Resultats de la cerca

Malgrat que el lloc fou ocupat i repoblat des de la segona meitat del segle XII, de la seva església no se’n tenen referències fins al final del segle XIII L’any 1279 el rector de Monte Brione contribuí amb 20 sous i 8 diners a la dècima papal, una quantitat modesta que és un indicador de les minses rendes de la parròquia en aquells moments El rector de Montbrió va restar exempt de pagar l’esmentada dècima papal el 1280 perquè no tenia les rendes parroquials suficients L’església de Montbrió del Camp esdevingué sufragània de la parròquia de Santa Maria de Cambrils, i…

El castell reial de Lleida disposava d’una capella dins els seus murs És probable que fos dedicada a Santa Maria L’església ocupava un sector de l’ala de ponent de la fortalesa, que fou destruïda en gran part el 1812 per l’explosió del polvorí Segons els plànols que s’han conservat, era un temple que tenia un cimbori octogonal sobre trompes Encara en subsistien vestigis a l’inici del segle XX Una de les primeres referències històriques de la capella de la Suda és de l’any 1279, en què, entre els que contribuïren a la dècima papal, consta B Gaufred, capellà de la capellanía del…

L’església de Santa Maria era edificada en el lloc conegut aleshores com “ Turario ”, probablement un indret pantanós situat a la part més elevada de la vila El temple fou edificat al segle X pels monjos benedictins del monestir de Sant Esteve amb la intenció que fos la parròquia de la població Sembla que des d’un principi fou administrada per dos sacerdots amb els títols de capellà major i domer, als quals va afegir-se l’any 1265 un tercer sacerdot amb el títol de sagristà L’església és esmentada en una butlla papal de Benet VIII de l’any 1017 com a donació al monestir de Sant…

L’actual església del poble de Comabella, al sector meridional del terme, és un edifici modern, amb una llinda que porta la data de 1818 Tanmateix, els orígens d’aquest temple són molt més antics, si tenim en compte que el lloc de Comabella és conegut des de l’any 1064 i que el 1069 ja hi ha documentada una església, dita de Sant Just, potser l’antic titular del temple L’església de Sant Esteve no és esmentada amb seguretat fins l’any 1162, que apareix en una butlla papal entre les esglésies dependents de la canònica de Sant Pere d’Àger Aquesta vinculació amb la canònica d’Àger…

Aquesta església és la parròquia del poble de Vilella de Cinca Actualment el temple és un edifici d’estil barroc El seu primer esment es remunta a l’any 1279, que consta que “l’abat” o rector de l’església de Vilella contribuí a la dècima papal d’aquell any

Aquesta església és la parròquia del poble de Rosselló de Segrià, al nord de Lleida L’actual edifici és una construcció barroca El primer esment documental de l’església és de l’any 1279, en què el capellà de Roicello de Segriano contribuí a la dècima papal per a les croades

El lloc d’Espona Sponda és consignat des de l’any 875, en què apareix com a afrontació de la villa d’Ans o Ancs Tenia una església dedicada a sant Salvador, que fou confirmada al monestir de Cuixà l’any 968 per la butlla papal de Joan XIII No se’n coneix cap rastre

Poques referències es conserven d’aquesta església situada dins la vila de Cervera Se sap que estigué subjecta al priorat ripollès de Sant Pere Gros Entre els qui estaven exempts de la dècima papal dels anys 1279 i 1280 al bisbat de Vic, hi figura fra Nicolau, rector i procurador de Sant Salvador de Cervera

Es tracta d’una església esmentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII Torna a ser documentada, dins el deganat d’Urgell, en la dècima papal del 1279 No es coneix amb seguretat on era situada, però hom creu que era a la partida de la Novella o prop d’allí

El poble de Sarroca, és situat al sector sud del Segrià L’actual temple parroquial, al mig del poble, sota el castell, és una construcció gòtica, amb una portada renaixentista El primer esment de la parròquia de Santa Maria de Sarroca es troba en la dècima papal del 1279, en què el capellà de Sarroca hi contribuí amb 45 sous i 3 diners