Resultats de la cerca

Els vestigis d’aquest castell es troben sobre l’ermita de Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis, al nord de Santa Liestra, en un estratègic monticle emplaçat a l’interior d’un meandre del riu Éssera Abans del segle XI aquesta fortalesa era coneguda amb el nom de castell Pelat L’any 925 Leu, Altemir i Alaric vengueren a l’abat Ramir d’Ovarra una vinya “ in castro Pelato, circa rivo Esera, iuxta monasteriu Esvu ”, per nou sous Després de les incursions musulmanes de principi del segle XI el lloc de Sant Quilis restà en mans dels senyors de Santa Liestra, que cediren el seu domini…

Es tracta d’un castell mític car surt citat a les fonts musulmanes a la frontera nord del districte lleidatà o bé com a força expugnada pels musulmans al començament del segle X Tanmateix, tractant-se d’un topònim tan genèric —el terreny pedregós abunda pertot arreu—, hom no s’ha posat d’acord respecte a la seva localització Codera suggereix Pedrui segons J Rubió i Lois seria Soperuny fins i tot hi ha qui el situa a Purroi o més avall En la documentació ribagorçana trobem concretament citats els termes de Cornudella i de Pedros com a límits ponentins del castell d’Areny els anys…

Segons la hipòtesi d’Abad y Lasierra, aquest mític castell era emplaçat damunt la vila de Vallabriga En la visita que l’erudit féu a Ovarra 1772, anà a visitar els voltants del monestir i “ en lo alto de una colina al poniente de dicha iglesia se hallan vestigios del antiguo castro Ripacurciense de que hablan sus escrituras ” Tanmateix, aquesta localització es contradiu amb les informacions instrumentals, puix que tant els falsos d’Ovarra com la donació de la comtessa Toda 1004 donen els següents termenals de la valle Ripacurcense des del Grau d’Ares N fins al Grau de Sant Cristòfol S, i des…

El lloc de Rallui és citat per primera vegada en una adquisició de la comtessa Toda de Ribagorça vers l’any 936 Rallui fou un indret relativament important perquè defensava el flanc dret de la vall de l’Isàvena i es trobava a mig camí entre Ovarra, centre religiós, i Tor-la-ribera, centre polític de la contrada Com a conseqüència d’una incursió dels “pagans”, el vilatge de Rallui quedà destruït i els seus habitants fugiren en totes direccions, fins i tot a terres musulmanes Llavors els comtes Sunyer i Toda de Ribagorça vengueren a l’abat Galí d’Ovarra i a Ricolf Oriolf el feu i…

Aquest temple, parròquia del poble de Castelldans, fou l’església més important de les Garrigues a l’edat mitjana Castelldans, a causa de la seva situació, fou durant aquest període un nucli estratègic de primer ordre L’indret és documentat des del 1033, quan encara era a mans musulmanes Les fonts llatines associen Castelldans amb un terme castral molt extens, que degué quedar reduït després de la conquesta, segurament per la pèrdua progressiva de territori a mans dels feudals durant el període andalusí No obstant això, continuà sent molt extens i integrà altres nuclis, castells…

Aquesta església es localitza a l’entrada del despoblat recent de Nocelles, a 1 033 m d’altitud, a la dreta de la riera de Vacamorta, aigua amunt de Terrassa i sota el poble de Merli En un primer moment l’església de Nocelles estigué relacionada amb el monestir d’Ovarra, on va anar a parar per motius que desconeixem La casa o petit priorat de Nocelles ja existia abans de l’any 981, ja que aleshores Eso confirmà a Santa Maria d’Ovarra i de Nocelles els delmes de la coma Domna i els altres donatius fets pels seus parents i, a més a més, pel remei de la seva ànima, concedí una vinya que tenia a…

La població actual de Montagut constitueix un agregat situat al nord-est del terme municipal El castell es localitzava a prop del nucli actual, sobre el tossal que rep el nom d’“el Vilot” El castell de Montagut fou una de les fortaleses musulmanes que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III en virtut d’una convinença feta l’any 1120 Sembla que la conquesta del castell tingué lloc juntament amb la del castell d’Alcarràs, que ja apareix esmentat l’any 1147 El domini eminent del lloc devia ésser en un primer moment del rei L’any 1181 apareixen…

Aquesta torre i les construccions properes eren situades al Serrat del Sabater, una elevació que domina la confluència del barranc de Vall-llebrera amb el Segre La carretera que va d’Artesa de Segre a Tremp hi passa pel costat L’indret on hi havia el vilatge medieval Serrat del Sabater I era a sobre mateix d’un marcat revolt de la carretera vella La torre, en canvi, era al capdamunt del turó Serrat del Sabater II No hi ha cap dada documental coneguda que faci referència a aquest indret Cal recordar, però, que la contrada d’Artesa de Segre fou conquerida definitivament pels cristians a la…

Aquest monestir, ara desaparegut, era situat entre Santa Liestra i Aguilar Va dependre de Santa Maria d’Ovarra Una de les falsificacions ovarreses consigna la suposada donació d’aquest monestir feta pels comtes Bernat i Toda a l’abat Galafons d’Ovarra El fons històric d’aquest diploma es troba en unes notícies autèntiques del segle X relatives al monestir d’Esvú, primitiu nom del cenobi Al principi del segle X un tal Endiscle lliurà a l’abat Galifons i a la congregació del cenobi d’Ovarra “la casa anomenada d’Esvú amb el seu alou i els seus termes” i, semblantment, la casa que tenien a la…

Les ruïnes del castell d’Aitona són en un turó que domina el poble D’origen islàmic, apareix com un dels castells que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl atorgà al comte Ramon Berenguer III en una convinença feudal feta l’any 1120 La conquesta definitiva d’aquest sector devia anar parella a la conquesta de Lleida i Fraga l’any 1149 L’any 1192, Alfons I confirmà al comte d’Urgell, Ermengol VIII, les donacions i infeudacions que li havia fet el seu pare, Ramon Berenguer IV, entre elles el castro de Aythona L’any 1209, apareix encara el comte d’Urgell com a senyor del castell i la vila d’Aitona Aquell…