Resultats de la cerca

Aquest castell, avui desaparegut, era situat segurament on ara hi ha la capella de Sant Aventí, en un petit turó a llevant del poble Es tenen referències del lloc de Bonansa des del principi del segle XI, en què Gimar de Bonansa compareix en un instrument del monestir d’Ovarra relatiu a Calbera Així mateix, en el cartulari d’Alaó trobem esment d’un Asnar de Bonansa com a testimoni en un altre instrument de vers el 1030 La primera referència directa del lloc data de mitjan segle XII Aleshores el comte Arnau Mir I del Pallars Jussà reclamà a Ramon III Pere d’Erill, que havia gaudit interinament…

La vila de Cotlliure s’estén, enforma de semicercle, al voltant del seu port, partit per la gran mola del castell a la dreta de la desembocadura del Dui i formada per dos nuclis molt ben diferenciats, la vila —amb el port d’Amunt— i el raval —amb el port d’Avall La Vila Vella és a la banda esquerra de la ribera Cotlliure deu el seu origen a una ciutat antiga que existia des del segle VI a C, com ha estat demostrat, d’una banda, per les excavacions malauradament interrompudes que vam practicar el 1962 i, d’altra banda, com deixava endevinar el nom del Castrum Cacucoliberi esmentat per primera…

Situació Al cim mateix de la serra de Can Pubill, al lloc anomenat “el Tossal”, a 1 800 m d’altitud i més o menys equidistant dels pobles de Cava i del Quer Foradat, es troben les restes molt malmeses del que va ser el castell de Miralles Mapa 35-11254 Situació 31TCG869868 L’accés al castell no és fàcil, tot i que sembla que des del poble del Quer Foradat la pujada sigui més planera Hi ha un altre camí consistent a arribar al coll Eruga passant pel veïnat de Can Pubill si es ve de Cava o per la borda de Ganxat si el camí triat és el del Quer Foradat Un cop al coll, girant cap al N i seguint…

Situació Vista general d’aquesta torre, que conserva la porta d’entrada primitiva oberta en el mur del pis superior ECSA - J Bolòs Torre situada al mig d’un camp, a la riba esquerra de l’Anoia, entre el camí que passa al costat del riu i un rec que portava l’aigua als molins de Martorell Abans restava entre el gual de Santa Margarida i el de Ribaroja ara és molt a prop del pont de l’autopista que porta al peatge de la sortida de Martorell i de Piera Mapa 36-16420 Situació 31TDF091915 Per anar-hi, cal seguir el passeig de Catalunya Al final d’aquest passeig, cal baixar i agafar el…

L’actual pont de Besalú és fruit de nombroses reconstruccions i d’algunes transformacions Si bé als fonaments, a les bases d’alguns pilars, hom hi pot trobar algunes pedres d’època romànica, gairebé tot el que hi ha actualment o bé és gòtic o bé fou refet després de les successives riuades o guerres de l’època moderna i contemporània Fins i tot, a la base d’un dels pilars, hom hi veu un escut i unes dates, segurament 1620 i 1680 Al segle X sembla que no hi havia cap pont al voltant de Besalú, sobre el riu Fluvià En un document de l’any 977, en el qual el comte-bisbe Mir donava, entre d’altres…

Aspectes socioeconòmics A part la ramaderia, de la qual ja hem parlat, l’explotació del bosc i pedreres, la mineria i el comerç amb les valls veïnes completaven el panorama de la riquesa de l’Aran Sense que ens n’hagi arribat cap prova documental, hem de suposar que el costum, avui dia vigent, de la repartició comunal dels béns forestals ja devia existir en aquell temps La tala del bosc per part de la gent del país, el seu lloguer a companyies estrangeres i el transport amb bous o per via fluvial, de què tenim constància el segle XVIII, també podrien haver estat aleshores habituals…

El castell de Camprodon pertanyia al comtat de Besalú i no tenia assignat un terme concret, ja que fou construït al final del segle XII en un trasllat de la població autoritzat pel rei El lloc de Camprodon és documentat a partir de l’any 904, quan el bisbe de Girona, Servusdei, acudí a consagrar l’església de Sant Pere de Camprodon situada al pagus de Besalú, i l’erigí en parròquia i li subjectà diverses villes Posteriorment el comte Guifré de Besalú hi edificà un monestir, sense que mai no es constati l’existència de cap castell A partir del principi del segle XII es formà una vila al redós…

La vila Vista aèria del centre històric de la ciutat, originada a partir de l’agregació dels dos nuclis primitius, la Geltrú, en primer terme, i Vilanova de Cubelles ECSA - J Todó Vilanova i la Geltrú avui en dia constitueix un sol municipi, però històricament són dues poblacions ben diferenciades amb orígens molt distints Es podria pensar, atenent al nom Vilanova, que originàriament, en el terme de l’antiga Geltrú es formà un nou nucli de població, una vila nova de la Geltrú Res, però, més fals que això Vilanova sorgí com a vila nova de Cubelles, en el terme del castell de Cubelles i en…

Vers la creació d’una societat feudal El castell de la Llosa, que presideix la vall secundària del mateix nom, un dels pocs castells que s’han conservat a la comarca, símbol del poder dels senyors feudals ECSA - Rambol La Cerdanya conservava al final del segle VIII la seva estructura gentilícia tradicional Seguint J M Salrach, els grups de consanguinis posseïen collectivament la terra i, potser, els ramats, i eren dirigits per un cap de llinatge, més o menys electiu Amb l’increment demogràfic del segle IX, es degué produir una fragmentació en famílies menors i una major ocupació de terres…

Introducció A la Vall d’Aran el relleu ha tingut un paper fonamental en l’emplaçament dels habitants i també en els camins Hi ha una forta relació entre les xarxes fluvial i viària, totes dues organitzades entorn de la Garona, que en si mateixa ha estat moltes vegades un vehicle per al transport de determinades mercaderies, ja que les seves valls laterals han prefigurat els passos cap als ports Podríem establir quatre categories de vies de comunicació camí reial, de França, o “via pública” camins que uneixen nuclis de població camins ramaders i camins als ports Camí reial Vista general del…