Resultats de la cerca

Un document del 23 d’abril de 1133 parla de la forciam de Spinalbes, illam quam dicunt Podium de Castellar, cum eiusdem castrum, domorum et forciarum , que el cavaller Bertran de Merola i els seus varen cedir a Pere Udalard de Sentfores Devia ésser un castell o fortalesa subsidiari del de Meda, que estenia la seva jurisdicció fins a Espinelves No es parla ja d’aquest castell o fortalesa en la documentació del segle XIV

Antiga torre de vigilància del camí del Conflent, avui desapareguda, que ha donat nom a una masia i un antic veïnat de l’esquerra de la Tet, a llevant de Serdinyà El 1225 ja es documenta la villa de la Guàrdia i el 1389 es parla de la torre de la Guàrdia

Antiga capella o parròquia del terme d’Alella desapareguda al final de l’edat mitjana, i de la qual no resten testimonis materials Un document del 1067 parla d’una finca a Alella en terme de Santa Susanna, i el 1104 és esmentada com a parròquia Les seves notícies es perden al segle XIII, i segurament va desaparèixer arran del despoblament de la baixa edat mitjana

Hom parla a la “villa caciano” 914 d’un “castrum de Catiano” el 1116, anomenat el 1373 “castri de Caciano di Silva” El 1330 els jurats de Girona feien referència a les “invasiones et occupaciones castri de Caciano” i l’any 1391 tornaven a sollicitar del rei el perdó pel “cremament del castell de Cassà e altres crims per lo fet de Cassà” comesos per veïns de Girona

Aquesta ermita, situada a llevant del poble de Cornellà del Bèrcol, té un origen molt antic El lloc de Paravis és esmentat des de l’any 1094 i es troba documentada l’església de Santa Maria de Cornellà , segurament l’actual Mare de Déu del Paradís, el 1215 Un instrument del 1341 parla del santuari ja com de la capella de Santa Maria del Paradís, dita del Vilar

Dues vegades, l’any 1176 i el 1190, en documents de Sant Joan de les Abadesses, es parla de l’alou de Sant Joan de Ginestet, a Sora No creiem, però, que es tracti de cap capella o, en tot cas, podria ésser la de Sant Joan del Noguer, que és documentada des de l’any 1245 en el testament de Beatriu de Posa En tot cas hi ha molta distància entre el mas Ginestet i l’actual capella de Sant Joan del Noguer

Actualment no queda cap vestigi d’aquesta capella i antic santuari esmentat per Sanç Capdevila Sols recorda el seu emplaçament el nom d’una partida del terme, anomenada Mas de Sant Pere, situada a la vall del riu Corb, a llevant del poble de Sant Martí de Maldà Sota la partida del Mas de Sant Pere i dividida per l’actual carretera L-201, hi ha una altra partida anomenada Puig Pelat, on la tradició oral parla de la possible existència d’un poblat

Capella de situació desconeguda bé que situada dins la parròquia de Sant Esteve de Ripollet En el lloc d’Arcanova tenia abundants possessions el monestir de l’Estany per cessió dels Òdena i per adquisicions que van del 1141 al 1302 En ells es parla de la Domus o casal d’Arcanova i el 1272 s’esmenten unes terres prop de Sant Pere d’Arcanova Aquesta capella és consignada també en visites pastorals de Barcelona des del 1401, i el 1508 es diu que es va restaurar No en coneixem notícies posteriors

Aquest castell s’aixecava en un turó de 251 m d’altitud, al marge esquerre del riu Ebre i al SW de Benifallet La primera menció del lloc de Som és de l’any 1158, en què el terme és esmentat en una donació a la catedral de Tortosa En el testament de Pere de Rajadell del 1163, es parla del castello Summum L’únic que resta a l’indret de l’antiga fortalesa és el basament d’una torre de planta circular, d’un parell de filades d’alçada

Era la capella del castell de Terrassa, tal com consta en un document de l’any 1303, que parla de la “capella sancti Fructuosi constructa in villa Palatí Terracie” El primer esment documental de què tenim constància és de gairebé un segle abans, concretament de l’any 1206 i la seva condició parroquial es troba testimoniada el 1243 Al començament del segle XIV estava tan malmesa que amenaçava ruïna tal com llegim en un document de l’any 1333 “ipsa capella per nimia vetustate minatur ruine” De tota manera subsistí fins a la darreria del segle XVI