Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Santa Maria d’Ordèn (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Tradicionalment, hi ha hagut una certa confusió sobre el titular d’aquesta església, per creure-la igual o identificar-la amb Talltendre Aquesta confusió pot provenir ja de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell datada l’any 819, però que de fet no és anterior a mitjan segle X, on s’esmenta Taltennar vel Orden El que és segur és que al principi del segle XIV no era parròquia, ja que no s’esmenta en cap de les tres visites arquebisbals fetes a la Cerdanya entre el 1312 i el 1314 Modernament es va considerar filial de Talltendre i ara depèn de la parròquia de Bellver Es tracta d’una capella…
Santa Eulàlia de Ronçana
Art romànic
L’església parroquial de Santa Eulàlia centra el conjunt de cases que formen el barri de la Sagrera El temple apareix documentat l’any 932, quan en l’acta de consagració de Sant Genís de l’Ametlla, figura com a afrontado territorial el terme de Santa Eularia Així mateix, entre la darreria del segle X i l’inici del segle XI són nombroses les escriptures de vendes i donacions de béns immobles situats dins els límits territorials de Santa Eulàlia de Ronçana Segons un document datat el 1059, els comtes Ramon Berenguer i Almodis feren donació de tot el feu comtal que tenien en el terme de la…
Santa Margarida de Roses
Art romànic
El monestir de Santa Margarida de Roses, anomenat també de Santa Margarida del Prat de Roses, existia ja al segle XIII i havia estat fundat en una església dedicada a Santa Margarida, la qual és esmentada al segle X, com un dels límits de l’estany de Castelló, en el precepte de Lluís el d’Ultramar, de l’any 953, i en altres documents dels anys 959 i 982 El precepte fa consignar que a llevant l’esmentat estany limita amb “ Sancta Margarida vel in ipsa arena” En les Rationes decimarum de l’any 1279 apareix ja com a “ monasterio dominarum Sancte Margarite ” i l’any 1280 com a “ ecclesie Sancte…
Esglésies de la Cerdanya anteriors al 1300
Art romànic
Alta Cerdanya Angostrina i Vilanova de les Escaldes Sant Andreu d’Angostrina Sant Martí d’Envalls Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes Bolquera Santa Eulàlia de Bolquera La Cabanassa Santa Maria de la Perxa Dorres Sant Joan de Dorres Santa Maria de Bell-lloc Èguet Sant Esteve d’Èguet Eina Sant Miquel d’Eina Enveig Sant Sadurní d’Enveig Santa Eulàlia Sant Fructuós de Brangolí Er Sant Genís d’Er Mare de Déu d’Er Estavar Sant Julià d’Estavar Sant…
Sant Iscle i Santa Victòria de Talltendre (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Mur meridional de l’església, amb la seva porta d’entrada ECSA - A Roura Aquesta església és la parroquial del poble de Talltendre, llogaret enlairat a la dreta del Segre i arrecerat al turó de la Llacuna Mapa 35-10 216 Situació 31TCG985955 Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que surt de Bellver en direcció N i que passa per Ordèn RMAE Història L’esment més antic d’aquesta església parroquial es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat reflecteix l’estat de la diòcesi d’Urgell al final del segle X Per…
Datació de l'origen dels nuclis cerdans
Art romànic
A continuació es presenta la llista de nuclis de població de la Cerdanya amb indicació del temps aproximat en què van aparèixer S'indiquen amb un 1 els nuclis desapareguts però dels quals ha restat un mas i el topònim com a testimonis de fossilització històrica, i amb un 2 aquells dels quals es desconeix el prment precís de despoblament o desaparició total del nucli NUCLIS NEOLÍTIC BRONZE IBÈRIC ROMÀ SS VI AL X S XI S XII S XIII DESAPARICIÓ Age X X X X X X Alf X X X SXVII1 All X X X X Alp X X X X X X Ambret X S XIV Anes X X X X X Angostrina X X X X Ans Sallagosa X X X X S XVII Ansovell X X X…
Bibliografia sobre el marc històric del romànic del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell
Art romànic
Bibliografia A Altisent i Altisent Diplomatari de Santa Maria de Poblet , vol I, Anys 960-1177 , Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1993 X Ballestín Prosopografia dels fuqahā’ i ‘ulamā’ de la zona oriental del Tagr al-’alā Balagà, Lārida, Turtūša , “Estudios onomástico-biográficos de al-Andalus Homenaje a José M Fórneas”, VI, CSIC, Madrid 1995, pàgs 489-532 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys 1101-1150, de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell , “Urgellia” la Seu d’Urgell, IX 1988-89, pàgs 7-312 C Baraut i Obiols Els documents, dels anys…
Sant Pere d’Olopte, abans Sant Feliu (Isòvol)
Art romànic
Situació Vista aèria del sector més enlairat del poble d’Olopte, presidit per l’església de Sant Pere ECSA - M Catalán L’església parroquial de Sant Pere s’aixeca al capdamunt del poble d’Olopte, en una posició dominant Mapa 36-10 217 Situació 31TDG025943 Per a arribar a Olopte cal agafar la carretera N-260 de la Seu d’Urgell a Puigcerdà Passat Isòvol i abans d’arribar al poble d’All, s’ha d’agafar una carretera local en direcció nord que, en menys de 2 km, deixa al peu de l’església de Sant Pere RMAE Història La menció més antiga de la parròquia d’Olopte surt en l’acta de consagració de la…
Castell de Benavarri
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila de Benavarri, amb les restes del seu castell i l’església de Santa Maria al cim d’un petit esperó calcari que domina la població ECSA - JTodó Les restes d’aquest antic castell, situades al costat de l’església de Santa Maria, es troben al cim de la població de Benavarri, sobre un esperó calcari vora el barranc de Sant Medard Mapa 32-12 289 Situació 31TBG919649 S’arriba a Benavarri per la carretera N-230 que parteix de Lleida en direcció nord JBP Història El lloc de Benavarri fou probablement un punt important de la frontera musulmana, i el seu castell degué ser…
Castell d’Amposta
Art romànic
Situació Primer fossat interior del castell després dels treballs de rehabilitació acabats el 1995 ECSA - J Bolos El castell d’Amposta és situat al marge dret de l’Ebre, en una prominència de la terrassa quaternària, en un punt on el riu s’estreteix, a pocs quilòmetres de la seva desembocadura El recinte actualment és al bell mig del nucli urbà i el centre històric Mapa 32-20 522 Situació 31TBF957099 El castell és al costat mateix de l’entrada a Amposta pel Pont Penjat Per Amposta passa la carretera N-340 Història Un dels primers pobles que ocupà l’àrea del castell foren els ibers, que s’hi…