Resultats de la cerca

La menció més reculada de la presència d’una església a Selma es troba en un document de l’any 978, en què el bisbe Vives de Barcelona cedí el castell de l’Aibà a Guitard de Mureden El bisbe es reservava, però, les esglésies incloses en els castells de l’Aibà i Selma, amb els seus delmes, primícies i oblacions Aquest document, però, presenta algunes característiques que fan sospitar de la seva autenticitat, tal com s’exposa en parlar del castell de l’Aibà En realitat, el primer esment de l’església de Sant Cristòfol de Selma és de l’any 1030, en què Ermengarda, filla del comte…

Al segle XIII hi havia a Prades una capella dedicada a santa Maria Magdalena, el patronatge de la qual va ser cedit el 1298 per un canonge tarragoní, Andreu d’Alba rea, als mercedaris de Tarragona Aquest canonge, a més, va dotar la capella amb diverses terres a Vilanova de Prades per al manteniment d’una xantria En aquesta capella s’establí una comanda de l’orde de la Mercè, segons la bibliografia local, des del 1290 El 1547 es fa menció només de la presència de dos religiosos un d’ells el comanador El 1574 s’ordenà la seva supressió, com altres casos semblants, a causa de la…

El lloc del Pont d’Armentera és conegut des de l’any 980, quan apareix esmentat en les afrontacions del castell de Cabra L’església del Pont d’Armentera fou en un primer moment sufragània de la de Querol L’any 1348 l’arquebisbe Arnau Sescomes erigí en església parroquial la capella de Santa Magdalena del Pont d’Armentera, fins aleshores feligresia de Querol Tanmateix, al final del segle XV consta que la parròquia del Pont d’Armentera era de collació i patronatge del rector de la parròquia de Querol L’any 1936 foren cremats els nombrosos retaules de l’església, llevat de l’altar major,…

El terme d’Alella fou sempre un terme de jurisdicció reial, però els reis en feren algunes vendes a particulars així, el 1353 el rei Pere III va vendre la jurisdicció civil a Pere de Pla o Desplà, senyor de la Casa d’Alella La Casa d’Alella, coneguda també com la Casa del Terço o de les Quatre Torres, és dins la vila i es troba tan modificada al llarg dels segles que no té visible cap element medieval Existia des del 1214 A la fi del segle XIII pertanyia a la família Banyeres, i de mitjan segle XIV al 1528 era propietat de la família Desplà Els senyors de la Casa d’Alella posseïen molts béns…

Tot i que el lloc i el castell de Querol són documentats des del final del segle X, de l’església parroquial de Santa Maria no se’n té cap referència fins al final del segle XII Figura per primer cop, amb la forma Cerol , en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals pagades els anys 1279 i 1280, el rector de Querol hi contribuí cada any amb 60 sous La parròquia de Santa Maria de Querol fou, sens dubte, la principal església del sector Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe, i el rector de Querol tenia…

La capella i el terme del castell de Montornès, dit també castell de Sant Miquel per raó de la capella, es troben en un contrafort de la serra de Sant Mateu el límit entre els municipis de Montornès i de Vallromanes passa a frec de la torre bé que tradicionalment es diu que el castell pertany a la demarcació de Vallromanes El castell és documentat el 1109 quan Bernat Ramon el va llegar a la seva filla Estefania L’any 1122 en la donació d’un alou de Martorelles i de Palau d ‘Almanla a la seu de Barcelona, se cita com a límit la serra on hi ha la capella de Sant Miquel, que ha d’ésser…

Aquesta església fou la capella privativa dels senyors de Bellpuig Se’n tenen referències des del 1268, en què Guillem III d’Anglesola i la seva muller Constança hi fundaren els beneficis de Santa Maria i Santa Margarida La capella del castell era servida per un prevere, i fou un lloc de reunió dels preveres de Bellpuig i altres pobles que estaven sota patronatge dels senyors de Bellpuig El bisbe de Vic la visità el 1332 La fi de la capella s’esdevingué durant la guerra del Francès, quan el 12 d’octubre de 1811 fou assaltat el castell i volat en part per forces catalanoangleses…

El nucli de Barbens és a 283 m d’altitud, a l’extrem SW del terme La seva església parroquial és al costat del castell, al centre del poble S’esmenta per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, com una de les esglésies subjectes a aquesta canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i els canonges de la seu d’Urgell concediren a Ramon de Torroja les primícies de Barbens i de les esglésies d’Aguilella, Tarroja i l’Aguda El 1181 se signà una concòrdia entre el bisbe i el capítol d’Urgell i l’orde del Temple sobre les primícies de Barbens En aquesta època la…

El tossal del Mor s’aixeca al nord-oest de la ciutat de Tàrrega i de la serra de Sant Eloi Conquerit pel comte Ramon Berenguer I, aquest indret és esmentat des de l’any 1079, i la primera referència del seu castell data del 1119 La documentació fa esment d’una església emplaçada al mateix castell del Mor, dedicada a Santa Maria, que figura en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, després de l’església de Tàrrega, amb el nom simple de Mor En la butlla d’Alexandre III de l’any 1180, la parròquia del Mor figura sota el patronatge de la canònica de Santa…

L’antiga església parroquial de Vacarisses fou consagrada el 20 d’octubre de l’any 1013 Amb motiu d’aquesta celebració, al mateix dia i sobre el mateix altar de l’església de Sant Feliu, es dirimí un plet entre Bernat de Viladecavalls i el veguer d’Olesa i Pierola, davant del bisbe Borrell d’Osona, que havia actuat de consagrant Tenim notícies d’un altre plet resolt també a l’església de Sant Feliu de Vacarisses l’any 1051 A precs de la reina Elisenda, que acabava de fundar el monestir de Pedralbes, l’any 1330, el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, cedí a aquest monestir la parròquia de Sant…