L’antiga església parroquial de Vacarisses fou consagrada el 20 d’octubre de l’any 1013. Amb motiu d’aquesta celebració, al mateix dia i sobre el mateix altar de l’església de Sant Feliu, es dirimí un plet entre Bernat de Viladecavalls i el veguer d’Olesa i Pierola, davant del bisbe Borrell d’Osona, que havia actuat de consagrant. Tenim notícies d’un altre plet resolt també a l’església de Sant Feliu de Vacarisses l’any 1051.
A precs de la reina Elisenda, que acabava de fundar el monestir de Pedralbes, l’any 1330, el bisbe de Vic, Galceran Sacosta, cedí a aquest monestir la parròquia de Sant Feliu de Vacarisses. A partir d’aquest moment, el rector de Vacarisses s’anomenarà vicari perpetu i serà presentat per l’abadessa de Pedralbes al bisbe de Vic, perquè el nomeni. Aquest règim durarà fins al segle XVIII, en què la designació i el nomenament passen a dependre únicament del bisbe de Vic i el monestir de Pedralbes es limita a rebre una pensió per la possessió de la parròquia, fins l’any 1835 en que deixà de percebre-la. El rectorologi es coneix des dels primers rectors proposats per Pedralbes, l’any 1385.
En un moment donat Sant Feliu començà a compartir amb Sant Pere el patronatge de la parròquia. Més endavant s’invertí l’ordre de l’advocació; passà a primer terme Sant Pere i quedà en un segon lloc Sant Feliu. Aquest ordre actualment encara continua i és amb el que es coneix l’església. Tenia com a filial l’església de Rellinars.
Del temple antic no en queda res. Segurament es devia enderrocar quan, vers l’any 1700, es construí l’actual edifici.