Resultats de la cerca

Aquesta església és situada a uns 800 m a llevant de la vila de Prats de Molló L’esment més antic d’aquesta capella és de l’any 1245, en què Bernat de Ribelles, rector prevere beneficiat de l’església de Sant Martí, va subscriure l’acta de consagració de Santa Justa i Santa Rufina de Prats de Molló No sembla pas que aquesta església passés mai de ser una capella de la parròquia de Prats En la dècima papal del 1279 es considera una capella i es fa constar que el seu capellà, Ramon de Coç, no havia de pagar res, segurament per les seves pobres rendes El mateix succeí el 1280 L’…

Malgrat que el lloc fou ocupat i repoblat des de la segona meitat del segle XII, de la seva església no se’n tenen referències fins al final del segle XIII L’any 1279 el rector de Monte Brione contribuí amb 20 sous i 8 diners a la dècima papal, una quantitat modesta que és un indicador de les minses rendes de la parròquia en aquells moments El rector de Montbrió va restar exempt de pagar l’esmentada dècima papal el 1280 perquè no tenia les rendes parroquials suficients L’església de Montbrió del Camp esdevingué sufragània de la parròquia de Santa Maria de Cambrils, i al final del…

Aquesta església es trobava al lloc de la Foradada, prop del llit del riu Anoia, a la zona del Pas de Piles No es conserva cap indici del seu possible emplaçament És documentada per primera vegada l’any 1279 en la relació dels delmes que el bisbat de Barcelona pagà a la Santa Seu per les croades En aquell moment l’església de la Foradada pagava 36 sous pel mateix concepte el 1280 va pagar també 36 sous El 1509 l’església ja estava caient i s’aguantava mitjançant unes traves El 1731 consta que es trobava en ruïnes, tot i que encara hi havia un benefici titular a Sant Miquel…

L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Font-rubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina Al final del segle…

L’església parroquial de Sant Pere de Font-rubí fou completament modificada al segle XVIII, i es perdé tot indici de la seva antiga construcció, que devia datar del segle XI Des d’aquest mateix segle Sant Pere de Fontrubí va dependre de la canònica de Solsona Aquesta subjecció és clarament reflectida en les butlles papals d’Urbà II, del 1097, i d’Eugeni III, del 1151 Així mateix, l’església és esmentada en l’acta de dotació i consagració de Santa Maria de Solsona del 1163 Font-rubí formava part del petit grup d’esglésies penedesenques, que controlava la canònica solsonina Al final del segle…

Aquesta església era situada prop de l’església de Sant Miquel de Ponts, construïda vora la torre o Bastida de Ponts i situada a l’actual Farga de Moles En l’acta de consagració de Sant Miquel, l’església de Sant Cristòfol figura entre els béns amb què el prevere Cristià, fundador de totes dues esglésies, dotà Sant Miquel L’any 990, un nebot del fundador, el prevere Cristià, va fer donació de la part que li corresponia de les esglésies de Sant Miquel i Sant Cristòfol de Ponts a favor del bisbe Salla i de Santa Maria de la Seu el donador es reservava la propietat, mentre visqués, amb l’…

Savartès fou una quadra del castell de Banyeres Savartès com a topònim apareix esmentat per primera vegada l’any 936 en la permuta del castell de Castellví de la Marca pel castell de la Guàrdia de Montserrat entre el comte Sunyer i els germans Calabuig í Guadamir En la capbrevacíó del terme i el castell de Banyeres de l’any 1432, en la confessió de Miquel Llagostera, aquest declara que té una casa o alberg al lloc de Savartès, i presenta una carta feta a Bernat Llagostera, en poder de Bernat, clergue, rector de Banyeres, amb data de 25 de juliol de 1250 En una de les afrontacions de l’edifici…

El primer esment, ara per ara, conegut del lloc de Lladorre és de l’any 1146, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cardós o del Pui, en la qual els habitants d’aquesta vila es comprometien a pagar anualment a la nova església, per al seu manteniment, un modi de blat L’any 1314, en la relació d’esglésies parroquials del deganat de Cardós visitades per delegats de l’arquebisbe de Tarragona consta l’església de Sancti Martini de Ribera Ayque , que, per l’ordre o itinerari de les esglésies visitades, ha de correspondre a Sant Martí de Lladorre, encara que podria…

Aquest castell es trobava en el mateix lloc on ara hi ha les ruïnes del poble de Vilamflor, a la falda oriental de la muntanya de Mata Negra L’any 1030 el comte Ramon IV de Pallars Jussà feu donació de la vila de Vilamflor en alou a Vidal i els seus descendents en endavant, els veïns haurien de pagar-li els delmes i prestar-li els serveis convinguts Vilamflor figura entre els castells i els llocs que Ramon IV havia pres al seu germà Guillem II, segons les querimònies que l’any 1057 tingueren lloc entre els dos comtes cosins, Ramon V i Artau I Al llarg dels segles XIII i XIV…

La capella de Sant Pau, avui desafectada, ocupa el costat oest del claustre del cementiri, el qual és situat a la banda de ponent de l’església parroquial de Sant Jaume Una menció documental d’aquesta capella data del 1294, en què el rei Jaume I de Mallorca notificà al veguer, al batlle i al jutge de Vilafranca que la vila havia de pagar una renda anual de 6 sous per tal de fer front a les obres d’engrandiment del cementiri, ja que la construcció de la nova capella n’havia ocupat una gran part L’any 1410, en una escriptura, aquesta església és esmentada com a “capella claustral”…