Dosrius i Mataró, a poc més de 5 km de la primera població, en arribar al Coll, cal agafar una pista que surt a mà esquerra Al primer trencall, cal tombar cap a…
Ruïnes de construccions del Castell del Moro (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Aspecte de l’aparell d’un dels murs de l’edifici primer E Carreras Amb el nom de Castell del Moro hom anomena un paratge on hi ha les ruïnes de dos antics masos, als quals s’aplica també, indistintament, el topònim, avui ja força oblidat Les construccions estan situades en un replà d’un serrat, a la vall de Rubiés, enlairat sobre el marge esquerre de la riera d’aquest nom, a l’indret de la Costa d’en Dagues El paratge havia estat conreat, sobretot amb vinya i olivar, però actualment és erm, envaït en part per bosc esclarissat, i sobretot per les garrigues Mapa 259M781…
Pedrera de la Muntanya d’en Torró i el Terrat del Moro (Vulpellac)
Art romànic
Situació La Muntanya d’en Torró és la serra que hi ha prop del poble de Peratallada, vers ponent l’antiga pedrera es troba al vessant encarat cap a la població Al cim hi ha el planell conegut com “el Terrat del Moro” Mapa 334M781 Situació 31TEG066469 Des de Peratallada hom pot arribar fàcilment a aquest serrat proper alguns corriols s’endinsen pel bosc del seu vessant, si no gaire alt, força abrupte, en el qual hi ha els talls deixats per l’antiga extracció de pedra, que resten dissimulats per l’espessa vegetació al cim del serrat hi ha els afloraments de roca del Terrat del…
Sitges alt-medievals del carrer de la Rectoria (Terrassa)
Art romànic
Situació Boca de dues d’aquestes sitges de secció ovoidal localitzades en la campanya d’excavació del 1987 D Ferran Grup de sitges d’època alt-medieval localitzades a l’esperó de Sant Pere de Terrassa, concretament al carrer de la Rectoria i a l’interior de l’església de Santa Maria d’Ègara El carrer de la Rectoria discorre vorejant a l’oest i al sud de l’actual recinte de les esglésies de Sant Pere, i presenta un fort desnivell Prèviament a la urbanització d’aquest carrer, l’any 1987, el Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya va portar a terme els treballs d’excavació…
Castells i edificacions militars del Baix Llobregat anteriors al 1300
Art romànic
Mapa dels castells i fortaleses del Baix Llobregat anteriors al 1300 C Puigferrat Abrera Castell de Voltrera Castelldefels Castell de Castelldefels Castellví de Rosanes Castell de Castellví de Rosanes Castell de Miralles Cervelló Castell de Cervelló Collbató Castell de Collbató Corbera de Llobregat Castell de Corbera Cornellà de Llobregat Castell de Cornellà Esparreguera Castell d’Esparreguera Castell de les Espases Esplugues de Llobregat Castell de Picalquers Gavà Castell d’Eramprunyà Torre Comtal de Gavà Martorell Castell de Rosanes Castell de Rocafort Molins de Rei Castellciuró Olesa de…
Enterraments de les Coromines (Aguilar de Segarra)
Art romànic
Un dels vestigis de l’hàbitat que ens han pervingut, en el qual hom, a causa de les regates, ha vist una relació amb l’elaboració del vi F Baltà No ens podem estar de fer referència a uns enterraments, estudiats per l’equip d’arqueologia del CECL d’Igualada, ben propers a la sepultura del Grauet, anteriorment descrita Es tracta de dos conjunts medievals interessantíssims Com en el cas abans ressenyat, el treball d’investigació roman inèdit Jordi Enrich ens facilita els detalls que estem exposant El primer conjunt és indicatiu d’un hàbitat ben disposat on els excavadors fins i tot hi…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina