Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Santa Coloma de l’Espluga de Cuberes (Gerri de la Sal)
Art romànic
Situació Església troglodítica encaixada en una balma d’un penya-segat de la serra de Cuberes J Tous Aquesta església és situada en el despoblat troglodític situat dins la cinglera d’un penya-segat de la serra de Cuberes, en el vessant abrupte de migdia, sobre el barranc de l’Infern, a prop del punt d’unió amb la Noguera Pallaresa, dins el congost de Collegats Mapa 33-11252 Situació 31TCG397838 L’accés actual és una mica costós, ja que els camins estan abandonats Cal travessar la Noguera pel pont de Baén i seguir la pista del bosc de Pentina que porta al santuari d’Espià Després de passar per…
Castell de Camarasa
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de Camarasa, format als peus del penyal del castell ECSA - M Catalán Les ruïnes del castell es troben al cim i a la falda de la serra sota la qual s’assenta la vila actual Mapa 33-13 328 Situació 31TCG243379 La vila de Camarasa és situada a 8 km de Balaguer seguint la carretera C-147, més coneguda com a carretera del Doll Des de la part alta de la vila, on hi ha l’església de Sant Miquel, surt un carrer pavimentat que porta fins a la cinglera, i d’allí, un petit caminet duu fins al cim CAT Història El castell de Camarasa és un hisn andalusí molt important…
Castell d’Olius
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici actual, la Torreta, a l’interior del qual s’aixopluguen algunes dependències que coincideixen, si més no en part, amb la construcció romànica antiga L Prat A la dreta del riu Cardener, vers el costat nordoriental del municipi d’Olius, situat a la conca alta del Cardener, es troba emplaçat el conjunt format per la Torreta, l’església de Sant Esteve i el singular cementiri gaudinià Assentat damunt un cingle rocallós, dominant una part de la vall del Cardener, s’alça el mas la Torreta on, probablement, hi havia hagut l’antic castell d’Olius Mapa 292M781…
El Barcelonès al segle XI. La primera onada de prosperitat
Art romànic
Els comtes i Barcelona A partir dels esdeveniments de l’any 985, Borrell II —després del seu llarg govern com a comte de Barcelona 947-992, en el qual veié l’obertura de la regió a les influències externes— fou succeït per Ramon Borrell 992-1017, que dirigí les expedicions dels anys 1010 i 1017, la qual cosa degué contribuir força al prestigi de la casa de Barcelona L’ambient de confiança donà pas a l’increment de la colonització del Penedès fins al riu Gaià, i així es desplaçà definitivament la ciutat de la frontera Malgrat l’estat de confusió en què es trobaven els regnes dels taifes, el…