Resultats de la cerca

Situació Vista aèria del conjunt del castell de Santa Oliva i l'església, on destaca la torre i l’espadanya del santuari de la Mare de Déu del Remei ECSA - J Todó Aquest castell és situat al cim d’un petit turó, al mig de la plana meridional del Penedès, al nord del Vendrell, al costat de la població de Santa Oliva Mapa 35-17447 Situació 31TCF808669 S’hi ha d’entrar per la porta de l’església del Remei A dins, es pot accedir al terrat de la torre per una escala metàllica, installada arran de la restauració La clau de la capella i del castell és a la Casa de la Vila JBM-RMUC-JARN Història El…

L’església de Santa Maria de Santa Oliva apareix documentada bastant tard El 1120, en la butlla papal de confirmació dels béns del monestir de Sant Cugat, s’esmenten les esglésies de Sant Julià del castell de Santa Oliva i Santa Maria de Santa Oliva Aquest temple, doncs, es trobava vinculat a Sant Cugat, que era senyor del terme i en tenia la tutela L’any 1158 el bisbe de Barcelona va atorgar de nou a Sant Cugat les esglésies de Santa Maria i Sant Julià de Santa Oliva que havien estat destruïdes pels sarraïns Es podria relacionar aquesta devastació amb la incursió almoràvit al Penedès del…

El lloc és documentat el 1196 El 1214 la casa de Santa Oliva —dita abans Llobregat— en una disputa amb Pere de Fonollar és adjudicada a Bernat de Fonollar El 1587 la capella era a la torre de Gaspar Muntaner

L’Albornar és un enclavament pertanyent al municipi de Santa Oliva, situat dins els termes d’Albinyana i Banyeres del Penedès, que fou una antiga quadra en època medieval Dins aquest enclavament hi ha el mas d’Albornar, amb restes del segle XIV, però molt refet al segle XVI, que conté peces de notable interès artístic El lloc d’Albornar s’esmenta per primera vegada l’any 1011 El 1202 Pere de Banyeres i els seus cediren al monestir de Sant Cugat del Vallès la quadra amb la torre anomenada Albornar A partir d’aquest moment resta sota el domini santcugatenc En el testament de Guillem de Santa…

Situació L’església de Sant Pelai, situada a l’ombra del castell de Vallmanya, es troba vora una de les masies de la contrada que li ha donat el nom Mapa 362M781 Situació 31TCG833325 Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església L Prat Una de les cares que figuren a l’exterior d’un dels murs de l’església L Prat Venint de Vallmanya a 1,300 km, i a mà dreta, hi ha un trencant que indica l’Oliva i Bonsfills Abans d’arribar a ca l’Oliva, on guarden la clau , hi ha, a mà dreta i enmig dels camps, l’església de Sant Pelai JCT Història Aquesta església es trobava dins l’…

Situació Vista aèria del conjunt del castell de Santa Oliva i l'església, on destaca la torre i l’espadanya del santuari de la Mare de Déu del Remei ECSA - J Todó La capella de la Mare de Déu del Remei és situada dins l’àmbit del castell de Santa Oliva, amb el qual forma un tot harmònic El conjunt és a 4,5 km del Vendrell per la carretera de Llorenç del Penedès JCR-LICS Mapa 35-17447 Situació 31TCF808669 Història Com el castell de Santa Oliva, Sant Julià del castell estigué vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès La seva primera referència documental es troba en el precepte del rei…

Al lloc de Penafel, segurament molt a prop de les restes de l’esglèsia de Santa Maria de Penafel, s’aixecà almenys des del segle XI una fortalesa que pertanyia a la família dels Santa Oliva En el testament de Gombau Ramon de Santa Oliva de l’any 1097 aquest llegà al seu germà la fortitudine de Penna fedel A mitjan segle XII encara existia aquesta fortificació, tal com consta en el testament de Guillem Ramon de Santa Oliva de l’any 1143 Al final del segle XII i al principi del segle XIII apareixen documentats Ramon de Penafel 1181 i Pere de Penafel 1211

Aquesta torre es pot datar als segles X-XI, encara que la referència sobre la seva existència és més tardana, del 1132 El 1292 n’era el seu propietari Ramon de Saltells, procurador de les possessions que el monestir de Sant Cugat tenia als termes dels castells de Santa Oliva i Albinyana

Necròpoli Tomba de Ca la Pruna, una de les sepultures més antigues de la població F Baltà La població de Pals té escampades pel seu emplaçament diverses sepultures Al turó de Pals hi ha tombes excavades a la roca d’èpoques molt diverses Tot i que sigui difícil d’assegurar, possiblement hi ha sepultures que hom pot datar des de l’època visigòtica fins cap a l’any 1000 Potser una de les sepultures més antigues és la situada davant Ca la Pruna de Pals, a l’entrada actual de la població vella És de planta rectangular i orientada de llevant a ponent Té una longitud de 160 cm i una amplada de 36 cm…