Resultats de la cerca

Aquesta església és la parròquia del poble de Bellvís, a ponent de la comarca L’edifici actual fou construït entre el 1802 i el 1842 El primer esment de l’església és de l’any 1203, en què Pere de Bellvís, nét de Guillem Ramon de Montcada i senyor de Bellvís i de Bellestar, en el seu testament dotà l’església de la vila amb la desena part dels seus dominis Torna a ser esmentada en les dècimes papals dels anys 1279, 1280 i 1391, sempre dins el bisbat d’Urgell

Dins el terme parroquial de Sant Joan Despí hi havia una capella dedicada a sant Feliu, que no és documentada fins el 1059 tot i que el 1002 és esmentat el lloc que anomenen Sant Feliu Tot i que no era parròquia, l’església havia de tenir una certa importància des del moment que el 1012, Salla, net del fundador de Sant Benet de Bages, en donar a la canònica barcelonina la parròquia de Sant Joan Despí, l’esmenta com església de Sant Joan i Sant Feliu Sembla que va entrar en decadència després del 1280, que, per sortejar el fet que no s’hi podia dir missa diària, els veïns alçaren una nova…

Tordera forma un petit agregat al nord del municipi de Granyanella El seu castell, tot i que segurament fou construït al segle XI, és esmentat per primera vegada al principi del segle XII El 1112 hom sap que Bertran i Ermessèn eren feudataris del castell de Tordera en nom d’Arnau Bertran i tenien també l’honor d’Altet En el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera del 1133 s’establí que, una vegada morts la seva filla i el seu gendre, la batllia de Tordera passés al seu nét Guillem Es probable que el terme de Tordera estigués dins els límits del comtat de Berga Al segle…

En els anys centrals del segle XI el castrum Benavent estigué, com el castell Biscarri, del qual constituïa l’afrontació meridional —documents del 1055 i el 1078—, en mans del comdor Arnau Mir de Tost, el qual en el seu testament del 1071 en disposà en favor del seu nét Arnau i de la seva filla, la comtessa Valença Bernat Transver, feudatari dels comtes, que l’any 1077 ja havia donat a la canònica de Santa Maria de la Seu importants honors localitzats dins del terme del castell de Benavent, en el seu testament sacramental publicat l’any 1092 llegà el castell al seu fill Guillem…

Una de les primeres mencions documentals del castell de Pradell data de l’any 1086, quan els esposos Guillem Bernat i Adelaida feren donació a Santa Maria d’Urgell del castell de Quermançó, dit també Pradell “ castrum quod dicitur Kermancon alioque nomine Pradelli ”, el qual era emplaçat dins el terme del castell d’Artesa, al comtat d’Urgell D’altra banda, segons l’escriptura, aquest castell els venia per donació de Ponç Guerau I de Cabrera i del seu fill Guerau Ponç II Com és sabut, la nissaga dels Cabrera, vescomtes d’Àger, detenien la senyoria del castell d’Artesa per la…

Enquadrat dins del comtat d’Urgell, el castell de Biscarri sembla haver-se mantingut almenys al segle XI sota el domini eminent del comte L’any 1055 Ermengol III donà el “ castrum Bescarri ” amb la seva església i parròquia de Sant Andreu, amb els delmes, les primícies i les oblacions, a Arnau Mir de Tost, el qual en el seu testament del 1071 el llegà al seu nét Arnau i a la seva filla, la comtessa Valença Ermengol IV d’Urgell, l’any 1078, renovà la donació del seu predecessor amb al comte Ramon V de Pallars, la seva muller Valença i llur fill, Arnau Tot i que la donació del…

Aquest castell era situat a la part més enlairada del tossal on hi ha el poble de Montpalau, al nord del terme municipal Actualment no resta res del castell de Montpalau, que potser evoca un gran casal de trets senyorials que hi ha prop del cim del poble La història d’aquest castell és força desconeguda Potser la primera referència indirecta de la fortificació de Montpalau es trobi en el testament de Bernat Arnau del 1143, el qual llegà al seu nét Arnau el feu que tenia a Montpalau per Pere Bertran Un dels signants d’aquest testament és precisament Pere Bertran de Montpalau…

Torre pertanyent al monestir femení cistercenc de Santa Maria de Vallverd Noguera situada dins el terme del castell d’Estopanyà, al lloc dit Salze o Pla de Salze Donà nom al llogaret conegut com la Torre de Salze Probablement és la mateixa torre de Vilaverd lliurada a l’esmentat cenobi per Guerau d’Estopanyà l’any 1204 Al monestir de Vallverd anaren a parar nobles dames del país, com Elisenda de Girbeta 1231, Sibilla de Monesma i Orraca d’Aguilaniu 1266, Sibilla de Siscar 1333, Beatriu de Castre 1340, Beatriu de Bissaürri 1391, Tecla d’Espés 1437, etc, que amb els seus dots forniren el…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Guàrdia Pilosa, encara que sovint només surt esmentada com a Guàrdia Molt aviat tingué funcions parroquials, que encara conserva en l’actualitat El lloc apareix documentat el 1022, data en què el senyor del castell de Castellar, Seguí, en el seu testament deixà al seu fill Company la torre de la Guàrdia L’església es documenta l’any 1078 en el testament d’un net de l’anterior senyor de Castellar, Sendred Company, que feu deixes a les diverses capelles dels castells del patrimoni familiar, i entre els quals hi havia la de Sant…

La seva situació privilegiada sobre una altura que domina la vall del torrent de Femosa afavorí el fet que Juneda es convertís en una de les defenses més orientals de la taifa de Lleida Les fonts no ens parlen del castell fins que ja era a mans dels senyors feudals L’esment més antic del castell i el lloc de Juneda es troba al testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera, senyor del lloc, de l’any 1133, en el qual féu donació del castell de Juneda al seu nét Pere en alou, de la mateixa manera que el tenia pel comte El castell i terme de Juneda acabà, però, a mans del germà…