Situació
Vista aèria del conjunt del castell de Santa Oliva i l'església, on destaca la torre i l’espadanya del santuari de la Mare de Déu del Remei.
ECSA - J. Todó
La capella de la Mare de Déu del Remei és situada dins l’àmbit del castell de Santa Oliva, amb el qual forma un tot harmònic. El conjunt és a 4,5 km del Vendrell per la carretera de Llorenç del Penedès. (JCR-LICS)
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF808669.
Història
Com el castell de Santa Oliva, Sant Julià del castell estigué vinculada al monestir de Sant Cugat del Vallès. La seva primera referència documental es troba en el precepte del rei Lluís el d’Ultramar de l’any 938, que confirma les possessions de Sant Cugat i esmenta l’església de Santa Oliva. Aquesta subjecció al monestir vallesà es comprova també en les diferents butlles papals dels segles XI i XII, com la de l’any 1098 d’Urbà II o la de Calixt II de 1120.
Vista de l’interior de l’absis amb tres obertures de doble esqueixada.
ECSA - J. Cruanyes i LI. Claver
Al principi del segle XII, l’església de Sant Julià fou destruïda, segurament per les incursions almoràvits. El 1158 el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, concedí al monestir de Sant Cugat les esglésies que aquest cenobi tenia en les seves propietats i que destruïren els pagans, entre elles la de Sant Julià, situada al castell de Santa Oliva, amb els seus delmes, les primícies i les ofrenes. S’esmenta també en aquest document l’església de Santa Maria, al costat del castell de Santa Oliva, perquè s’hi establissin monjos de Sant Cugat. Així es creà el priorat de Santa Oliva, el qual absorbí aviat l’església de Sant Julià; Santa Maria de Santa Oliva passà a ésser la parroquial i Sant Julià restà com a seu del priorat.
Al segle XIV el priorat de Santa Oliva ja no tenia cap monjo ni donat, i només un monjo de Sant Cugat conservava el títol de prior de Santa Oliva. (SLIS)
Església
L’església formava part del castell i sols conserva, d’origen, l’absis semicircular, que fou sobrealçat fins a convertir-se en torre de defensa, damunt del qual hi ha el campanar de cadireta amb dues obertures de mig punt. La nau fou eixamplada al segle XII i reformada posteriorment en estil gòtic. La volta és de canó una mica apuntada.
Seccions i planta del castell i del santuari del Remei, que conformen un tot unitari.
J. Cruanyes i LI. Claver
A l’absis, interiorment, hi ha tres finestres de doble esqueixada, alguna reconstruïda, i als laterals de la nau, quatre arcs formers apuntats amb columnes per banda.
Aquesta església ha sofert moltes modificacions al llarg dels segles, que n’han desvirtuat la primitiva forma. La portalada és a la façana de migdia, però fou refeta durant unes obres l’any 1610. Com ja s’ha apuntat més amunt a la torre emmerletada del castell, que forma un conjunt amb l’església, es conserven en molt bon estat dues finestres geminades en una cara, una a les altres cares i l’altra cega, totes amb columnes i capitells trapezials. En el seu interior s’ha construït una escala metàl·lica per poder-hi accedir i també per reforçar-la. L’interior d’aquesta església fou restaurat l’any 1984. (JCR-LICS)
Bibliografia
- Rius, 1945-47, 3 vols., pàssim
- Llorach, 1983, pàgs. 182-184
- Cruañes, 1990, pàgs. 109-110